“Estan invertint a la Rambla de Catalunya, la Diagonal i el Passeig de Gràcia i s’obliden de Nou Barris”

El Govern de l’Ajuntament de Barcelona ha estat incapaç d’aprovar els pressupostos per aquest any i s’ha hagut de conformar en mantenir el que ja s’havia aprovat l’any passat i desbloquejar petites partides gràcies al suport del PP. Això ha implicat una inversió molt inferior a la d’altres anys: si durant el mandat passat es van invertir una mitjana de 818 milions d’euros anuals, per aquest 2013 només se n’han pressupostat 254. I la diferència es nota.

També es nota la diferència ideològica del Govern: l’anterior equip, format per PSC, ICV i amb el suport d’ERC, va apostar d’una manera clara pels barris de la ciutat invertint-hi molts diners i visitant zones que cap altre alcalde havia tingut en compte. Les prioritats polítiques de CiU i PP i la seva manera de dirigir la ciutat no tenen res a veure, i la inversió de diners que han destinat als barris ha caigut en picat. El pressupost és menor i les prioritats són diferents.

Un dels portaveus de la activíssima plataforma Nou Barris Cabrejada Diu Prou, Pep Ortiz, va denunciar que l’Ajuntament “està invertint a la Rambla de Catalunya, la Diagonal i el Passeig de Gràcia i està oblidant Nou Barris”. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ja va denunciar quan es va aprovar el Pla d’Inversions Municipals (PIM) que les previsions “ignoren completament les demandes que amb més insistència han fet els barris (escoles bressol, biblioteques...) i en canvi es dediquen molts recursos a la Barcelona d’aparador (reforma del Passeig de Gràcia, el Paral·lel, el Born...)”. La nova partida econòmica pactada amb el PP, de 103 milions d’euros, encara incrementa més aquesta diferència ja que inclou la reforma de l’Avinguda Diagonal, entre el Passeig de Gràcia i la plaça Francesc Macià, que ni tan sols estava prevista al PIM.

Barri obrer o barri ric

Barri obrer o barri ricEn un moment en què les diferències socials de Barcelona incrementen cada any ja que, segons les estadístiques del propi Ajuntament, els veïns dels barris obrers són cada cop més pobres i els dels barris benestants són cada cop més rics, les comparacions són inevitables. Si els veïns de Nou Barris s’indignen quan senten parlar de la transformació de la Diagonal o de les inversions a la Rambla de Catalunya, els de la plaça Sanllehy, al barri del Guinardó, també estan emprenyats. Des de fa vuit anys la plaça s’ha convertit en un pou immens per la construcció de la L9 de metro, que està parada per les retallades, i molts comerços han hagut de tancar perquè les obres els han tret els clients. Els veïns reclamen, que com a passat al barri del Putget, es reurbanitzi temporalment el pou fins que es reprenguin les obres que estan aturades des de fa dos anys.

També ha provocat indignació un altre punt acordat entre CiU i PP per destinar fins a 259.000 euros a la construcció d’un aparcament per a autocars escolars a l’avinguda Esplugues, des d¡on sortiran unes passarel·les que connectaran amb escoles privades i d’èlit com són el Thau, el Sant Peter’s School, Solc i la Santíssima Trinitat. Aquesta intervenció vol reduir els problemes de trànsit que hi ha a la zona.

Des del PSC coincideixen en aquest diagnòstic i denuncien la “desatenció que pateix el territori” i la “política de pegats” que fa el govern de Xavier Trias. Els socialistes recorden que “a la caixa hi ha diners” i asseguren que “si la ciutat està en una situació d’emergència cal destinar-hi tots els recursos possibles”.

Falta de regidors

Falta de regidorsUn altre dels problemes que s’està trobant l’equip de Xavier Trias a l’hora de mimar els barris de la ciutat és la falta d’efectius. El govern de CiU està en una clara inferioritat numèrica ja que només compta amb 14 regidors i la ciutat té 10 districtes, a més de totes les sectorials. Amb tants pocs regidors, és gairebé impossible atendre els barris de manera efectiva. Fonts de la FAVB, així com de diferents associacions de veïns consultades, lamenten també que els regidors de CiU no estan tant acostumats a trepitjar el territori ni als processos participatius. “No és una qüestió de diners, és el seu tarannà”, lamenta Pep Ortiz, de Nou Barris.

Un altre exemple és el cas d’Horta, on els veïns han descobert que el districte vol privatitzar la gestió del Centre Cívic Matas i Ramis quan el concurs per adjudicar-lo ja estava en marxa. “S’omplen la boca de participació i ho treuen a concurs sense ni tan sols avisar”, denuncia Rosa Maria Graells, tot recordant que existeix una comissió de seguiment de tot el que passa al Centre Cívic. Aquesta líder veïnal va reconèixer que si des del districte els haguessin avisat que pretenien externalitzar la gestió, molt probablement s’haurien posat d’acord. També existeix l’exemple de l’intent de reforma de la Rambla del Poblenou, que es va haver de suspendre a causa de la mobilització veïnal.

Una altra veu similar és la de Manuel Martínez, president de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals i un dels líders veïnals que més coneixen els polítics. “Tenen un diàleg molt amigable, et diuen a tot que sí, però en tot el temps que porten no han fet cap tipus d’inversió”, diu parlant dels regidors de CiU. “La gent està emprenyada. Em sembla que s’estan esperant a l’últim tram del mandat per començar a fer coses, però se’ls hi veurà el llautó i la gent els hi farà pagar”.