L’expressió que més vaig sentir al Concert per la Llibertat va ser, curiosament, una de castellana (bé, és un dir). Es tracta de: Gallina de piel. Suposo que l’àmbit on es desenvolupà el concert (el que va ser Can Cruyff) afavoria aquesta mena de locucions. Una expressió molt ajustada, però, a l’èxit emocional i polític del concert del Camp Nou. Com deia aquella bella cançó dels Nacha pop, l’acte va ser Magia con precisión. Un esclat d’ordre, de força i d'alegria que encamina molt i molt bé les passes de la propera cadena de l’Onze se Setembre. Anem molt bé.
La Música
El concert va tenir dues parts. La primera va ser el Concert per la Llibertat. La segona, un concert pel LliberLlach. Un homenatge musical del tipus Llach&friends que va tenir un caràcter més elegíac i simfònic i que, per tant, no valoraré.
Però la primera part va tenir moments notables. És cert que la tria del cartell podria ser discutida amb raons i que es va fer potser massa abundosa en noms, però en general va tenir un bon to. Jo em quedo amb el record a n'Ester Quintana per part de Cesk Freixas i amb un Titot immens i convincent. La versió enèrgica i fantàstica que en Yacine Belahcene va fer de La mala reputació d’en Brassens...
Un fet menor encara que políticament notable va succeir durant la potent actuació de Fermin Muguruza, que va rescatar temes de Negu Gorriak. La realització de TV3 va tenir certes dificultats per trobar ikurriñas a l’estadi... Basquitis is dead. Com deien els antics: oh tempora, oh mores.
L’acte, artísticament, va tenir un caràcter transversal. Transversal en el temps, vull dir. Entre els 70, els 90 i el present. I amb aquesta vocació de recrear grans moments de la memòria col·lectiva, hi va tenir abundosa presència la poesia, en una mena de recreació d’aquell “Price dels poetes” de l’any 70. Que un moviment preocupat per construir una república dugui a l’escenari del Camp Nou a Pedrals i Cassasses és, sens dubte, un molt bon senyal.
Simpàtic el moment Dyango, el naixement d’un nou heroi per regal de l'espanyolíssima 13TV. Però si hem de destacar una actuació, jo no en tinc cap dubte: Peret. Tot recuperant la seva colpidora versió de L’emigrant, va crear un dels moments més emotius i transcendents del vespre. I per arrodonir-ho, la intel·ligència simbòlica del gitano del carrer de la Cera li va fer rescatar aquella “Barcelona tiene poder” dels temps del cosmopolitisme i la banalitat per convertir-la en un “Cataluña tiene poder”. Cant sobiranista... en castellà! Bravo Peret!
La gent
Si entre els lectors d’aquestes ratlles s'hi troba cap persona de fora del Principat que encara té dificultats de comprensió sobre la natura de la rebel·lió republicana catalana, el concert era el lloc mes adient per fer-se un retrat acurat de qui alimenta el cos de la revolta.
La Gran Recessió encetada el 2008 ha tingut els seus efectes més demolidors sobre les classes mitjanes, els professionals, la menestralia i el treball organitzat (públic o industrial). I són aquestes classes les que han nodrit les protestes sudeuropees i han experimentat noves formes polítiques. A Grècia o Hongria, com ja va passar a França amb Le Pen, la por s’ha fet amb les regnes i el neofeixisme ha capturat l’imaginari. A Itàlia, sempre escènics, la barreja d’espectacle i xarxa ha donat com a fruit els grillini. A Catalunya, aquestes classes no han “adoptat” un discurs nou o populista. Han eixamplat i actualitzat una tradició política centenària. El públic d’ahir era gent que es resisteix a ser precaritzada, triturada i que troba la forma natural de resistència en un projecte republicà. Era el centre de la societat, no el centre polític; era el cos central, el gruix del país. El miracle català és, doncs, que ha trobat un nou discurs antioligàrquic on ja el tenia. Que l’ha fet créixer sense lideratges personalistes i que el porta cap a un terreny d’orgull i potència. No de por ni de ràbia fumigadora, com passa a terres veïnes.
La logística
Carme Forcadell, tot parlant de la propera cadena humana, es referia amb insistència a un concepte rar: “repte logístic”. Sota aquesta frase d’una grisor molt contemporània s’hi amaga el gran èxit dels plantejaments de l’ANC. Davant d’altres respectables però arrauxades formes de protesta com la mani, la presa de la plaça o el miting, l’ANC ha optat per la complexitat del format. No és un tema menor. La impecable organització i comportament del públic, preludi de la cadena, dóna a entendre clarament un programa polític. No només volem la independència sinó que la demanem exigint-nos reptes de major complexitat. D’encaix d’habilitats, talents i territoris. I ho fem tot avançant-nos a l’evident complexitat de la construcció d’un procés constituent. Per a mi, una de les millors imatges del Concert per la Llibertat era la immensa corrua d’autocars aparcats a la Diagonal. Son reptes logístics, certament, els que donen la dimensió de maduresa a un moviment ciutadà... I ara els catalans, conscients que el món ens veu i ens admira, hem optat per la via de repte logístic, o dit a la catalana manera: la via castellera. Cada vegada més alt, amb més gent, més alegre i més emocionant.
Pot semblar un comentari massa burgès o poc arrauxat, és cert, però la impressió política del concert d’ahir serà molt més perdurable que la d’una expressió tradicional. Les masses autoorganitzades i conscients de sí mateixes esdevenen poble. D’això anava ahir el Concert.
Just un dia abans del concert, en un acte del partit lerrouxista, Ramón Tamames va assegurar que: “La independència està fora de la natura dels fets i les possibilitats”. Llàstima que, per un dia, el pintoresc economista no pogués comprovar com la massiva, festiva, alegre, i persistent natura dels fets catalans va fer que les possibilitats d'assolir la República, en acabat del concert, siguin molt més amples i ufanoses. Ens veiem a la cadena!
Fin CONTENT LEVEL 3
Fin CONTENT LEVEL 3 Imagen de apertura
.hd
EDIIMA20130629_0269
Unes 90.000 persones van assistir al Concert per la Llibertat del Camp Nou.
elemento visible
Imagen para listados
.hd
Contenidos body
.hd
Añadimos selector para poder ocultar la caja de más info en noticias, pero manteniendo la posibilidad de editarlo
Contenidos relacionados
.hd
Caja Encuesta
.hd
Caja Multimedia
.hd
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
