La planta de Torrevella, la dessaladora vital per a Alacant i Múrcia, de nou, en el punt de mira

La polèmica no es desenganxa de la dessaladora de Torrevella. La que va ser la gran aposta de Cristina Narbona com a alternativa al derogat transvasament de l’Ebre, la necessitat del qual ningú no posa en dubte, malgrat les reticències que continua causant en certs sectors, i les que va causar pel seu cost, quasi 300 milions d’euros, ha tornat a ser notícia. En una setmana que va començar amb la decisió del Govern d’aprovar un transvasament de 38 hectòmetres cúbics (hm3) del Tajo al Segura per a desembre després de cedir només 7,5 hm3 dels 20 previstos al novembre, el Ministeri per a la Transició Ecològica continua en el focus de les crítiques dels agricultors.

I tot per la denúncia dels regants que l’aigua dessalada provinent de la planta de Torrevella duplica el seu cost, de 0,30 euros el metre cúbic a 0,62, com avançava Información. Aquest anunci, que el mitjà atribueix a l’empresa estatal Acuamed, que gestiona la dessaladora del Baix Segura, la més important d’Europa, el nega el govern. “En primer lloc, el Ministeri no ha traslladat aquest missatge, no és el Ministeri el que ha plantejat cap proposta en relació amb el preu de l’aigua dessalada”, assegurava dijous el secretari d’Estat de Medi Ambient en la seua visita a la Mancomunidad de los Canales del Taibilla a Múrcia.

“Sí que som conscients d’una realitat a què ens enfrontem i que també s’ha anat ajornant la resposta en els últims anys, que no és una altra que l’obertura d’un expedient d’infracció per part de la Comissió Europea per l’incompliment dels objectius de recuperació de costos en la gestió de l’aigua”, adduïa Hugo Morán.

“A nosaltres no ens consta aquest problema amb Europa, no en teníem coneixement”, assegura Ángel Urbina, president de la Sociedad de Transformación Agraria San Enrique, amb 600 associats. “Però el resultat és que a 0,62 euros cap producte agrícola és rendible, no compensa, això és la ruïna”, afig. “I això que a 0,30 ja ens semblava car”.

De fet, des de la comunitat de Regs de Llevant –que aglutina 20.000 regants– confirmen que ja han hagut de pagar 700.000 euros per endavant a Acuamed “sense haver rebut gens d’aigua”, explica el seu president. Javier Berenguer entén que aquesta nova situació de la dessaladora de Torrevella xoca amb la Llei 1/2018 –del govern de Rajoy– per la qual s’adopten mesures urgents per a pal·liar els efectes produïts per la sequera en determinades conques hidrogràfiques.

En aquest sentit, el president del PP de la província d’Alacant, José Císcar, ha sigut clar quan ha manifestat que “els socialistes incompleixen la llei que obliga el Govern a habilitar els mecanismes de subvenció necessaris a fi que el preu de l’aigua dessalada per a reg no excedisca de 0,3 euros per metre cúbic”. Així mateix, Císcar ha demanat al Govern valencià que reclame a l’executiu de Sánchez “un tracte just per als agricultors alacantins”.

El secretari autonòmic d’Agricultura, Francisco Rodríguez Mulero, assenyala que ara “és el moment de posar damunt la taula un debat nacional sobre les tarifes de l’aigua per a plantejar-les en funció dels usos i les activitats” que se li donen.

En aquesta línia, el secretari d’Estat de Medi Ambient va dir dijous que volen establir “un full de ruta” per al “procés de transició just” que es continuarà tenint en compte “l’obligació” de complir amb Europa. “La mateixa UE recull mecanismes que permeten donar una resposta adequada a activitats o sectors vulnerables en termes d’adequació de preu atenent les seues característiques especials”, va concloure Morán.

Amb tot, la planta de Torrevella, considerada el vaixell almirall del govern de Zapatero, té encara previst duplicar la seua producció, dels 40 hectòmetres cúbics anuals amb què va començar el 2014 a 80 el 2019, quantitat per a la qual va ser dissenyada i les obres d’ampliació de la qual, si bé s’han completat, encara manca per a adequar el subministrament elèctric que ho faça possible. D’aquesta manera la dessaladora de Torrevella podrà continuar proveint la província d’Alacant, a la qual actualment proveeix un 60% del total de l’aigua que rep, i continuar regant els camps d’una regió que, juntament amb Múrcia i Almeria, donen cobertura a l’horta d’Europa.