‘Nada será igual’, la pel·lícula que busca combatre l’assetjament escolar

Aquesta setmana passada va ser detingut a Madrid un jove de 16 anys per haver assetjat un company de classe que es va suïcidar aquesta mateixa setmana. Les causes del suïcidi encara no estan clares i la víctima ja s’havia intentat llevar la vida el 2016. El centre escolar a què acudien no tenia obert cap protocol sobre un possible cas d’assetjament.

Segons les últimes dades oficials, milions d’estudiants de primària i de secundària pateixen aquest problema a Espanya, amb un 90% de les víctimes que experimenten trastorn psicològic. Durant l’any passat es van atendre més de 25.000 telefonades d’ajuda al nostre país. Això explica potser el ple absolut de la preestrena dimarts passat del final de la pel·lícula Nada será igual, de l’actor Víctor Antolí, que va congregar més de 900 joves.

La pel·lícula posa el punt de mira a combatre tots els tipus d’assetjament escolar, però, sobretot, el ciberassetjament, que és el fil conductor de tota la trama. Nada será igual tracta una gran varietat de temes que afecten els joves, com la violència de gènere, el consum de drogues, els trastorns alimentaris, les relacions tòxiques i l’abús fora i dins de l’institut. Realitats que molts joves viuen en el seu dia a dia.

Parlem amb el director de Nada será igual, perquè ens explique quines són les claus de la lluita contra l’assetjament escolar.

Els temes que es tracten en la pel·lícula són ben actuals, però molts pares ho ignoren i sovint no tenen temps per a dedicar-lo a previndre aquest tipus de coses. Les xarxes socials tendeixen a ampliar el problema de l’assetjament escolar, ja que l’exposició és contínua i els riscos es magnifiquen. És bo que els pares exposen els fills a Internet des de tan prompte?

El que ens diuen els psicòlegs pel que fa a les xarxes amb els pares és que han d’anar-hi amb compte, però sense prohibir-ho taxativament per no generar l’efecte contrari. Cal tindre en compte que l’adolescència és un període de canvi en què es construeix la personalitat i es busquen referents, cal advertir-los el tipus de coses que poden passar. En la pel·lícula nosaltres reflectim situacions reals perquè s’adonen de la realitat i perquè, si passa, sàpien com han de reaccionar.

A vegades els pares, benintencionadament, volen tindre més controlats els fills i els donen un mòbil. Poden estar exposant-los a més perills?

Les xarxes socials comporten molts perills i tenen molt mala premsa, però també poden utilitzar-se per a ajudar. Nosaltres hem llançat una campanya perquè, quan algú detecte qualsevol tipus d’assetjament i no sàpia o no puga intervindre-hi de manera directa, envie un punt ortogràfic a través de qualsevol xarxa social a la persona que és víctima d’aquest assetjament. Quan la víctima rep aquest punt, s’adona que no està sol o sola, que la gent és conscient que ho està passant malament i que té el suport de la persona que li l’ha enviat. De vegades, la persona que exerceix l’assetjament té també autoritat sobre el grup, de manera que la resta, encara que no hi vulga participar, no vol portar la contrària al líder. Això és el que la campanya evita, dona la capacitat de contar el que passa. És molt important que sàpien que no estan sols; segons alguns estudis en l’actualitat hi ha més suïcidis entre xiquets que entre adolescents. És molt fort. Per a mi aquesta pel·lícula és una oportunitat per a fer visible molts dels temes –com l’abús de poder, la baixa autoestima, la bulímia…– que ells viuen diàriament i ensenyar-los que hi ha un altre camí.

Són temes molt complexos que es maximitzen amb Internet.

Exactament. A la protagonista de la pel·lícula li envien per WhatsApp un vídeo en què la ridiculitzen i que acaba fent-se viral. Això és el que, en la primera part de la pel·lícula, porta la protagonista a intentar suïcidar-se. En aquesta segona part la trama s’amplia i mostra altres causes de l’assetjament escolar. Ara amb les xarxes socials tot s’emfatitza. Parlem també de sexualitat i transmetem molts valors perquè els joves mostren empatia i deixen de pensar que estan solos. Cal fer-los arribar que hi ha molta gent disposada a ajudar-los.

Quin tipus d’efectes psicològics pot tindre l’assetjament a llarg termini en les víctimes?

A través de la tasca del Col·legi de Psicòlegs sabem que les víctimes desenvolupen tota mena de problemes psicològics a llarg termini, des d’ansietat, depressions, intents de suïcidi… L’assetjament va destruint la persona per dins a poc a poc. L’autoestima es destrueix, el teu autoconcepte com a persona es destrueix, el cap et fa creure coses que no són reals… En la pel·lícula també animem la gent a anar a la consulta del psicòleg. Cal desmitificar el tòpic que la gent que busca ajuda psicològica està boja.

Alguns dels casos més greus d’assetjament que coneixem arriben a ser sexual, fins i tot. De nou les xarxes socials faciliten que això passe. Com es pot evitar?

Ha d’haver-hi molt de seguiment en els col·legis, pel que fa a l’hora de donar al problema la importància que mereix. Parlar és molt important. Cal educar els joves i des dels pares i les AMPA oferir molt de suport, més que control. Han de saber que han d’anar amb compte a l’hora d’enviar fotos i les conseqüències que pot tindre aquest fet. La Policia Nacional, que col·labora amb nosaltres en les xarrades, moltes vegades els informa que reenviar fotos d’altres persones és il·legal, de les penes legals que aquests comportaments impliquen, etc. En general hi ha molt de desconeixement.

Quines conseqüències generacionals pot tindre per als joves el fet d’haver-se desenvolupat amb aquesta exposició?

Aquesta exposició contínua dels joves, moltes vegades sense ser-ne conscients, està molt generalitzada. A tots, en major o menor mesura, els ha passat una cosa semblant. Per això pense que és molt important combatre-ho amb l’educació. Des dels centres escolars cal donar-los suport i, sobretot, escoltar-los. Moltes vegades és el primer que indiquen, que no els escolten, que se senten sols… Cal educar en valors o buscar culpables, al final la culpa no existeix. Si educàrem els xavals des de menuts perquè tingueren autoestima i respecte, la cosa canviaria moltíssim. Hem d’aprendre a forjar la personalitat des de menuts i aconseguir que cada vegada vaja millorant.