Sóller es mobilitza contra un model turístic que expulsa els seus veïns: “Som un poble, no una inversió”

Enclavat entre la mar i la serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, Sóller és un dels municipis de Mallorca que pateix amb més intensitat els efectes de la pressió turística, la proliferació d'habitatges de lloguer turístic, l'escalada dels preus de l'habitatge, l'especulació immobiliària i la saturació de les carreteres. Aquest dissabte, tot just dues setmanes després de la multitudinària -i històrica- protesta celebrada a Palma contra la turistificació, els ciutadans han sortit als carrers d'aquesta localitat per denunciar les dificultats dels residents per accedir a un habitatge, defensar el comerç local i reclamar una millora de la qualitat de vida. La manifestació ha reunit unes 2.500 persones, segons els organitzadors -unes 1.000, segons la Delegació del Govern-.

Sota el lema “Sóller al límit”, la marxa ha recorregut el centre històric amb l'habitatge com una de les seves principals reivindicacions, però també amb el comerç de proximitat, la saturació turística i la pèrdua d'espais per als residents al centre del discurs. Els participants han posat de manifest que l'accés a una llar s'ha convertit en un dels principals problemes derivats de l'actual model econòmic i que ja no afecta únicament els joves que intenten emancipar-se, sinó també treballadors i famílies que troben cada vegada més dificultats per romandre al municipi. A Sóller, els residents acusen una massificació que, cada any, arriba a límits extrems a l'illa. Els vehicles colonitzen les voreres i els vianants han d'esquivar-los caminant per una calçada abarrotada.

Convocada pel Moviment Jove de Sóller i la plataforma Menys Turisme, Més Vida, la mobilització -que ha comptat amb un ampli suport del teixit associatiu, amb 80 adhesions entre entitats socials, culturals, ecologistes, sindicals i veïnals de Mallorca- ha començat a les 10.00 hores des de la plaça dels Estiradors i ha avançat pel carrer de Sa Lluna, una de les artèries comercials més transitades del municipi.

El recorregut al llarg d'aquesta via ha convertit el mateix paisatge urbà en part del missatge de la protesta: mentre centenars de manifestants avançaven, nombrosos aparadors mostraven rètols exclusivament en anglès dirigits al visitant estranger. En tot just uns metres es podien llegir reclams com “Best specialty coffee”, “Local artisan cakes”, “Fine Majorcan wines” o anuncis de degustacions de pernil ibèric, formatges i vins en diversos idiomes, una mostra de la transformació progressiva del centre històric cap a un comerç cada vegada més orientat al turista.

Entre les pancartes es podien llegir missatges com “Idealista: 6.581 €/m². Això és violència”, mentre d'altres resumien el malestar amb lemes com “Qui estima Mallorca no la pot pagar” o “Sense sostre, sense poble”, en referència a la dificultat d'accedir a un habitatge al municipi. Els manifestants també han exhibit cartells que reclamaven preservar una “vida normal” davant la “luxúria assassina”.

Lluny de presentar la protesta com un rebuig frontal al turisme, algunes de les pancartes tractaven de trencar aquesta identificació. Una de les més cridaneres enumerava professions com cambrers, cuiners, taxistes, recepcionistes, metges, mestres, advocats, agricultors, pescadors o periodistes sota el lema “També som”, reivindicant que aquells que treballen directament o indirectament per al turisme també pateixen les conseqüències de l'actual model i formen part de la protesta.

La dimensió internacional del fenomen també ha estat present. Entre els cartells escrits en anglès es podia llegir “This paradise has problems. Don't contribute”, un missatge adreçat expressament als visitants estrangers per demanar-los que siguin conscients dels efectes de la massificació turística sobre la vida quotidiana dels residents.

La manifestació ha conclòs als peus de l'Ajuntament, a la plaça de la Constitució, on els organitzadors han llegit un manifest amb el qual han vinculat la crisi de l'habitatge amb el pes creixent de les segones residències i la inversió immobiliària i han denunciat que gairebé la meitat del parc residencial balear no es destina a residència habitual. El document defensa la necessitat d'intervenir el mercat, mobilitzar l'habitatge buit i limitar determinades operacions especulatives per garantir l'accés a l'habitatge.

El text també ha vinculat la convocatòria de Sóller amb la gran manifestació del passat 26 de juliol a Palma, a la qual, segons els convocants, varen assistir més de 70.000 persones. Els organitzadors han denunciat la “criminalització” del moviment contra la turistificació, han condemnat l'actuació policial durant aquella protesta i han assegurat que aquests fets no frenaran les mobilitzacions. “Que quedi ben clar que no ens faran por ni faran recular un moviment ciutadà i pacífic”, han asseverat.

El manifest ha conclòs amb una crida a mantenir la mobilització a totes les illes per defensar “el dret a una vida digna” i amb un missatge adreçat a les institucions i a la ciutadania: “Cap economia pot considerar-se un èxit si obliga la seva pròpia gent a abandonar ca seva”. La lectura ha acabat entre aplaudiments amb una proclama que ha resumit l'esperit de la convocatòria: “Qui estima aquesta terra, no la ven, la defensa. Qui estima Sóller, no l'explota. Qui estima Mallorca, no la destrueix”.

La convocatòria arribava precedida de setmanes de tensió i debat al municipi. El pas de la marxa pel carrer de Sa Lluna havia despertat les reticències d'una part del comerç local, preocupada per l'impacte que pogués tenir la protesta en plena temporada d'estiu. Tanmateix, els organitzadors varen decidir mantenir tant l'itinerari com l'horari inicialment prevists, argumentant que precisament aquest eix comercial simbolitza els efectes que, al seu parer, la turistificació està provocant sobre el teixit econòmic tradicional de Sóller.

Els dies previs varen insistir que l'objectiu no era perjudicar els establiments, sinó visibilitzar que molts comerços històrics estan desapareixent com a conseqüència de l'increment del preu dels lloguers comercials i d'un model orientat cada vegada més al consum turístic. També varen defensar que el pas pel carrer seria puntual, d'aproximadament una hora, després de la qual cosa l'activitat recuperaria la normalitat, com així ha succeït.

La manifestació també ha deixat espai per a expressions culturals. En un caixer automàtic del carrer de Sa Lluna apareixia aferrat un poema de l'escriptor Miquel M. Pou Al dedicat a la natura i a la crítica d'un model centrat únicament en el benefici econòmic. Els seus versos convidaven a no oblidar “de què estan fetes les nostres batalles” ni que “existeixen altres mons només baixant la mirada”.