Guerra bruta contra els dissidents llatinoamericans en Internet
Malgrat que els països d’historial democràtic dubtós o de caràcter autoritari vulguen censurar la tasca d’activistes i periodistes crítics, cada vegada és més difícil. Els seus intents són com posar tanques a l’oceà digital. Dissidents en països com Veneçuela, Cuba o l’Iran van parlar de la manera d’escapar a l’ull censor en la primera edició de l’Internet Freedom Festival.
No obstant això, un any després, superar la censura contínua sent un repte. Però no tan preocupant com evitar el control i la vigilància que s’estableix sobre els dissidents. O, almenys, així ho han indicat aquest dimarts uns quants d’ells en una conferència a Les Naus dins de la segona edició del festival, que també se celebra a València. “Els governs llatinoamericans utilitzen virus troians de manera il·legal i il·legítima”, ha afirmat Renata Ávila, advocada especialista en drets humans dins del camp de les noves tecnologies.
La sospita que es contractaven programes malignes com FinFisher –que permet vigilar un individu a través del seu ordinador o del telèfon mòbil només amb un clic–, ara s’ha confirmat amb diverses filtracions de plataformes com Méxicoleaks. Estats del país centreamericà com Jalisco o Puebla van instal·lar dispositius d’aquestes característiques. “El contracten per lluitar pretesament contra el narcotràfic, però serveix per a controlar periodistes i activistes”, ha criticat Vladimir Chorny, activista del país asteca i doctor en filosofia dels drets humans per la Universitat de Buenos Aires. “Les institucions que el contracten no poden fer-ho. Ho fan de manera il·legal”.
Com han posat de manifest les filtracions d’aquestes plataformes, no solament països com Colòmbia o l’Argentina espiaven personatges públics. També ho fa Veneçuela. El periodista Luis Carlos Díaz ha criticat que en “la televisió pública es difonguen gravacions de mòbils d’opositors” i que el Govern “controle els correus electrònics per saber què fan els dissidents”. “La gent està desarmada davant les violacions dels drets humans que es produeixen”.
“La lluita contra el narcotràfic i el terrorisme és l’excusa per a aquest espionatge”, ha denunciat Ávila. Com han il·lustrat els activistes brasilers Amarela i Lucas Teixera, la llei contra el ciberterrorisme del Brasil utilitzava aqueixa justificació per a criminalitzar i monitoritzar diversos moviments socials. Encara que no solament al país carioca s’han donat casos des del Govern. També des de les corporacions, com ara la gegantina minera Vale i la polèmica hidroelèctrica en construcció Belo Monte. “L’esborrany de la llei paralitzat per la nova majoria en l’assemblea de Veneçuela anava en aqueixa direcció. Molts organismes utilitzen aqueixes pràctiques que estaven en aqueix hipotètic reglament”, ha afegit Díaz.
I davant d’aquesta vigilància, què fem per a evitar ser controlats? “Cal promocionar la seguretat digital”, ha defensat Díaz, que ha assenyalat: “No hi ha una eina per a resoldre tots els problemes”. “També es pot col·laborar amb les organitzacions en defensa dels drets humans que hi ha a escala local. Així es pot combatre millor”, ha afegit Àvila. La lluita contra la guerra bruta, convertida en el gran repte.
