Els capellans del castell d'Eivissa: el Papa Lleó XIV declara màrtirs 20 sacerdots assassinats durant la Guerra Civil a l'illa

El papa Lleó XIV ha autoritzat la beatificació de 20 sacerdots de la diòcesi d'Eivissa i Formentera assassinats durant els primers mesos de la Guerra Civil. El decret, aprovat aquest dijous pel Dicasteri per a les Causes dels Sants, reconeix el martiri de Joan Torres Torres i altres 19 diocesans morts entre l'agost i el setembre de 1936 a les Pitiüses. El Vaticà considera acreditat que varen ser assassinats in odium fidei —per odi a la fe—, circumstància que permet la seva beatificació sense necessitat d'atribuir-los un miracle previ.

La decisió culmina un procés iniciat fa gairebé dues dècades. La causa va ser oberta oficialment el novembre de 2008 per l'aleshores bisbe d'Eivissa, Vicente Juan Segura. Després de la recopilació de testimonis i documentació històrica, la fase diocesana va concloure el 2015 i l'expedient va ser remès a Roma. El Dicasteri per a les Causes dels Sants va validar el procés el 2017 i, després que els consultors històrics avalassin l'anomenada Positio a principis d'enguany, el Vaticà ha donat ara el vistiplau definitiu a la beatificació.

Els futurs beats són Joan Torres Torres, Antoni Tur Costa, Antoni Roig Guasch, Josep Tur Bennàssar, Miquel Planells Tur, Josep Ramon Escandell, Joaquim Cirer Sala, Josep Riera Bonet, Antoni Cardona Vingut, Josep Torres Torres, Marià Roig Marí, Josep Ferrer Guasch, Antoni Marí Torres, Ignasi Serra Riera, Antoni Ramon Orvay, Marià Escandell Roig, Miquel Riera Bonet, Andreu Tur Tur, Josep Tur Ferrer i Josep Serra Ribas. La majoria eren rectors repartits per les diferents localitats d'Eivissa i Formentera i diversos d'ells feia dècades que exercien quan els militars sublevats s'alçaren contra la Segona República el juliol de 1936, enderrocant per la força l'ordre constitucional vigent aleshores.

Entre ells convivien dues generacions molt diferents. D'una banda, sacerdots veterans com Josep Tur Bennàssar, canonge de la Catedral des de 1935, o rectors històrics de municipis com Sant Joan, Sant Jordi o es Cubells. De l'altra, clergues molt joves com Joan Torres Torres, ordenat tot just tres mesos abans de la seva mort, o Josep Serra Ribas i Josep Tur Ferrer, que amb prou feines havien iniciat el seu ministeri sacerdotal. La documentació difosa pel Bisbat permet reconstruir els seus destins pastorals, però aporta pocs detalls sobre el seu paper en la vida política i social de l'Eivissa republicana.

La majoria dels sacerdots la beatificació dels quals ha estat recentment aprovada pel Vaticà varen ser assassinats per milicians vinculats al bàndol republicà el 13 de setembre de 1936 al castell d'Eivissa, en el que es coneix com els Fets des Castell. Les morts es produïren només unes hores després dels bombardejos duts a terme per l'l'aviació italiana feixista que donava suport als militars revoltats i que causaren desenes de víctimes civils a la ciutat.

Altres casos es produïren en circumstàncies diferents. Antoni Tur Costa, rector de Sant Carles, va ser assassinat el 8 d'agost de 1936, més d'un mes abans de la matança del castell. Diverses fonts assenyalen que va morir juntament amb el seu pare, Antoni Tur Clapés, i el seu germà Vicent Tur Costa durant els primers dies de l'ocupació republicana. També Antoni Roig Guasch, rector de Sant Francesc Xavier, va ser executat fora del castell: segons la documentació reunida per la diòcesi, va ser rematat pels seus captors a sa Carrossa quan era traslladat cap a Eivissa.

El Bisbat assegura que, amb aquesta beatificació, l'Església “reconeix el testimoni dels qui entregaren la seva vida per fidelitat a Crist enmig de la violència i la persecució, convertint-se en memòria viva de fe, esperança i reconciliació”. En un altre comunicat, sosté que tots ells moriren “únicament per ser servents de Crist” entre el 7 d'agost i el 13 de setembre de 1936. “Ells són la prova més eloqüent de la veritat de la fe, que sap donar un rostre humà —fins i tot a la mort més violenta— i manifesta la seva bellesa enmig d'atroços patiments”, afegeix la institució.

La beatificació, previsiblement a Eivissa

El bisbe d'Eivissa, Vicent Ribas, ha celebrat l'anunci i ha destacat que es tracta dels primers màrtirs oficialment reconeguts de la diòcesi. La cerimònia de beatificació està prevista per a la pròxima tardor i, segons ha avançat el Bisbat, podria celebrar-se a la catedral de l'illa, fet que la convertiria en la primera beatificació organitzada a Balears, ja que les anteriors vinculades a religiosos de les Illes varen tenir lloc a Roma.

La beatificació torna a situar damunt la taula un debat recurrent entorn de la memòria de la Guerra Civil. Des de fa dècades, l'Església catòlica impulsa processos de reconeixement de religiosos assassinats a la zona republicana durant el conflicte. Historiadors i associacions memorialistes han qüestionat en ocasions que aquests reconeixements se centrin exclusivament en víctimes vinculades a l'Església sense referir-se de manera equivalent a les víctimes del franquisme, milers de les quals continuen desaparegudes en fosses comunes o pendents de reparació institucional.

L'octubre de 2013, la Plataforma per una Comissió de la Veritat, que agrupa un centenar d'associacions contra els crims del franquisme, va sol·licitar en una carta al llavors papa Francesc que demanés perdó pel suport que l'Església va donar al cop militar i a la dictadura i ajudés en la recerca de veritat, justícia i reparació per a les víctimes.