La responsabilitat de Compromís

“Lo opuesto al totalitarismo no es la supervivencia, sino la solidaridad”, Marta Peirano.

Es parla aquests dies d’allò que s’anomena l’esquerra a l’esquerra del PSOE. De fet, aquesta setmana, hi ha dos actes a Madrid, on si no, al respecte.

En un d’ells, Gabriel Rufián (ERC) i Emilio Delgado (Más Madrid), presenten un projecte d’unitat de l’esquerra perifèrica i cobertura a Podemos, al menys això entec jo. Si no és el cas, per favor, m’ho expliqueu.

En un altre, IU, Moviment Sumar, Els Comuns i Más Madrid, presentaran una edició, reduïda en la meu opinió, de la coalició Sumar del 23, ja que Podemos ha dit que aniran a la seua, com alguna altra força que no participarà en una “refundació” de l’esquerra espanyola.

En el fons, ambdues convocatòries responen a un sentiment, entre les persones progressistes, de temor a un possible govern del ppvox, i del retrocés en la democràcia i els drets individuals i socials que suposaria el mateix. Exemples, con Trump, Milei, Núñez F. i Pérez L., i no són els únics, mostren un possible futur.

No tinc la resposta definitiva al respecte, però em sento impulsat a donar la meua opinió i, si fora el cas, a participar activament en el procés. M’agrada la marxa.

Ja en parlarem més. Centrant-nos en el nostre País (petit), es repeteixen els mateixos dubtes, amb la singularitat territorial de la presència de Compromís.

La possibilitat d’un govern a Madrid ppvox, coincidiria amb governs, ja reals i predominants, de l’aliança dretana franquista a la Generalitat, gran ciutats, diputacions, i tot arreu. En 2027 hi haurà eleccions a Corts, municipals, i, probablement, generals.

Què fer? Diumenge 15, Joan Romero, referent del PSPV-PSOE, i gran acadèmic emèrit, en Levante-Emv, deia que, si els partits de centre esquerra fan el seu treball, és possible que el ppvox no siga campant per ací.

I dona dues reflexions, mantenir i reforçar Compromísi que el PSOE represente als interessos dels valencians i no de Ferraz.

Del PSOE, de moment, no parlaré, ja que no estic en eixe espai, més enllà que el considere un aliat imprescindible.

De Compromís si, perquè representa la majoria, fins i tot a les Corts el referent, d’una suposada esquerra alternativa valencianista.

Per que diuen els diaris, i algun amic que hi participa del debat, hi ha una discussió interna en Compromís, sobre si pactar o no amb altres forces presents, en major o menor mesura, en la vida política valenciana, EUPV, Podemos, les diferents versions del Verds, i Moviment Sumar, que es constituirà, si no tornen a suspendre l’assemblea, a final de mes.

Per això crec que Compromís te una responsabilitat especial. Quan ha entès que fer, hi ha hagut bons resultats, “A la Valenciana”, “Compromís-Sumar”. Ara, pot ser, tenim que deixar que prenguen les seus decisions, però, com opció rellevant del valencianisme polític, deu mostrar generositat i incloure, de forma adequada, a les altres forces, que els agrade o no, tenen una certa presència territorial, i, atès el 5% de la llei electoral valenciana, convé concentrar.

En cas contrari, què fem els no estem en Compromís, però volem participar en un projecte per evitar que torne el franquisme actualitzat, i fer més per al nostre País?

Ens quedem en casa?

*Vicente Ramón Torcal, soci d'elDiario.es