Els sindicats de la sanitat concertada no es posen d'acord sobre la manera d’enfrontar el fi del conveni

Les conseqüencies de la reforma laboral del govern de Mariano Rajoy ja comencen a fer-se notar a la sanitat concertada catalana. