Carta d'un professor vaguista
A l’atenció del recentíssim i flamantíssim Canal de Queixes contra els Vaguistes
Conselleria d’Educació
Benvolguda Conselleria d’Educació,
Amb la mateixa devoció amb què Kafka escriuria a un ministeri que no respon mai, m’adrece a vostés, humil docent i actualment —què hi farem— vaguista, per tal de formular una queixa que, com diria Montaigne, no espere que siga resolta, sinó almenys llegida sense massa pressa ni massa fe.
He sabut, amb una barreja de perplexitat i delectació estètica digna de Borges, que han habilitat un canal específic per a rebre queixes contra nosaltres, els docents en vaga, esta nova espècie quasi mitològica que sembla habitar els marges del sistema educatiu com si fórem personatges d’una novel·la russa: sempre culpables d’alguna cosa, encara que no sabem exactament de què.
Ara bé, com que la literatura ens ensenya que tota narració té múltiples punts de vista —gràcies, Cervantes—, voldria, si m’ho permeten, ampliar el registre d’aquest canal amb una queixa simètrica: la meua, dirigida a la Conselleria d’Educació i, molt especialment, a la notable absència de voluntat negociadora de la senyora consellera.
Perquè, si nosaltres som acusats de no acudir a classe, potser algú hauria d’anotar que la Conselleria d’Educació fa temps que, potser, no acut a la realitat.
Heus ací la meua queixa formal:
- Que, mentre s’obrin canals per a denunciar vaguistes, es mantenen tancades —amb pany i clau i potser algun dragó medieval vigilant, d’Hisenda estant— les vies efectives de diàleg.
- Que, mentre se’ns convida a tornar a l’aula, no s’ha considerat oportú tornar a la taula de negociació amb una mínima disposició a escoltar —per a bons monòlegs, res com el teatre clàssic—.
- Que la gestió del conflicte sembla inspirada més en la Ilíada —amb bàndols irreconciliables i honor ferit— que en cap manual modern de mediació.
Si em permeten una imatge més: nosaltres, els vaguistes, no som els monstres de cap bestiari medieval, sinó potser els Sanchos que, cansats de veure com els molins es convertixen una volta i una altra en gegants, hem decidit aturar la marxa i preguntar-nos si no seria millor parlar abans de tornar a carregar.
Així doncs, aprofitant aquest canal —que celebre com a experiment literari, si més no—, formalitze la meua queixa:
Em queixe de la manca de voluntat negociadora de la Conselleria d’Educació, una absència tan persistent que ja mereixeria personatge propi en una novel·la d’Austen: sempre present en les converses, però mai disposada a comprometre’s.
Espere, amb la mateixa esperança irònica amb què s’espera la resposta d’una Administració, que esta queixa siga degudament registrada, arxivada en un lloc noble i, amb una mica de sort, oblidada amb elegància burocràtica.
Restant a la seua disposició, els saluda cordialment,
Un professor vaguista —que encara creu, ingènuament, que la paraula pot ser més útil que el silenci—.
0