El barri de Vallcarca, un repte urbanístic i de participació veïnal per a Ada Colau
“Aquests pins, aquestes muntanyes, aquest mar llunyà, aquest verd i aquest blau, són Vallcarca. Vallcarca de Barcelona. La nostra joventut!”. La frase la va atribuir a Pablo Picasso l'històric periodista i escriptor barceloní Rafael Moragas. A la Vallcarca del 2017 hi ha menys pins i més turistes buscant el Park Güell que en els temps del pintor. Aquest barri de Barcelona, un dels que encara conserva la seva personalitat, afronta l'any amb un pla urbanístic pendent de desenvolupar i amb espais de participació impulsats per l'Ajuntament que no acaben de convèncer alguns veïns.
El barri, situat entre el Putxet i el Park Güell, es resisteix a ser un nou caramel immobiliari per quan els inversors es cansin del centre de la ciutat. Mostra d'això són els espais recuperats pels veïns, com l'hort comunitari o l'antiga Fusteria, avui centre social autogestionat.
El nucli antic del barri, un espai amb diverses cases baixes –d'una o dues plantes– i antigues (algunes d'elles enderrocades), està afectat per l'últim pla urbanístic vigent, la modificació del PGM de l'any 2002. “Només té en compte els metres quadrats i als propietaris i oblida quina ciutat està dissenyant. És un fill del boom immobiliari ”, descriu Júlia de Orovio, arquitecta del Col·lectiu Volta, que ha col·laborat amb l'Assemblea de Vallcarca per dissenyar un pla urbanístic alternatiu.
Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar a finals de novembre una modificació del PGM que preveu conservar l'estructura urbana i l'edificació de les finques dels carrers de l'Argentera i de la Farigola, amb l'objectiu de preservar les cases baixes que queden en aquesta part del nucli antic del barri.
Aquesta modificació és l'avantsala del canvi definitiu en el PGM del 2002, el primer i més ambiciós objectiu municipal. L'Ajuntament ha convocat un concurs d'idees internacional per ordenar urbanísticament la part del barri vertebrada per l'avinguda de Vallcarca, entre els número 86 i 123, que aconsegueix una superfície de 15.443 metres quadrats. A l'abril d'aquest any, un jurat format per representants veïnals, membres de l'ajuntament i especialistes independents escollirà la proposta guanyadora.
“És l'hora de Vallcarca, un barri que ha vist com s'enderrocava durant els últims anys”, va dir el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, durant la presentació del concurs. Els veïns organitzats en l'Assemblea de Vallcarca lamenten que l'Ajuntament hagi centrat el concurs en les parcel·les públiques. “Les grues de Núñez i Navarro, si volen, poden aparèixer demà”, explica Iru Moner, de l'Assemblea de Vallcarca. Núñez i Navarro, un clàssic del totxo de Barcelona, és el principal promotor privat d'una zona amb un gran valor potencial de negoci.
Les trobades entre Ajuntament i veïns anteriors a l'anunci del concurs tampoc han deixat satisfets a l'Assemblea de Vallcarca. “Les reunions han estat poc operatives. Al final tenies la sensació que des de l'Ajuntament ja es venia amb una idea preconcebuda i sense interès per canviar-la”, assegura Moner. No és la primera vegada que els veïns no queden contents: ja va passar amb les sessions participatives del pla de turisme.
Des del consistori han anunciat que la modificació del pla es treballarà amb les entitats i el veïnat. Apunten també que les bases del concurs s'han definit per mantenir la coherència amb l'edificació pròpia de Vallcarca i perquè s'adapti a les demandes socials. Per exemple, que les alçades dels nous edificis “hauran de ser coherents i respectuoses amb l'entorn”.
En aquest sentit, de Orovio demana que del concurs surti un pla urbanístic “que no parli només de metres quadrats” i que es respectin les propostes constructives pròpies d'un “barri-poble” com Vallcarca. A més, l'arquitecta considera que haurien de quedar clars els usos de les construccions “per saber quina tipologia de barri queda”.
Amb tot, un cop se sàpiga el guanyador del concurs, els equips tècnics municipals hauran de redactar els canvis per modificar el PGM de Vallcarca, que es preveu que tingui un recorregut aproximat de dos anys fins a la seva aprovació definitiva. I encara queda per definir què es farà amb el tram inferior de l'Avinguda Vallcarca. Segons el pla vigent, s'haurien d'expropiar diversos edificis per a conformar un eix verd, tot i que encara és un meló pendent d'obrir.
