El difícil encaix legal del pla B de Mas per al 9-N
Artur mas ha anunciat aquest dimarts el pla que pretén dur a terme com a alternativa a la consulta del 9-N. Aquella primera consulta, consensuada amb els partits sobiranistes i fixada en el decret de convocatòria, va ser paralitzada pel Constitucional a instàncies Govern central. Com és ja marca de la casa, el president de la Generalitat ha embolicat en secretisme la seva proposta de consulta B, encara que sí que ha deixat clar que la farà emparada en “marcs legals preexistents” ja que la Generalitat té, segons ha assenyalat, “competències en processos de participació ciutadana”. Un pla alternatiu que sorprèn a les dues expertes constitucionalistes consultades, les professores de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Enriqueta Expósito i Esther Martín, que consideren inviable una consulta d'aquest tipus.
Les competències per regular processos de participació ciutadana a què es refereix Mas s'estableixen en l'article 122 de l'Estatut i en el 9.2 de la Constitució Espanyola, que desenvolupa la llei de consultes. La intenció del líder nacionalista és emparar-se en la part del articulat d'aquesta llei que segueix vigent en no haver estat impugnada davant el Constitucional, en concret el títol III, que regula els processos de participació ciutadana. El que ha anunciat Mas seria precisament el pla ofert dilluns als partits a la reunió del Palau de Pedralbes, segons han indicat fonts coneixedores de la trobada.
Emparat en aquestes escletxes legals, el president ha assegurat que no signarà cap decret però que hi haurà consulta amb “urnes i paperetes”, utilitzant locals que depenen de la Generalitat, i comptant amb prop de 20.000 voluntaris per constituir les taules a falta de registre de votants amb el qual efectuar el sorteig. El president també ha assenyalat un organisme que funcionaria com a junta electoral, sense donar més explicacions.
Pel que fa al cens, aquest ha estat el principal escull per no celebrar la consulta tal i com estava prevista. El decret del Govern contemplava utilitzar les dades del registre de població com a document base del cens, cosa que la llei de protecció de dades no permet. Si ho hagués fet així, la Generalitat hagués pogut trobar-se amb centenars de denuncies interposades per particulars contra l'administració, cosa que s'ha volgut evitar a qualsevol preu. La solució per al cens que ofereix el pla de la 'consulta B' seria un registre previ, probablement al moment i mitjançant el DNI, d'aquells ciutadans que hi vulguin participar.
Pla inviable segons les constitucionalistes
Segons les expertes consultades, el pla anunciat per Mas presenta importants incongruències. Enriqueta Expósito, professora de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, assegura que, amb el títol III de la llei de consultes a la mà, el pla alternatiu només podria ser una enquesta o una audiència pública. “Aquest títol estableix uns procediments, com un termini de 30 dies, que ja no pot complir per al 9-N”, indica Expósito, “a més que posar la consulta com a objecte d'una audiència pública és molt estrany”.
De la mateixa opinió és la també la professora de dret constitucional a la UB, Esther Martín, que considera que el títol III necessita d'un decret o d'un acte administratiu, cosa que el president ha descartat. “Mas ha assenyalat que hi haurien urnes, vots i paperetes, i en cap cas un procés participatiu s'entén a través del vot. Si mires l'articulat t'adones que és inviable”, assegura la professora, “no se m'acut cap llei vigent que pugui emparar una cosa així”.
Ambdues constitucionalistes es mostren escèptiques respecte el registre de participants. “Estem en un escenari d'enginyeria constitucional. Demanar un registre mitjançant DNI és normal en processos participatius, però d'aquí a dir-li cens hi ha gran diferència”, explica Expósito. “Amb aquest mecanisme de registre no hi ha cap garantia d'una cosa tan bàsica com que sigui una persona, un vot”, observa Martín, que assenyala que una cosa així no tindria cap garantia democràtica.
El que sí que apunten és ha la possibilitat de fer un procés participatiu mitjançant internet. “És l'únic que se m'acut, obrir un portal a través de gencat.cat amb una validació de DNI i recollir allà les opinions de qui hi vulgui participar. Però és que Mas ha dit que hi hauria urnes, vots i paperetes”, explica Martín . “Una opció seria utilitzar un portal electrònic per on canalitzar la participació”, coincideix la professora Enriqueta Expósito, encara que considera que “en realitat sembla que aquest anunci ha estat una sortida per guanyar temps i que ara estan buscant vies jurídiques a veure com ho quadren ”.
