Amb tanta ànsia per “situar València en el mapa” i resulta que, després de balafiar milions d’euros en pirotècnia arquitectònica, marítima, hípica i mítica, ens han esborrat les coordenades. La prova, aquesta mateixa setmana. Sabem que a les Corts se celebrava el debat de política general perquè som de natural inquiets, però la sessió plenària més important per als valencians ha tingut una repercussió residual o inexistent en els mitjans estatals, més preocupats en el “trencament d’Espanya” que impulsa Mas o en les llàgrimes d’Esperanza Aguirre que no en el que ofrenen els dòcils compatriotes de Levante . I si no se n’han fet ressò (i aquest és el vertader drama) és perquè res del que s’hi pot aprovar en un debat d’aquestes característiques se n’eixirà ni una coma del guió escrit a Génova o Moncloa (cas que siguen coses distintes).
El molt honorable va presentar una bateria de 22 propostes “avaluables i concretes” [el sic és meu] amb les quals vol iniciar la remuntada. La primera mesura, que deu ser la que més preocupa al palau de la Generalitat, la prioritària, és un “gran acord” per a “no fer malbé la marca Comunitat Valenciana”. Imatge, només els interessa que la imatge, que no se’n parle malament, que no canvie res perquè tot continue igual. La segona, reduir el nombre de diputats, un anunci en la línia del que impulsa De Cospedal i que ataca directament la pluralitat. Amb un país que compta 572.009 persones a l’atur, hem d’arribar a la proposta número 7 del llistat per trobar-hi una referència explícita: d’ací a tres anys, el president ens promet solemnement que haurà creat 15.000 llocs de treball. 15.000! En tres anys! No cal dir res més...
O potser sí, perquè amb els retalls (econòmics, i de drets, de valors i de futur) i els comiats massius propiciats per la nova llei laboral s’han traspassat totes les línies roges que ens emparaven, i ja només queda la desesperació. Quan no hi ha res a perdre, és que està tot perdut. La rebel·lió està cridant ja al carrer contra una classe dirigent que continua sense atendre ni solucionar els problemes reals de la ciutadania. Els valencians, a més, hem d’afegir-hi al nostre llistat de problemes la submissió de la Generalitat a les necessitats estratègiques o de càlcul polític de Madrid. El nostre país mereix molt més per retornar a ser visible al mapa. Ho necessita, de fet.
I mentrestant, a l’altra banda de la galàxia, el molt honorable inaugura avui —acompanyat per l'alcaldessa de València, Rita Barberá— una tenda de la cadena Decathlon a Campanar. Confiem que, almenys, ell sí que es pague els seus xandalls.
Sobre este blog
Espai Valencià es la avanzadilla de Som, un nuevo medio de noticias y opinión hecho en el País Valencià. Som será, además, la redacción y la voz de eldiario.es en este territorio, cuyo lanzamiento se producirá próximamente. Hasta entonces, este blog albergará contenidos informativos de los redactores de Som y piezas de opinión de algunos de los columnistas que colaborarán con el medio.
