Carles Dolç, l'arquitecte i activista que va posar la ciutat de València al servei del veïnat

“La ciutat no sería com és sense aquells moviments”, declarava en aquest diari en una entrevista l'any 2021 amb motiu de la publicació del seu llibre Del Saler al Túria (Pruna Llibres / Alfons el Magnànim), en què feia història i memòria de les mobilitzacions ciutadanes que a las acaballes de la dictadura franquista, amb la defensa del llit del Túria o el Saler, van definir una forma d'entendre la vida urbana. Uns moviments que prolongarien la lluita ciutadana ja en democràcia, amb l'activisme de Salvem el Cabanyal o Salvem el Botànic, i que han marcat la realitat actual de València. Carles Dolç, que va formar-ne part i en va ser un dels impulsors, ha mort aquest divendres als 77 anys.

“La ciudadanía pren la paraula i fa política en primera persona; ho va fer en els anys 70, 80 y 90, i ho continua fent en ple segle XXI”, va dir en la presentació d'aquell llibre l'aleshores alcalde, Joan Ribó. Fou precisament durant l'alcaldia del regidor de Compromís que se li va atorgar a Carles Dolç l'any 2015 el títol de fill predilecte de la ciutat de València. Polític de l'oposició al franquisme, Dolç havia estat dirigent del Moviment Comunista del País Valencià i va formar part dels “Deu d'Alaquàs”, el grup d'antifranquistes detinguts per la policia durant una reunió el juny del 1975.

Arquitecte, una professió en la que va deixar, juntament amb Neus Sanfèlix, sòcia d'estudi, nombroses rehabilitacions d'edificis residencials al centre històric de València, es va enfoncar en l'urbanisme d'escala humana i la preservació del teixit històric. Entre les seues obres destaquen projectes de rehabilitació com els de la Fundació d'Art Chirivella Soriano, al palau de Joan Valeriola; el Centre Octubre de Cultura Contemporània, a l'edifici dels antics magatzems El Siglo, o Ca Revolta, un centre cultural i d'activisme en la creació del qual va estar molt implicat.

Partidari d'un urbanisme que prioritze els vianants en els seus models de mobilitat i la sostenibilitat energètica i ambiental, Carles Dolç, que era col·laborador d'aquest diari i ha estat coordinador, juntament amb Joan Olmos, del blog Territori crític, escrivia en el seu últim article, publicat en elDiario.es el passat 16 d'octubre, amb el títol de 'Canícula', a propòsit del canvi climàtic: “Treballar per la integració de la natura a les ciutats, en extensió i influència, és capital. Especialment destacable és la més que insuficient vegetació en els centres històrics, necessitats de generalitzar les ombres als carrers, cercar la frondositat i la varietat arbrada. Crear una xarxa continua de frescor amb passejos d’arbres de connexió entre tots els punts nodals de la ciutat, contribuiria a netejar l’aire urbà, refrescar, crear refugi i facilitar el benestar dels vianants”. La seua idea de la ciutat, sempre al servei dels veïns, fou la d'un espai de convivència en què la vida democràtica poguera florir amb tota la seua pluralitat.