eldiario.es

Menú

Superant la indefensió. Acció ciutadana

Mesures com promoure un operador energètic verd, desenvolupar la rehabilitació energètica dels habitatges, apostar per un model de transport públic sostenible i eficient o recuperar l'aigua com a be comú s'emmarquen en aquesta transició que ens ha de permetre sortir del cercle viciós del productivisme i el consum

- PUBLICIDAD -

Indefensió total. Això és el que sentim molts ciutadans en veure cada dia com es trepitgen els nostres drets, com s'atempta contra la nostre salut, com se'ns margina a l'hora de considerar la presa d'una decisió política que ens afectarà directament.

Els exemples són molts, però n'hi ha tres de recents que ens ensenyen fins a quin punt aquest model econòmic depredador ens sotmet al seu dictat. El primer és el ja famós Dieselgate, on una multinacional de l'automoció ha estat descoberta falsejant les mesures d'emissions dels seus vehicles dièsel. Durant anys, al ciutadà se l'ha convençut de que aquest tipus de vehicle és a mig termini més econòmic i més ecològic. En realitat han estat empitjorant la nostra salut per a que uns pocs obtinguin un benefici econòmic. I un cop esclatat l'escàndol, el govern espanyol no fa una altra cosa que demanar a la UE que autoritzi vehicles encara més contaminants per evitar conseqüències negatives a l'economia espanyola. Pressionada per alguns estats membres, i la Comissió Europea finalment ha cedit i ha suavitzat els límits d'emissions d'aquests vehicles.

El segon ha saltat aquesta setmana amb l'informe de l'OMS que qualifica com a potencialment cancerígenes les carns processades, aixecant una gran polseguera en l'opinió pública. I ara que molta gent ha anat abandonant la dieta mediterrània augmentant la ingesta de carn, descobrim que els processos a que la sotmeten per tal de comercialitzar-la són tot menys innocus per la salut.

El tercer ja ve de lluny: les polítiques energètiques del govern central afavorint l'oligopoli elèctric que han culminat en la llei d'autoconsum que ha consagrat “l'impost al sol”. Al país amb més hores de radiació solar de tota Europa gastem 45.000 milions d'euros l'any en importar combustibles fòssils per generar electricitat, i amb el decret es penalitza als que volen produir i auto consumir energia gratuïta i neta si es connecten a la xarxa per abocar de franc el seu excedent de producció. Pagar per regalar energia que no ha tingut gairebé cost de producció. El món al revés.

És a dir, estem en un model on tot val per fer negoci. Forcem la natura per produir més del necessari, posem entrebancs a l'ús de recursos naturals que ens permetrien estalviar i reduir les emissions, manipulem sense escrúpols per fer més atractius els productes, modifiquem els cicles naturals per augmentar les collites i fer-les més resistents, mercadegem amb la salut i en el procés degradem els ecosistemes, contaminem aqüífers i atmosfera i contribuïm de forma significativa a la gran amenaça que tenim a sobre: el canvi climàtic. Per acabar-ho d'adobar, ni tan sols som beneficiaris directes dels beneficis econòmics, doncs l'escletxa entre els que més tenen i els que menys cada cop és més gran. I això per no parlar del TTIP, que mereix capítol a banda.

En aquest context, fer una transició cap a un model econòmic més just social i ambientalment esdevé ja una necessitat urgent que hem d'abordar. Ni des de la UE ni des dels governs centrals sembla que la vulguin impulsar, i de fet la única solució que proposen per sortir de la crisi és el creixement, perpetuant el model.

Per tant, són els governs locals i la ciutadania els que han de donar les passes necessàries per engegar aquesta transició. Ja hi ha importants ciutats europees que ho fan, i ara des de l'ajuntament de Barcelona s'estan plantejant actuacions en aquesta línia que aixequen immediatament les crítiques d'oposició i sectors de la ciutadania. Mesures com promoure un operador energètic verd, desenvolupar la rehabilitació energètica dels habitatges, apostar per un model de transport públic sostenible i eficient, recuperar l'aigua com a be comú, establir una moneda social local, condicionar els contractes a criteris de justícia social i ambiental, garantir els subministraments bàsics, recuperar habitatges buits per a lloguer social, o fomentar l'economia solidària i col·laborativa i el comerç de proximitat s'emmarquen en aquesta transició que ens ha de permetre sortir del cercle viciós del productivisme i el consum, permetent la ciutadania apoderar-se i empènyer els governs a emprendre el camí que els hi marquem cap a una societat més justa i respectuosa amb el medi ambient.

Els ciutadans per la nostra banda podem modificar poc a poc els hàbits fent-nos socis de cooperatives de consum, posant els nostres estalvis en banca ética, reduint el nostre consum d'energia, compartint recursos, utilitzant el transport públic en la mesura del possible, o reutilitzant i reciclant, per esmentar-se uns quants.

Tenim eines per provocar canvis i acabar amb la indefensió. Depèn de nosaltres que les posem en pràctica.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha