“En el Bloc ens ha anat bé quan ens hem obert i hem estat generosos”

Nascuda a l’Olleria, el 1978, i llicenciada en Dret, Àgueda Micó ha fet el pas de presentar-se com a candidata a secretària general del Bloc Nacionalista Valencià en el seté congrés del partit, previst per als dies 21 i 22 de maig. Micó té el suport del secretari general ixent, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i de dirigents com el conseller d’Educació, Vicent Marzà, o el portaveu parlamentari de Compromís, Fran Ferri. Fins ara secretària d’organització del Bloc i també de Compromís, en el cas de ser elegida, Micó serà la màxima dirigent del partit nacionalista i la portaveu política d'una coalició que, després de les eleccions generals i el pacte amb Podem, s'ha convertit en un dels actors rellevants de la política espanyola.

Vosté és dona, el lloc a què opta serà incompatible per primera vegada amb un càrrec públic i la coalició en què s’integra el seu partit viu un moment àlgid. Fins a quin punt la seua candidatura a secretària general implica una renovació en el Bloc?

En el Bloc vivim a hores d’ara, com també en Compromís, un canvi de paradigma, perquè acaba una etapa. Enric Morera va començar l’any 2003 en una situació complicada, amb el partit fora de les Corts, i ha evolucionat a més, gràcies al pacte amb Esquerra Unida el 2007 i després a la coalició amb la gent d’Iniciativa, que se’n va eixir d’EUPV… Jo era escèptica davant d’allò i així ho expressava internament. Pertanyia al sector del Bloc que no ho tenia clar. Però a poc a poc he vist que el valencianisme polític havia d’obrir-se a altres forces. Era la manera de créixer. Això té una part bona i una part roïna, però al final hem assolit una situació immillorable. Al capdavall, qualsevol partit polític té l’objectiu de governar. És el que sempre hem buscat: estar en les institucions per a transformar la societat. Primerament ho vam fer en l’àmbit municipal i ara a escala de País Valencià.

I això què implica?

Doncs, que ara els nostres instruments polítics, el Bloc i Compromís, no estan preparats. Per això el canvi de paradigma. Necessitem durant aquests anys convertir l’organització política en un instrument que done un suport adequat al treball institucional. Hem de convertir el partit en un instrument eficaç.

Com que té el suport del mateix Morera, fins a quin punt la seua candidatura és de continuïtat?

El treball conjunt ens ha portat al mateix camí. És veritat que el 2012, amb vista al congrés, Enric Morera em va cridar i vam parlar de la meua integració. Crec que ho va fer molt bé, perquè va cohesionar el Bloc en incorporar-hi totes les sensibilitats. Jo venia d’una sensibilitat diferent de la seua, i ell va ser molt generós…

Alguna gent ha criticat Morera perquè no ha sabut plantar-se i dir que no, una cosa que una altra gent elogia en la seua actuació…

En el Bloc ens han anat bé les coses i hem crescut quan ens hem obert i hem estat generosos. Aqueixes veus que diuen que Morera no hauria d’haver obert el partit a sensibilitats com la que jo podia representar tenen una visió equivocada, de cortijo. Durant aquests quatre anys hem tingut les nostres discrepàncies internes, com és natural, però totes i tots vam entendre que calia anar cap a un projecte, que era Compromís. Hem intentat que Compromís fóra allò que nosaltres pensàvem que havia de ser. No tots en Compromís pensaven igual. Hem estirat molt aqueixa corda. El descontentament ha aflorat arran de les eleccions del maig de l’any passat.

A què va obeir l’atzucac que es va obrir després d’un resultat electoral autonòmic i municipal tan reeixit? Semblava que cap dirigent volia mullar-se a favor de la coalició amb Podem per a les eleccions generals.

Veníem de la configuració del nou Govern valencià, amb tot el que va implicar. Sabíem que tindríem un bon resultat, però fins i tot ens va sobrepassar. Va ser magnífic. No imaginàvem que obtindríem tants diputats i quasi mig milió de vots. Les nostres energies es van canalitzar llavors a fer el Consell del Botànic. Es va obrir de seguida, sense temps de respirar, el panorama de les generals i va sorgir el tema del pacte amb Podem. Ens va costar una mica situar-nos.

Hi haurà cap alternativa del sector crític del Bloc a la seua candidatura?

No ho sé. Ells hauran de veure quins són els seus possibles suports. Evidentment, estan fent una campanya per a intentar-ho, però no sé si l’acabaran presentant o no. Tirar endavant una candidatura implica disposar d’un discurs, d’uns arguments i d’uns suports. I un discurs plantejat només a la contra o específicament per l’oposició al pacte amb Podem, em sembla legítim, però poc argumentable. Jo intentaré que no passe. Parlaré amb tothom per aconseguir una llista d’integració, amb què la majoria de la gent del Bloc se senta còmoda. Durant aquests dos mesos fins al congrés ho veurem.

Quins són els objectius que pretén assolir en quatre anys al capdavant del Bloc?

Sobretot, dotar el partit de fortalesa orgànica. Tenim els nostres quadres governant. Som un projecte de base local molt fort que s’ha debilitat orgànicament perquè tots estan governant en les institucions. Si no aconseguim recuperar la fortalesa orgànica, perdrem l’oportunitat que l’instrument polític done un suport adequat a les institucions. Cal ajudar els que governen amb una estructura política, que permeta crear xarxes.

