Oriol Junqueras s’ha quedat curt. Catalunya ha d’aturar-se un mes. Porta una bona temporada embogida i li convé uns dies de descans, de relax. Però amb una setmana, com va proposar el president d’ERC a Brussel·les, no n’hi haurà prou. Al vuitè dia ja hi tornaríem a ser i el que ens cal, ara, és una bona dosi de reflexió i d’asserenament dels ànims.
En els darrers temps s’han dit massa bestieses en el debat sobre si Catalunya ha de ser o no independent i com s’ha de recórrer el camí que ens porti cap a la independència o a una altra forma de relacionar-se amb Espanya. La proposta de Junqueras d’aturar una setmana l’activitat laboral a Catalunya per ensorrar econòmicament Espanya ha estat la cirereta del pastís de les sortides de to però venim d’un llarg recorregut de despropòsits.
El debat sobre la pregunta que cal fer a la ciutadania ens transporta fins als germans Groucho i Chico Marx discutint allò de “la part contractant de la primera part serà considerada la part contractant de la primera part”. Molts catalans ja no saben si riure o plorar davant els estires i arronses entorn a quina ha de ser la pregunta de la consulta desitjada. M’hauria agradat veure la cara que van posar els dirigents de CDC que van participar, dissabte, a la reunió en què Artur Mas els va anunciar que la pregunta seria “clara” i “inclusiva”. M’hi jugo el que vulgueu que més d’un va demanar-li al del seu costat què significava una pregunta “inclusiva”. Això sí, a la sortida, tots com un sol home (o dona) assegurarien que el seu partit mai no proposarà una pregunta “exclusiva”.
Com diria el gran Cuní: Prou!
Parem màquines! Un mes de pausa. Ja no vindrà d’aquí. La gent de les associacions socials que atenen discapacitats i gent en situació de risc ja fa molts mesos que se’n surten com poden sense que el Govern de la Generalitat els doni altra explicació per la seva retallada en els ajuts que la relativa a l’espoli madrileny.
Madrid no ens espoliarà més o menys en quatre setmanes.
I si a la tornada d’aquesta aturada mental terapèutica, Mas, Jonqueras i tants d’altres continuen contribuint al joc de qui la diu més grossa, potser sí que haurà arribat el moment de cercar a la banqueta dels suplents si hi ha polítics més capacitats per tirar Catalunya endavant. Cap a la independència o cap on sigui!
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
