Sandra Gómez: “El partit socialista només liderarà un Govern progressista”

Sota el lema ‘Aire fresc per a València’, Sandra Gómez optarà per primera vegada a l’alcaldia de València pel PSPV, després d’haver entrat a l’Ajuntament el 2015 com a número dos de Joan Calabuig, a qui va substituir un any després com a portaveu del grup municipal socialista i vicealcaldessa, a més de portar les regidories de Desenvolupament Econòmic i Turisme.

Amb tan sols 33 anys, Gómez aspira a recuperar la vara de comandament del consistori per als socialistes, 28 anys després que la perdera Clementina Ródenas davant del tàndem format per Rita Barberá (PP) i Vicente González Lizondo (Unió Valenciana).

Si bé l’últim CIS augurava una victòria de l’alcalde actual, Joan Ribó, la resta de les enquestes i els resultats de les eleccions generals i autonòmiques passades pronostiquen màxima igualtat per a liderar tant el bloc d’esquerres com per a convertir-se el partit més votat de la ciutat davant la reculada del PP. No obstant això, Gómez no se’n fia i crida a la participació massiva dels progressistes.

Quin balanç faria dels quatre primers anys del Govern municipal d’esquerres?

València està indiscutiblement millor que fa quatre anys. Vam recollir una ciutat que estava arruïnada en el terreny econòmic. Teníem un deute que va fer que ens haguera d’intervindre l’Estat. Estava arruïnada en el seu model econòmic, amb unes taxes de desocupació que superaven la mitjana nacional en l’època de crisi i estava arruïnada en el terreny social perquè hi havia uns índexs de pobresa i de dificultats de les famílies treballadores tremends. I estava també arruïnada la nostra imatge reputacional; jo vull recordar que aquesta ciutat tenia una crisi lligada a tots els casos de corrupció del Govern anterior i, per tant, podem dir que València estava feta una ruïna. Nosaltres, en aquesta legislatura, que diem que és de transició, ens hem centrat a resoldre els problemes principals.

Quins serien aqueixos problemes?

En primer lloc hem atés el deute de l’Ajuntament, que, a més, ha sigut una prioritat del Partit Socialista, atendre les coses urgents equilibrant els deutes públics, fet que suposa que ja no estiguem intervinguts per l’Estat. En segon lloc, som la gran ciutat d’Espanya que més ocupació ha creat per habitant. I en tercer lloc, hem retornat el bon nom a la nostra ciutat. Per tant, ens hem dedicat en aquesta legislatura a atendre els problemes més urgents. Però ara ve la legislatura següent, en què hem de resoldre les coses importants i ací nosaltres ens posicionem com la millor opció política, perquè davant dels que volen tornar 40 anys arrere, perquè tenim una coalició de la vella dreta amb la nova i perillosa extrema dreta, i davant dels que proposen que tot continue igual, que València es quede embossada, nosaltres proposem avançar, i sabem que els ciutadans, quan se’ls dona a triar, sempre trien avançar. I en un projecte socialista que en el que ens diferencia és que nosaltres volem que la ciutat avance, però sense deixar ningú arrere.

De les mesures que han pres aquest mandat, quines destacaria?

Quan vaig ser regidora de Policia, vam crear una unitat específica per a protegir les víctimes de violència de gènere. Davant dels que ara proposen suprimir les unitats que treballen contra la violència de gènere, nosaltres proposem reforçar-ho. En segon lloc, també estem molt orgullosos d’haver ajudat a trobar faena a persones amb dificultats, bé als joves o bé als molt majors, a qui se’ls negava l’oportunitat de tornar a treballar. Gràcies a València Activa, un de cada tres inscrits, en total 5.000 persones, han trobat faena gràcies a la intermediació, i això és alguna cosa que ha sigut una prioritat per al grup socialista. També em sent orgullosa que les atencions siguen públiques. València tenia una xarxa de centres de dia d’atenció de persones majors als quals només podien accedir les famílies que tenien més recursos, perquè els preus eren alts i s’arribaven a demanar quasi 400 euros per família. Era una xarxa pública i les places havien de ser públiques, per tant, hem suprimit el copagament perquè no hi haja famílies que no puguen portar els pares o els sogres al centre de dia.