Enfortir el Bloc és debilitar Compromís?

No, no gens. Quan parle d’enfortir el Bloc, en realitat pense en Compromís. Ningú en Compromís no té ja la idea d’enfortir els partits en contra de la coalició. Si sóc elegida secretària general del Bloc, passaré a ser portaveu de Compromís…

I la seua rellevància pública sorgirà del fet de ser portaveu…

És clar.

Llavors, es pot dir que el Bloc actua políticament a través de Compromís?

La major part de la base territorial de Compromís és l’estructura del Bloc. Enfortir el Bloc és enfortir Compromís. Aqueixos problemes que es veuen públicament a vegades per a prendre decisions a escala nacional no es traslladen a l’àmbit local i comarcal, on Compromís funciona de manera més fàcil.

Però, més enllà de la base comarcal clàssica del Bloc, Compromís s’ha convertit en una força transversal amb un component urbà ben marcat… Com a la mateixa ciutat de València.

…I en l’anomenat cinturó roig, a l’Horta Sud, per exemple. Per a nosaltres, la ciutat de València és com una comarca i els barris funcionen com si foren col·lectius locals. En ciutats més grans reinventem les estructures locals i comarcals. Per això, el model de separació de funcions ens va molt bé, no sols per donar suport als nostres càrrecs públics, sinó també per fer-ne contrapés. Ací tenim una tasca fonamental per a evitar que el govern se’ns puge al cap. Es tracta de tenir una mena de controlador de l’acció de govern. Hem d’evitar el que ha ocorregut a altres partits. No podem morir d’èxit. Tenim els peus a terra i som molt autocrítics. Això ens va molt bé.

Tots els partits tenen assignatures pendents. En la història del Bloc hi ha ombres de l’època de la seua relació amb Convergència i Unió, i en concret del finançament de la Fundació Valencianista i Demòcrata des d’una de les fundacions investigades judicialment a Catalunya.

Aqueixa fundació no té res a veure amb nosaltres. La Fundació Josep Lluís Blasco, a què es refereix, no té relació orgànica amb el Bloc.

Però sí que en tenen les persones que en formen part.

Desconec el tema, perquè no formava part de la direcció en aquell moment, però el Bloc no té fundacions. Podríem tenir-ne, perquè els nostres estatuts ho preveuen, però no ho hem desenvolupat mai. És cert que hi ha una relació molt estreta amb la Fundació Nexe i l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanch. Aqueixa és la relació que conec i que crec que caldria cuidar molt, perquè, quasi sense voler, han esdevingut el nostre think tank.

Com funciona el finançament del Bloc? I el de Compromís? Amb l’envergadura que han adquirit, no creu que s’imposa la transparència?

És clar. Compromís és, jurídicament, una coalició de tres partits: Bloc, Iniciativa i Verds. A això cal afegir la gent que s’ha pogut apuntar directament a la coalició. El nostre finançament es produeix per aqueixa coalició, en què el Bloc representa el 60%, Iniciativa el 35% i Verds-Equo el 5%. Els nostres recursos humans consisteixen en 12 alliberats, distribuïts proporcionalment al pes de cada grup. Tot té aqueix equilibri intern, encara que, en realitat, les decisions es prenen per consens. Si no…

Ja s’hauria acabat Compromís.

Efectivament. Les majories han de ser molt qualificades. Si el Bloc i Iniciativa no estem d’acord, no hi ha acord. Això és així. Hi ha una majoria necessària. Això fa que, en l’àmbit intern, alguna gent senta a vegades que, tot i ser majoria, no pot exercir aqueixa majoria.

Diguem que la majoria no ha de ser només quantitativa, sinó també qualitativa. No és així?

Així és. Però sovint això costa, perquè el que té més sent també que cedeix més. De totes les maneres, així funcionem bé.

Tornem al finançament…

Els comptes els portem conjuntament en Compromís. Tota la comptabilitat del Bloc, Iniciativa i Verds s’integra en la de Compromís. Tots sabem el que tenen els altres. La carta financera de totes les formacions s’ha equiparat. Un militant del Bloc, d’Iniciativa o de Compromís té els mateixos deures i aporta el mateix.

Vosté va al congrés del Bloc amb una ponència política que aposta decididament per Compromís…

No pot ser d’una altra manera.

Com resumiria el que s’hi planteja?

Vejam. El Bloc és d’on venim i representa el valencianisme polític, però l’instrument per a fer valencianisme que ha valorat la societat és Compromís. La gent del Bloc tenim clar que el nom no fa la cosa. I l’instrument no és el Bloc, és Compromís. També ho veuen així Iniciativa i Verds-Equo. Per a tots, l’instrument és Compromís. Hem de caminar cap a una estructura en què tothom el món se senta còmode, però que ens dote d’una personalitat que vaja més enllà d’aqueixa coalició electoral. Sobre això hem xocat a vegades internament per les diferències de cultura política.

Quina és la seua?

Jo vaig entrar al Bloc l’any 2000, quan era extraparlamentari. En aquella època, hi havia col·lectius locals que governaven ajuntaments amb més capacitat econòmica que el mateix partit. La gent s’ha apoderat molt a escala local i comarcal. Som molta militància i molt acostumada a disposar d’una gran autonomia en els seus col·lectius locals.

Quants afiliats té el Bloc?

Prop de 3.300.