Zaplana va alertar des de l’hospital el seu testaferro que un informe del cas Odebrecht havia destapat el seu compte a Andorra: “Debemos hablar”

El 12 de març de 2018, dos mesos i mig abans de l’operació Erial, en què tots dos serien detinguts, Eduardo Zaplana va cridar el seu testaferro, Joaquín Barceló, perquè anara a visitar-ho a l’hospital La Fe, de València, on era atés per un episodi de febra alta en la seua condició de malalt de leucèmia. La conversa, gravada pels investigadors policials, està transcrita en el sumari del cas i aquest és un dels passatges, en què la inicial (E) correspon a Eduardo Zaplana i (J) a Joaquín Barceló

J. ¿Algún problema? ¿Es grave?, ¿Es urgente lo mío o qué?

E: Bueno, debemos hablar, sí.

J: Jo ¡Coño, me dejas preocupado!

E: No, no, no, que va. Venga. ¡Vente mañana eh! Y nos tomamos un café.

J: Sí, sí, sí. Esta mañana o que igual me iba esta tarde ¡Joder! Igual me iba esta tarde, total me da lo mismo.

E: Bueno lo que tú quieras. ¿Vale?

J: ¿Que estás en La Fe?

E: En La Fe, en La Fe.

J: Ya. ¿En qué sitio?

E: En donde estaba, donde el trasplante.

J: Vale, vale, vale, vale.

E: En la misma planta.

J: Vale. Pues igual, igual voy esta tarde; ¡eh!

El que la jutgessa considera testaferro de l’expresident valencià i exministre del PP, imputat per blanqueig de capitals procedents del cobrament de mossegades en el pla eòlic valencià i la licitació de les ITV, va fer una telefonada a Fernando Belhot, un advocat uruguaià especialitzat a crear entramats d’empreses opaques que està també implicat en el cas Lezo. Després, va anar a visitar a Zaplana a l’hospital.

A l’eixida, un Barceló alarmat es va posar en contacte telefònic amb l’advocat Saturnino Suanzes, conegut com a Nino en els enregistraments dels imputats d’Erial. “Em va comentar un… l’altre advocat d’ací, el desgavell que hi havia, el que havies descobert”, comenta a Suanzes.

“Sobre això, no es pronuncia sobre la identitat de la persona que l’hauria informat, si bé, de l’anàlisi dels esdeveniments que haurien tingut lloc al llarg del dia i el manifestat en la telefonada, es desprén que podria haver sigut Eduardo Zaplana”, assenyala la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil en el seu informe.

La conversa al·ludeix immediatament a Fernando Belhot. “Antes de enterarme de eso, antes de enterarme... yo me he enterado hace una hora (...) antes de enterarme de ese tema (...) fíjate lo que son las cosas... he llamado al elemento Fernando y luego cuando he llegado al otro lado me han contado la otra historia y me he quedado un poquito patas arriba”, s’exclama Barceló. “A ver si a este hombre se le ocurrió decir que es que yo era socio de eso o algo”, afig. I Suanzes el tranquil·litza: “Nooo, que va… ”. L’advocat afig que parlarà amb *Belhot.

L’endemà, un Barceló impacient torna a telefonar a Suanzes, que no ha pogut parlar amb l’assessor fiscal uruguaià. El pretés testaferro de Zaplana està més inquiet que el dia anterior. Aquest és un fragment de la conversa, en què la inicial (J) correspon a Barceló i la (S) a Suanzes.

(J): Te llamo porque a raíz de la conversación mía de ayer ahora se me ha ocurrido meterme en internet y buscar el nombre ese.

(S): Sí.

(J): Y, y nada, lo he visto todo. Imagino que será lo mismo que has visto tú.

(S): Correcto. Imagino que sí, en unos, papeles unos informes, ¿no?

(J) Si en la que el número cinco del listado es la mía,

(S):’Sí, sí, sí, sí.

(J): Y estoy 'cagao' en los pantalones.

(S) Sí, pero bueno tranquilo. Ese, ese listado que tienen tiene que ver con Fernando.

(S): Todo ese listado tiene que ver con Fernando, contigo nada.

(J) Joo! ¡Madre mía!..., pero eso lo tiene claro, lo tiene quien lo tiene –no te digo nada, y si lo has leído– y tú qué crees; ¿que todo eso es de Fernando?

En l’enregistrament hi ha diverses al·lusions “al de arriba”, que l’UCO identifica com algú d’Andorra i l’empresa que ix en segon lloc de la llista.

“Me dieron una información de que la famosa, el nombre salía ahí en el número dos, pero en el número cinco salimos nosotros... ¿sabes?”, insisteix Barceló. “Lo he visto, lo he visto, lo he visto...”, contesta l’advocat. I el testaferro de Zaplana exclama: “¡Joder, joder...!”.

La llista a què fan referència va ser publicada en una informació d’El PaísPaís el 9 de novembre de 2017 amb el títol “La Policia assenyala un directiu de Odebrecht com a clau en els pagaments a Andorra”. La crònica sobre la trama de corrupció de la constructora brasilera va acompanyada de la reproducció de dues pàgines de l’informe policial andorrà. En una, en efecte, figuren clients relacionats amb la trama i el segon lloc és ocupat per Vansley International Inc, vinculada a Fernando Belhot. En el cinqué lloc figura Plaza Fountains, SA, i en el dotzé, la societat de la Banca Privada d’Andorra denominada BPA Serveis Panamà.

Per altres converses incloses en el sumari, com una conversa de Zaplana amb Belhot a l’hotel Wellington de Madrid, l’UCO apunta que els fons opacs manejats per la trama de l’exministre han estat en algun moment a Andorra a nom de la societat panamenya Plaza Fountains, gestionada pel mateix Belhot.