Faça una mica d’autocrítica, quines han sigut les assignatures pendents d’aquest Govern?

Hi ha dos reptes que té la ciutat per a la pròxima legislatura, un és llevar la mobilitat del terreny de conflicte. Jo crec que hem d’avançar cap a un model de mobilitat més sostenible, però no pot ser un conflicte continu a la ciutat i una cosa que, a més, és positiva i que totes les ciutats estan anant cap a això. Per això jo em compromet quan siga alcaldessa a aplicar el diàleg, el consens i, sobretot, un model de convivència on ningú se senta agredit. D’altra banda, la ciutat té un repte que és l’habitatge. Hem de garantir preus accessibles, i no em referisc només a les persones que tenen més dificultats, sinó també a les famílies que dediquen més del 50% del seu salari a pagar l’habitatge, i això ho hem de combatre. Volem que el 30% de l’habitatge que es construïsca a la nostra ciutat siga de protecció pública. Amb això preveiem que es podran mobilitzar 4.500 habitatges públics que no solament siguen de compra, sinó també de lloguer públic. Ho volem fer en els espais públics que tenim a Ciutat Vella, on la majoria seran de lloguer, i en els espais que queden per desenvolupar a les Moreres, Benimaclet, el Cabanyal i el Grau.

Ha parlat de traure la mobilitat del terreny del conflicte, en què es diferenciaria la seua política de mobilitat de la que s’ha aplicat en els últims quatre anys?

El Partit Socialista defensa un model de mobilitat més sostenible i això significa fomentar el transport públic. Això és el més important, realment un transport a què qualsevol persona, siga jove o major, puga accedir. Volem que hi haja una xarxa d’EMT que tinga les línies i la freqüència suficient perquè tinguem garantit un transport públic de qualitat. A més, hem de tindre una xarxa de metro que estiga d’acord amb el nostre mapa urbà, que arribe a tots els barris, encara que depenga de la Generalitat, serà una cosa que exigiré com a alcaldessa. Una altra de les qüestions que hem d’abordar és la transició del vehicle contaminant a l’ecològic. Hem proposat la bonificació de l’impost de circulació de tots els vehicles híbrids i elèctrics. A més, cal fomentar una xarxa de càrrega en la via publica, que en aquesta legislatura no s’ha abordat. També cal fomentar altres formes de mobilitat compartida, com el sharing, que lleven tres vehicles per cadascun que s’introdueix. Tot això complementat amb el tema del patinet o la bicicleta.

Creu que s’han centrat massa les accions en la bici i això ha acabat generant conflicte?

L’error ha sigut focalitzar-ho tot en la bicicleta, perquè hem de fomentar un model transversal, en què la bicicleta ha de tindre un paper fonamental, però no pot ser l’únic protagonista. Ni som els de la Fórmula 1, que ells n’estan encantats, que, per cert, el circuit urbà va deixar una cicatriu en la ciutat molt més profunda que qualsevol carril bici, però tampoc som els que estem obsessionats només amb la bicicleta, nosaltres volem parlar de transversalitat. I l’últim matís és que no s’ha de criminalitzar ningú; hi ha molta gent en aquesta ciutat que necessita agafar el seu vehicle privat perquè té fills, persones majors, perquè treballa fora i perquè necessita moure’s en vehicle privat, i no cal criminalitzar ningú, cal conviure i estic convençuda que cada vegada tindrà menys pes el vehicle privat. Per tant, hem de tindre una ciutat en què tothom se senta còmode i puguem conviure.

Quant al centre històric, apostaria per la conversió en zona de vianants?

Hem d’anar cap a la conversió en zona de vianants del centre històric. Tenim un projecte que és ‘València ciutat de places’, el que volem impulsar és la conversió en zona de vianants de les principals places de la ciutat, però també de les dels barris, perquè són punts de trobada de la gent. M’encanta la vida d’una ciutat de places i també hem d’aprofitar, doncs, les grans places de la ciutat que siguen definitivament per als vianants. Parle de la de la Reina, de la de l’Ajuntament, de Sant Agustí i la de Bruges.

Com es compatibilitza això amb les necessitats d’accessibilitat dels veïns i els comerciants?

Això és importantíssim. Amb càmeres, com està resolt en totes les grans ciutats europees. Tot això ja està resolt. Es garanteix l’accés als aparcaments residencials amb la instal·lació de càmeres. Després es deixa accés als vehicles de càrrega i descàrrega.

Ha sigut el Cabanyal la gran assignatura pendent?

No hi estic d’acord. Com que en soc veïna i hi visc, crec que el barri ha millorat moltíssim. De l’any 2015 a l’any 2019 hi ha hagut una evolució molt bona. En el grup socialista ens hem bolcat amb el barri del Cabanyal i el meu company Vicent Sarrià s’hi ha bolcat molt i ha dedicat molt d’esforç i moltes hores al barri. Ha sigut l’impulsor del Pla del Cabanyal, ha sigut l’impulsor de les reurbanitzacions dels principals carrers maltractats i malparats del barri del Cabanyal. Hem treballat molt per equilibrar la convivència, però també és veritat que d’un any per a un altre no es podia solucionar tot, és a dir, la degradació no era només urbanística, no era només que no es deixara la gent que es reformara sa casa, que això era brutal. És que el barri del Cabanyal estava segrestat per l’anterior govern del Partit Popular, a la gent no la deixaven ni reformar sa casa. Per això dic que no solament era degradació urbanística, era degradació social interessada i dirigida per part del PP. L’any 2015 la situació era terrible en alguns carrers principals com Escalante, Josep Benlliure, Progrés, Pescadors, Empar Guillem. Era terrible i, sincerament, ha millorat. Per descomptat que queda molt per millorar i per això vull manifestar el meu compromís total amb el meu barri, en el qual jo m’he criat, i que el rehabilitarem.

El veïnat s’ha queixat molt dels problemes de convivència relacionats amb les terrasses, el botellón i els apartaments turístics, com penseu abordar-ho?botellón

En el tema dels apartaments, crec que som la ciutat que millor l’hem abordat, en primer lloc, perquè n’hem fet la prevenció, vam modificar la llei fa un any i qualsevol habitatge que es vulga canviar de residencial a ús turístic ha de complir la normativa de l’Ajuntament, que només es limita a immobles que estiguen en plantes baixes o primer pis. Enguany només s’han donat d’alta 18 apartaments turístics. En segon lloc, ens ha donat la raó una sentència judicial que qualsevol pis que es vulga donar d’alta en qualsevol de les plataformes ha de tindre un número de registre que només s’atorga als que compleixen la normativa municipal. Això ens ha permés ara impulsar un pla d’inspecció d’apartaments turístics. Segurament quedarà molt per fer, però hem posat els fonaments en contra del que diuen PP i Ciutadans, que volen ser més laxos amb la normativa.

Què proposeu pel que fa a les terrasses?

València és una ciutat en què les terrasses tenen un protagonisme indiscutible i ací hem de ser honestos, a tots ens agrada gaudir al llarg del bon oratge de prendre alguna cosa en una terrassa, i no passa res, no cal criminalitzar, el que cal fer és complir les normes que marca l’Ajuntament, que no hi haja ningú que se’n passe, que pose taules i cadires de més, que estiga tot regulat, no hi ha res més.

Però està per reduir la superfície de les terrasses allà on hi haja problemes?

No, estic per controlar el nombre de taules i de cadires que hi ha atorgades. El que no ha tingut sentit és que hàgem fet conversions en zona de vianants i haja sigut per a un excés d’ocupació de terrasses. En això sí que no estic d’acord, que va ser el que va passar en la plaça de la Ciutat de Bruges. El que hem de fer és convertir en zona de vianants el nostre nucli urbà i mantindre un nombre raonable de terrasses que permeten donar un servei al ciutadà i generar una rendibilitat a l’establiment, però que no siga invasiu, cal buscar l’equilibri. El que hem de fer és controlar el que hi ha atorgat perquè ningú se’n passe.

Si fora alcaldessa, quines iniciatives portaria avant de manera inajornable?

Jo em compromet a ser l’alcaldessa dels barris de València, estic farta que la política sempre parle dels mateixos barris, hi ha partits que només saben parlar de Ciril Amorós, el Regne de València i el carrer de Colom, i això no pot ser. Jo vull ser l’alcaldessa de tots els barris de la ciutat i per això durant un dia per setmana estaré en una dependència municipal de cada barri atenent els veïns i les veïnes, perquè jo, pel meu caràcter, no vull estar tancada en un despatx, no m’agrada, jo vull estar al carrer amb la gent. Som l’únic partit que ha presentat les seues propostes carrer per carrer. A més, volem una ciutat per a les dones, per això volem universalitzar l’educació de 0 a 3 anys amb més escoletes infantils i més centres de dia públics, complementant amb ajudes les famílies que van a cooperatives o centres privats amb el xec escolar. Hem de treballar amb coresponsabilitat per la conciliació. Volem crear una agència de desenvolupament local amb perspectiva de gènere que és ‘Treballem Iguals’ per a lluitar contra la bretxa de gènere que hi ha en el mercat laboral. També volem assumir una extraescolar gratuïta en música, aprenentatge d’idiomes i esports per a fomentar la conciliació. La tercera idea és un model econòmic de desenvolupament sostenible i intel·ligent apostant, com hem fet pel turisme, per un model intel·ligent, aplicat en la innovació, com vam demostrar havent-nos portat el Webit Festival. La quarta idea és que vull ser una alcaldessa per a tots els valencians amb un projecte en què la majoria dels valencians se senten còmodes.

Quines creu que han de ser les prioritats pel que fa a les infraestructures?

La ciutat de València té moltes coses pendents: el soterrament de les vies del Parc Central i del Grau, la condonació del deute de la Marina, la solució de la desembocadura del riu Túria amb tot el nou que ha d’arribar a Natzaret, tal com s’ha signat amb l’Autoritat Portuària. El més prioritari crec que seria començar amb el soterrament de les vies del Parc Central, perquè ja hi ha un conveni signat amb el Ministeri de Foment, però també és molt important la solució de la desembocadura del Túria i tots els equipaments per a dignificar Natzaret.

Estarien disposats a estudiar un pacte amb Ciutadans?

El partit socialista només liderarà un Govern progressista. Jo no puc aliar-me amb qui abraça o coqueteja amb l’extrema dreta, amb els que defensen fer llistes negres en les administracions de les persones que protegeixen les víctimes de violència de gènere, no puc aliar-me amb les persones que volen treballar amb els que tenen un discurs racista, com ha fet el candidat de Vox, no puc aliar-me amb els que es volen emportar la festa de l’Orgull del centre de València i portar-la no se sap on. No compartisc el discurs de la intolerància i l’odi i no compartisc la radicalització del bloc de dretes. Nosaltres som d’esquerres i som progressistes.

Suposem que guanya el bloc d’esquerres, hi hauria alguna regidoria irrenunciable per a vostés?

Jo aspire, de moment, a liderar la ciutat i a fer un projecte que se centre en els barris, en les dones, en un model econòmic sostenible i intel·ligent i que siguem transversals i que resolga els conflictes i les polèmiques estèrils com n’hi ha hagut en les Falles i en mobilitat. Al que em compromet, si soc alcaldessa, és al fet que en unes àrees determinades hi haja una política de diàleg i de consens sense sectarismes, que és un dels problemes que hi ha hagut aquesta legislatura.

Les últimes enquestes donen molta igualtat entre PSPV i Compromís, què diria als indecisos entre tots dos partits perquè es decantaren per vosté?

La primera cosa que diria a tots els progressistes és que hem d’eixir a votar i que no ens podem confiar, perquè la dreta no es quedarà a casa, perquè mai ho ha fet. Dit això, vull dir que això és la casa de tots i totes. El Partit Socialista sempre ha sigut el partit que més s’ha semblat a la nostra societat, perquè som un partit transversal que conviu i és plural amb tots. Té un projecte prou ampli perquè qualsevol progressista que defense la llibertat de tot el món, la igualtat d’oportunitats de totes les persones i el progrés de les societats que avancen sense deixar ningú arrere. Aquesta és la casa de totes aqueixes persones, sense sectarismes, sense ser excloents.