El Govern central xifra en 406 places la capacitat d'acolliment de menors migrants en Balears i el PP qüestiona la seva “base científica”

El Govern balear ha qüestionat la formula triada pel Govern central per a fixar, a través d'un reial decret, la capacitat ordinària d'acolliment de menors migrants de cada comunitat autònoma. L'Executiu espanyol l'ha xifrat en una ràtio de 32,6 places per a nens i adolescents migrants no acompanyats per cada 100.000 habitants per al conjunt d'Espanya, que es concreten en 406 per a Balears.

“Per què aquesta formula i no altra? Sobre la base de què? Té base científica o reconeguda dins d'Europa? No ho sabem. Reiterem la queixa de falta d'informació en tots els processos que duu a terme en aquest àmbit l'Estat des de tots els ministeris competents”, ha dit la consellera de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local, Antònia Maria Estarellas.

En principi, l'arxipèlag haurà d'acollir 49 nens i adolescents fugits de la guerra o la persecució dels països sense la companyia d'un adult. La presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), va anunciar la setmana passada que acudirà al Tribunal Suprem l'ordre que dóna inici al procediment de repartiment, que seguirà així el curs amb la resistència dels diferents governs autonòmics del PP.

La també vicepresidenta segona del Govern, en declaracions als mitjans de comunicació realitzades la tarda d'aquest dimarts, ha anunciat que el Consell de Govern autoritzarà el divendres a l'Advocacia de la Comunitat Autònoma a presentar el que serà el segon recurs judicial de Balears contra el repartiment de menors migrants procedents de Canàries.

Després que el març passat es recorregués davant el Tribunal Constitucional la modificació de la llei d'estrangeria que permet les derivacions, ara serà el torn del reial decret aprovat el passat 22 de juliol i que procediment del propi repartiment.

Estarellas també ha reiterat la intenció del Govern de recórrer el reial decret aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres, encara que ha emplaçat a conèixer els detalls del mateix per a donar detalls sobre aquest.

“Hem de veure realment com s'ha regulat, l'única cosa que tenim és una nota de premsa. Cal veure si això és objecte de recursos i si es fa una resolució o una ordre ministerial, o com es faci, sobre el repartiment. Aquest seria el moment en el qual presentaríem els recursos”, ha assenyalat.

En qualsevol cas, com ja ha matisat l'Executiu autonòmic en diverses ocasions, la intenció d'aquests recurs és que el Tribunal Suprem suspengui de manera cautelar l'arribada dels 49 menors migrants que previsiblement haurà d'acollir Balears, però no el repartiment a altres regions del país.

Per part seva, el director general d'Immigració i Cooperació al desenvolupament, Manuel Pavón, s'ha qüestionat aquest matí “quin sentit té que Balears aculli menors migrants si potser en uns mesos podria haver de repartir” i ha afegit que la Conselleria competent està analitzant la situació per veure quines mesures prendre en cas que no arribés a temps una suspensió cautelar del repartiment.

Tot i això, el Consell de Mallorca i el Govern estan estudiant la possibilitat d'habilitar un espai de primera acollida d'emergència de menors migrants a l'antiga caserna de Son Tous de Palma, encara que separada físicament de l'actual Centre d'Atenció Temporal de Migrants (CATE).

El president de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, ha subratllat que l'illa “no està preparada” per poder acollir els 49 menors per falta d'espais i de personal per atendre'ls. El servei de protecció de menors de l'IMAS, ha detallat, compta amb 40 places específiques per a l'atenció dels menors estrangers i actualment tutela 460, per la qual cosa multiplica per deu la capacitat.

Per la seva banda, Pavón ha insistit que la intenció de l'Executiu autonòmic és frenar l'arribada dels menors a les Balears, no el repartiment complet a la resta de regionsTot i que ha avançat que el Govern, i en concret la Conselleria amb competències en la matèria, la de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, estudia la matèria per si la suspensió no arribés a temps.

Fonts de l'Executiu autonòmic insisteixen que per la capacitat d'acollida no es preveu cap altre escenari que la cautelar i que el repartiment a l'arxipèlag no s'arribi a produir. Les mateixes fonts recalquen que s'estudien a aquest efecte totes les vies legals possibles.

El director general ha reiterat la situació de “col·lapse i saturació” que pateix Balears en relació amb l'acolliment de menors i ha qualificat com una “indignitat” haver de rebre en aquestes condicions els nens. “És per ells mateixos, perquè estaran en una situació que no es mereixen”, ha afirmat. Pavón s'ha referit igualment a la manca d'informació per part del Govern central o la Delegació del Govern a l'arxipèlag.

En relació amb les manifestacions del president canari, Fernando Clavijo, que va assenyalar aquest dilluns que “ni de cap manera és comparable la situació de Balears” en matèria migratòria amb la de les Canàries, Pavón ha admès que avui l'escenari a l'arxipèlag canari és pitjor. “De moment és pitjor que la nostra, però les estadístiques i les dades parlen per si mateixes. Balears ben aviat, ho ha dit fins i tot el delegat del Govern central, potser ha de repartir”, ha asseverat.

Sobre la posició de Balears, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va manifestar divendres passat que la comunitat autònoma ha de complir la llei, que, va asseverar, estableix la “solidaritat”entre territoris per repartir els menors migrants no acompanyats“. ”I és una llei que està en vigor i, per tant, les lleis s'han de complir“, va deixar anar.

Així mateix, va exposar que les lleis “només es poden suspendre si hi ha una decisió judicial que així ho determina”, que fins ara “no s'ha produït”. “I que espero que no es produeixi”, va indicar.

“Hi ha una llei que està en vigor que el que estableix és un sistema de solidaritat de repartiment de menors migrants al nostre país. Un sistema de solidaritat que nosaltres com a país, com Espanya, demanem a Europa i del que ens fem càrrec quan no afecta directament el nostre país, com va ser el cas dels refugiats ucraïnesos quan es va iniciar la guerra per l'agressió de Rússia, que bàsicament van entrar per la frontera polonesa”, va sentenciar.