Una beatificació massiva que encén els ànims per tot el que oblida

La catedral de Tarragona, on se celebrarà un acte aquest sábado, com a prèvia de la ceremonia.

Un recorregut per la seva web permet veure com no hi ha cap menció a les víctimes del bàndol republicà. Tampoc en el seu programa hi apareixen els que van perdre la vida, màrtirs o no, defensant el govern llavors legítim. La beatificació de 522 religiosos que tindrà lloc aquest diumenge a Tarragona, la més gran de la història de l'Església a Espanya, ha indignat molts veïns, col·lectius i entitats, i alguns partits polítics i fins a catòlics de base, no perquè estiguin en contra que es rendeixi homenatge a figures eclesiàstiques que van ser assassinades durant la Guerra Civil, sinó perquè ho consideren un greuge respecte a les víctimes republicanes, moltes d'elles encara en parador desconegut.

Una plataforma antifranquista exige al Papa que pida perdón por el apoyo de la Iglesia a la dictadura

Una plataforma antifranquista exige al Papa que pida perdón por el apoyo de la Iglesia a la dictadura

Però no només això. Els qui s'oposen a l'acte esgrimeixen dues crítiques més, que apunten directament a la jerarquia eclesiàstica. D'una banda, "l'Església, i en concret l'episcopat espanyol, no estaran legitimats moralment per dur a terme actes com aquest fins que no demanin perdó a la societat, per haver col·laborat amb un règim dictatorial i pels anys de repressió", expressa Josep Termes, portaveu d'Església Plural, col·lectiu catòlic crític amb la institució i amb les beatificacions.

D'altra banda, també indigna que "la Conferència Episcopal -organitzadora de l'acte- ha estat principalment un dels actors del bloqueig de la recuperació de la memòria històrica"​​, indica Teresa Fortuny, representant de la Coordinadora per la Laïcitat i la Dignitat de Tarragona, plataforma creada amb l'objectiu concret de mirar d'evitar la celebració de les beatificacions a la ciutat. Davant el paper de l'Església, Fortuny afegeix: "Haurien d'aprofitar i demanar ells perdó a les víctimes que ara estan beatificant, perquè van morir per culpa seva".

Per evitar que s'associï la macrobeatificació amb l'alçament franquista, la Conferència Episcopal Espanyola ha posat a l'acte el nom de 'Màrtirs del segle XX a Espanya', sense esmentar la Guerra Civil, tot i haver mort la quasi totalitat d'ells entre 1936 i 1939. Però segons Termes, no se'ls pot considerar màrtirs. "Màrtir és el que va ser martiritzat per proclamar la seva fe en Jesús; aquestes víctimes no van ser assassinades per aquest motiu, sinó perquè van ser identificades, donessin suport o no l'alçament, amb una institució que era un braç més de la repressió del poder".

La cerimònia, presidida pel cardenal Angelo Amato en nom del Papa Francesc, tindrà lloc diumenge a les 12 h al Complex Educatiu de la ciutat, i aquest dissabte ja hi haurà representacions i unes 'Solemnes Vigílies' a la caterdral. L'acte comptarà amb el suport de 700 voluntaris, i amb un públic de 20.000 persones, segons les previsions. Entre elles, la figura d'Artur Mas, la assistència del qual, al capdavant de la delegació de la Generalitat, va generar polèmica aquesta setmana.

La cerimònia de beatificació se celebra just un dia després del 12 d'octubre, jornada en què, precisament aquest any, milers d'ultres estan cridats a manifestar-se a Barcelona. Algunes organitzacions d'extrema dreta i ultracatòliques, com és el cas de l'Asociación Cruz de San Andrés, ja han ofert als seus membres un cap de setmana amb una "Gran Festa de la Hispanitat a Catalunya", que inclou la manifestació espanyolista a la capital catalana i la beatificació "dels nous 522 màrtirs de la persecució marxista".

Davant d'aquestes manifestacions, la Conferència Episcopal ha reiterat que la macrobeatificació és un acte "ni polític ni reivindicatiu, sinó històric i social". Per demostrar-ho, com va detallar Juan Antonio Martínez Camino, portaveu de la CEE, es prohibirà l'entrada al recinte de "banderes ni pancartes de cap tipus".

La figura de Vidal i Barraquer

La figura de Vidal i BarraquerEl mes passat es van complir 70 anys de la mort del cardenal Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona des de 1919. El seu nom no figurarà entre els beatificats. Després de l'alçament, aquest clergue va patir com tots la persecució religiosa, i va estar a punt de morir a mans de la FAI al juliol de 1936. Per això es va exiliar en un vaixell de la marina de guerra italiana cap a Itàlia. Però malgrat la seva condició de religiós destacat no tornaria a trepitjar mai sòl espanyol. Vidal i Barraquer es va negar a signar la carta col·lectiva de l'Episcopat Espanyol a favor de l'Espanya de Franco, i per això acabaria morint el 1943 a Friburg, lluny de Tarragona.

En celebrar-se precisament la cerimònia en aquesta ciutat, els tarragonesos contraris a la macrobeatificació han trobat en la figura de Vidal i Barraquer und els principals arguments de la seva protesta. "Vidal i Barraquer és una de tantes víctimes de la guerra civil que no rebran homenatge, i és un símbol del mal que va causar l'Església a moltes persones creients que no eren franquistes", sentencia Fortuny.

Etiquetas
Publicado el
12 de octubre de 2013 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats