eldiario.es

Menú

Els valencians continuaran pagant el forat de la Fórmula 1 fins al 2023

El Govern de Francisco Camps va traure un préstec a llarg termini de 60 milions per abonar la construcció del circuit que l’obliga a pagar 7,5 milions d’euros anuals des del 2016, un llast per a les polítiques actuals d’habitatge i infraestructures

Una jutgessa ha imputat Camps i més de mitja dotzena de persones per prevaricació, falsedat i malversació de cabals públics pel disseny i els sobrecostos que va tenir l’obra que l’expresident va garantir que seria a “cost zero”

- PUBLICIDAD -
Francisco Camps, Carlos Fabra, y los exconsellers Vicente Rambla y Mario Flores, todos implicados en casos de corrupción.

Francisco Camps, Carlos Fabra, i els exconsellers Vicente Rambla y Mario Flores, tots implicats en casos de corrupció. EFE/Luis Vidal

El forat de la Fórmula 1 investigat ara per dos jutjats de València va venir amb sobrecostos i carència. Sis anys després que l’últim bòlid del mundial abandonara els carrers de la ciutat, els valencians continuen pagant-ne el cost. I fins al 2023 no podran saldar el deute amb els bancs per aquest gran projecte a què amenaça l’ombra de la corrupció i que ha acabat amb dues imputacions al seu màxim valedor, l’expresident de la Generalitat Francisco Camps.

Quan el magnat de les curses Bernie Ecclestone va decidir que València tinguera un circuit urbà de Fórmula 1 el 2007 –amb petició prèvia de vot per al PP de Camps– el Govern valencià ja patia els primers destrets de la brutal crisi que vingué un any després i que va afonar el país. Com que s’havia de dedicar una gran inversió per a les obres, la Generalitat va traure un préstec bancari amb carència de 60 milions d’euros que havia de començar a pagar-se el 2016, 9 anys després.

Així, des de fa dos anys la Conselleria d’Habitatge abona tots els exercicis i fins al 2023 una lletra de 7,5 milions d’euros. Aquesta hipoteca fa tremolar els pressupostos d’aquest departament i és un llast per a la inversió en habitatge social o en infraestructures del Govern valencià, que en l’actualitat sostenen PSPV i Compromís i que no té res a veure amb aquell executiu del PP del 2007.

En un principi, el mateix Camps va assegurar que el circuit urbà no costaria ni un euro als valencians, ja que havia de pagar-se amb els beneficis que generaren la venda d’entrades i els ingressos dels milers de visitants. Però la realitat és que la Fórmula 1 va costar a València en infraestructures i afegits 98.133.467 euros: obres en el Circuit (42,9 milions), inversions en la Marina Reial (24,9 milions), la zona de boxs i pàdoc (22,3 milions), despeses financeres directes (6,8 milions), despeses financeres des del gener del 2013 (500.000 euros) i despeses de vigilància en coberts (600.000).

Obras del circuito urbano de la Fórmula 1 de Valencia.

Obras del circuito urbano de la Fórmula 1 de Valencia. EUROPA PRESS

I des de fa uns quants mesos l’opinió pública coneix que aquestes obres també van tenir uns sobrecostos, almenys, de 16,5 milions, i que podria haver passat la mà negra de la corrupció en la modificació del contracte de les obres i el projecte inicial. El Jutjat d’Instrucció número 17 de València investiga més de mitja dotzena de persones –inclòs Camps i l’exconseller d’Infraestructures Mario Flores– per presumptes delictes de malversació, prevaricació i falsedat.

La Guàrdia Civil ha escorcollat dependències de la Generalitat, d’on ha confiscat els expedients de les obres, i habitatges particulars. També indaga en un viatge de l’exconseller Flores i el seu número dos Victoriano Sánchez-Barcáiztegui a Bahrain.

És evident que amb els préstecs que actualment estan satisfent-se, el balafiament i l’ombra de la corrupció continuen sent un llast per a l’economia dels valencians i l’eixida de la crisi. A més, caldrà saber també per què la trama Gürtel tenia el projecte del circuit de la Fórmula 1 dos mesos abans d’adjudicar-se el projecte.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha