La tensió entre Mas i Junqueras per la llista única es trasllada al si de l'ANC
El clima de discòrdia entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, a compte de la formació d'una llista conjunta com a condició per l'avançament electoral, s'ha acabat traslladant al si de l'Assemblea Nacional Catalana, la poderosa organització popular que ha organitzat les darreres manifestacions independentistes. La bretxa entre els sectors de l'ANC més propers a la proposta d'Esquerra, que vol eleccions com més aviat millor i diverses candidatures sota un 'paraigua', i els partidaris de la d'Artur Mas d'anar sota una llista conjunta, es van evidenciar després de la presentació de la Declaració de Cornellà, que fixa la postura de l'organització independentista a favor de la segona opció.
Després d'un procés de debat intern, el 29 de novembre l'associació liderada per Carme Forcadell va presentar la Declaració de Cornellà, un document en què reclamaven eleccions anticipades amb una llista unitària entre ERC i CiU, tal com impulsa Mas. No obstant això, una part del secretariat de l'ANC es va queixar dissabte passat en entendre que aquesta declaració obvia que la majoria d'actes territorials del procés deliberatiu apostaven per no decantar-se per la llista conjunta, de manera que van demanar una revisió de les gairebé 400 actes.
La mateixa Carme Forcadell va reconèixer aquest dimecres la controvèrsia interna en relació a la fórmula per la qual ha de decantar-se l'Assemblea. En un col·loqui ofert per la presidenta de l'entitat al barri de Gràcia, Forcadell va explicar que algunes de les agrupacions havien admès com a opció diverses llistes amb programa comú. La presidenta de l'ANC, més propera a les tesis de Mas, ha assegurat “estar oberta” a replantejar la postura inicial de l'associació per fer-la “més flexible”.
Debat sobre el canvi en el full ruta d'abril
Les agrupacions territorials consultades expliquen que el procés deliberatiu va començar a finals del mes passat amb una crida a la militància i simpatitzants per participar en assemblees obertes. El debat, expliquen aquestes fonts, es va obrir per decidir esmenar o no el full de ruta aprovat l'abril passat, on es reclamava una llista unitària, tenint en compte que els dos principals líders de partits independentistes, Artur Mas i Oriol Junqueras, no es posen d'acord ara sobre els propers passos del procés independentista.
Algunes de les assemblees afirmen que no van aconseguir consens sobre la llista única i que en el procés cada participant va donar la seva opinió, deixant constància de les diferents postures en les actes. Per exemple, des de l'Assemblea de Terrassa s'assegura que la seva discussió s'havia centrat més en definir el calendari per completar les “estructures d'estat” o una eventual declaració d'independència, deixant oberta la porta a diferents opcions pel que fa a la candidatura electoral. Des de l'assemblea de Vic afirmen que la posició resultant a la seva ciutat va ser l'aposta per una llista unitària encara que, en cas de no ser possible, donarien suport a diverses llistes que compartissin una sèrie de punts.
Les actes del debat van ser traslladades a un consell polític perquè realitzés la recopilació del que havia plasmat i sintetitzés el sentir de les assemblees territorials i sectorials en la Declaració de Cornellà. En aquest document, l'ANC considera que “la proposta feta pel president de la Generalitat” de fer una candidatura conjunta “representa un important pas endavant” i es comprometen a “implicar-se a fons perquè sigui possible la configuració d'una candidatura d'aquestes característiques”. Però no tots els sectors van quedar conformes amb aquesta postura, i una part del secretariat va reclamar dissabte passat a Alcover la revisió de les prop de 400 actes.
Revisió de les actes i nova reunió del secretariat
Arran de les crítiques sorgides a la reunió del secretariat nacional, l'organització va tornar a revisar les actes. Ferran Civit, membre del secretariat nacional de l'ANC, reconeix que la Declaració no expressava la pluralitat d'opinions recollides al llarg i ample del territori, però ho atribueix a la pressa que es va donar la comissió política a tramitar-les i traduir-les en la Declaració de Cornellà. Civit assegura que moltes de les actes de les assemblees locals no es decantaven amb claredat per una de les dues postures en competició, ja que el paper de l'Assemblea és “d'àrbitre” i el que li interessa és ser “el més inclusiva possible”.
El secretariat nacional de l'ANC es reunirà de nou el proper dissabte per debatre sobre la revisió de les actes, tot i que no esperen emetre un nou document esmenant l'anterior. “Entenem que el full de ruta continua sent l'aprovada per l'assemblea general a l'abril i que, de la Declaració de Cornellà, es pot incidir més o menys en uns o altres punts”, explica Civit.
