La frase és del que va ser president dels Estats Units, John Kennedy: “No et demanis què pot fer el teu país per tú, demana què pots fer tu pel teu país”. La va interpretar correctament el jugador dels Lakers Magic Johnson quan va demanar més compromís als seus companys d’equip. I caldria recorda-la als polítics catalans que, a quatre mesos de les eleccions europees, es plantegen els comicis com una ocasió (l’enèssima) per explicar a Europa i al món què és Catalunya i com som els catalans.
Les eleccions europees són molt importants. Els mals que ens ha infringit Europa han estat espantosos. Milions de persones sense feina, sense esperança, sense casa, sense il.lusió, sense diners, maltractats per una austeritat imposada per empobrir mitja Europa perquè els treballadors alemanys donessin com a bo l’empobriment que han patit els darrers quinze anys.
No és temps per anar a plorar a Europa. A dir-li que Espanya no ens estima, ens roba i ens obliga a quadrar un dèficit pressupostari excessiu. Espanya ens pot estimar més o menys, però qui no ens ha estimat gens els darrers anys ha estat Europa. Ha collat els països del sud europeu fins a posar en perill la seva supervivència. Els topalls de dèficit excessius i innecessaris els han imposat Angela Merkel, Oli Rehn o Durao Barroso. A aquesta gent no els hem d’anar a demanar res. Res que no sigui responsabilitats per les seves accions i decisions insolidàries dels darrers anys.
La solució dels mals de Catalunya, d’Espanya, de Grècia, d’Itàlia, de Portugal, d’Irlanda,... de tants i tants països passa per una Europa diferent, amb un Parlament diferent, que entengui que volem una Europa de les persones i no la que ens imposen dels bancs i els mercats.
Desespera veure com tenim a la gent entretinguda amb discussions de segon nivell mentre s’escolen els dies i les eleccions europees s’acosten sense que pràcticament ningú no en parli als grans mitjans de comunicació.
Això sí, la nit de les eleccions, les televisions prepararan grans desplegaments logístics i grafismes, per explicar com ha quedat el Parlament. Fa molta por que els formatges resultants de les votacions que ens ensenyin ens dibuixin una Europa igual o pitjor de la que tant de mal ha fet durant aquesta crisi. I seria molt trist que l’únic que ens preocupi aleshores sigui que el nou president de la Comissió Europea rebi al president català quan li demani audiència per explicar-li què és Catalunya. Encara que aquest president continuï aplicant i aprofundint l’austericidi que amenaça de mort mig continent. O al continent sencer.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
