La Generalitat calcula que la dana va provocar una caiguda d’ingressos de 2,9 milions en la Ciutat de les Arts

L’empresa pública Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa) calcula que la dana del 29 d’octubre de 2024, que va deixar 230 morts, va causar un “brusc enfonsament” de la venda d’entrades –entre el 40% i el 50%– en els seus tres recintes al final del seu últim exercici tancat. No obstant això, la venda d’entrades el 2024 va augmentar (especialment en L’Hemisfèric, amb una “espectacular pujada”) respecte del 2023, segons indiquen els comptes anuals de Cacsa. L’Oceanogràfic va experimentar una caiguda d’uns 120.000 visitants a conseqüència de l’“efecte negatiu” de la dana.

La catàstrofe del 29 d’octubre, segons l’empresa pública, “va tindre un impacte econòmic durant els mesos de novembre i desembre per a Cacsa, tant en els negocis principals que gestiona directament: el Museu, L’Hemisfèric i l’aparcament de L’Umbracle, com en el cànon percebut per l’activitat principal de L’Oceanogràfic”. Malgrat tot, els comptes anuals anoten uns ingressos per venda d’entrades de 9,4 milions, un 10,92% més que en 2023.

Els comptes de Cacsa calculen una reducció dels ingressos de 2,9 milions d’euros, una caiguda aproximadament d’un 10%. La dana va afectar totes les línies de negoci de la firma pública, especialment els ingressos per esdeveniments, que van caure en 1,7 milions d’euros respecte del 2023 (una reducció del 35,36%, després de l’anul·lació d’una desena d’esdeveniments programats) i per aparcament, amb una “disminució important” de 84.178 euros (6,71%).

Cinc dels actes es van anul·lar per tractar-se d’empreses afectades “directament” per la dana i la resta es van ajornar al 2025. A més, es van deixar de llogar diversos espais, pel fet d’acollir el Museu de les Ciències a la Plataforma de Voluntariat per a les zones afectades per la catàstrofe i ocupar-se zones per a aparcament d’autobusos, repartiment de material o emmagatzematge de productes.

El trencadís del Palau de les Arts

En el Palau de les Arts es va dur a terme la inspecció del revestiment ceràmic de la façana, arran del despreniment del trencadís i la reparació de les deficiències detectades. Així doncs, es van substituir les tessel·les de trencadís i les peces de cantonera clavillades, així com algunes porcions dels segellaments elàstics.

“Els resultats d’adherència del revestiment agafats en la façana (més de 2.000 punts) han sigut satisfactoris, ja que s’han trobat íntegrament dins de les toleràncies fixades”, indica l’informe de gestió.

En l’Àgora, Cacsa va executar el 2024 els compromisos adquirits amb la Fundació La Caixa (el dret de superfície de la qual se circumscriu al perímetre interior de l’edifici dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava) en matèria de manteniment, conservació i neteja de l’envolupant de l’edifici.

D’altra banda, el 2024 van finalitzar els serveis de lloguer d’elements de pedals i elèctrics i aquàtics a causa de l’“impacte visual negatiu en la imatge” de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Cacsa manté un deute a curt termini amb la Generalitat, el seu soci únic, de 159,3 milions d’euros.