eldiario.es

Menú

La crisi acaba també amb la cohesió social a Barcelona

Creix la tensió en els diferents espais de participació ciutadana de Barcelona

Alguns plens de districte i audiències públiques s’han convertit en autèntics malsons per als regidors

- PUBLICIDAD -
Los vecinos de la Barceloneta temen que la transformación del Port Vell acabe con algunas de las actividades económicas del barrio. /CARMEN SECANELLA

Els veïns de la Barceloneta temen que la transformació del Port Vell acabi amb algunes de les activitats econòmiques del barri. /CARMEN SECANELLA

El concepte “cohesió social” té diferents definicions, però totes es basen en una clau: el consens. Perquè existeixi cohesió social cal que hi hagi un ampli consens entre els qui governen i els qui són governats. Des que va començar la crisi econòmica i la posterior ofensiva contra l’estat del benestar, molts polítics i sociòlegs han advertit que perillava aquest concepte, la cohesió social, una facultat que sembla que només es valora quan es perd. Quan es trenca el consens.

A Barcelona aquest consens és cada cop més feble, i si s’utilitzen com a termòmetre social els diferents espais que destina l’Administració a la participació ciutadana, no n'hi ha cap dubte: la cohesió social s’ha trencat. Els plens de districte i sobretot els consells de barri i les audiències públiques -el principal espai que facilita l'Ajuntament per a la intervenció veïnal- són cada cop més tensos i alguns, fins i tot, s’han convertit en autèntics malsons per als polítics. Tant és així que ja hi ha diferents consells de barri als quals els regidors del districte hi han deixat d'assistir.

El cabreig dels veïns és generalitzat i s’alimenta cada dia amb el tancament de línees d'una escola de barri o per un altre familiar que es queda a l’atur. Moltes de les causes no són responsabilitat del consistori, però com a govern local és el primer de tastar la mala llet creixent dels veïns. L’antropòleg Andrés Antevi, estudiós dels usos de l’Espai Públic, assegura que “la cohesió social ja fa temps que està trencada” i que aquest augment de les protestes en són “l’expressió”. Des del seu punt de vista, amb les dades a la mà, “la sorpresa és la calma amb què s’està vivint tot plegat, en un context tant opressiu i sense expectatives de millora”.

Nou Barris encesa

El cas més evident es viu a Nou Barris, on la regidora del districte, Irma Rognoni, d’Unió, ha hagut fins i tot d’abandonar un ple mentre els veïns l’escridassaven a crits de “dimissió”. En aquest districte més d’un centenar d’entitats molt actives van constituir la plataforma unitària Nou Barris Cabrejada diu Prou, i aprofiten qualsevol oportunitat per reivindicar tot el que consideren necessari. Des de la rehabilitació d’edificis fins a solucions davant l’estafa de les preferents. El fet que hagi estat Nou Barris el primer districte en alçar la veu no és casual: en aquest districte hi ha tres dels cinc barris de Barcelona amb una renda més baixa i les dificultats que tenen els veïns per arribar a finals de mes són titàniques.

A més dels problemes estructurals, com l’atur o les dificultats per pagar l’habitatge, cal sumar-hi el cabreig que provoquen les retallades socials, com el tancament de les urgències de la Guineueta, els ajustos a l’Hospital de la Vall d’Hebron o el tancament de línees de diferents escoles. En aquest perillós còctel encara cal sumar-hi la reducció general de la inversió al territori. La llei de barris del govern tripartit, que suposava una inversió milionària de la Generalitat als llocs més desafavorits dels diferents municipis catalans, ha desaparegut i, a més, la inversió que el mateix Ajuntament de Barcelona destina als barris també ha disminuït.

I Nou Barris ho està notant molt: s’ha suspès el pla d’ascensors, així com la reforma de les façanes del barri de Canyelles. Tampoc no avança la rehabilitació dels pisos del Turó de la Peira i Torre Baró, que segons va prometre l’alcalde Xavier Trias havia de convertir-se en “el Pedralbes del segle XXI”, fa vuit setmanes que els autobusos ni tan sols hi arriben i hi ha 400 pisos de protecció que estan buits perquè no troben comprador. La plataforma, que de tant en tant supera els límits de Nou Barris, prepara una concentració davant de l’Ajuntament a favor del treball digne per al proper dia 9 de maig.  

Una “olla a pressió”

Cap altre districte de la ciutat està patint tant com Nou Barris, “on estan passant coses molt greus”, segons explica la presidenta del districte, la socialista Carmen Andrés, que reconeix que els veïns tenen molta raó amb el que reivindiquen però diu que la perden “per culpa de les formes”. Però els darrers plens d’altres districtes i les audiències públiques també han tingut una participació molt més alta i un to molt més pujat.

El regidor de Sants-Montjuïc i de Presidència i Territori, el convergent Jordi Martí, insisteix en que “no es pot traslladar la problemàtica de Nou Barris als altres districtes”, tot i que assegura que s’ha notat “un increment de queixes i reivindicacions als òrgans de participació més propers” a tota la ciutat. Des del seu punt de vista, els conflictes que hi ha hagut en els altres districtes, com Sant Martí, Sants o Horta-Guinardó han estat per temes “puntuals”, però res fa pensar que estiguin superats.

Martí reconeix que Barcelona comença a ser una “olla a pressió” i el seu pronòstic és que “anirà a pitjor”. Assegura que l’Ajuntament fa tot el que pot, però insisteix que les solucions de la majoria dels problemes que s’estan trobant no són municipals sinó competència de la Generalitat, com el tancament de serveis en alguns ambulatoris o de diferents línies en centres d’educació, la línia 9 de metro, centres cívics que ja no es construeixen... Martí defensa que els responsables del que està passant són “el tripartit, que van deixar una herència funesta i terrorífica”, així com “l’ofec” de l’Estat a les finances catalanes.

El responsable de l’Ajuntament de Barcelona en temes de territori ja ha parlat amb la resta de formacions municipals sobre l’augment de la tensió per intentar que “hi hagi un certa solidaritat entre tots els grups” i ja han començat a reunir-se amb els veïns per calmar la situació.

En les properes dues setmanes es tornen a celebrar els plens dels districte i les audiències públiques i serà el moment de comprovar si els òrgans de participació que preveu l’Ajuntament continuen pujant de to.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha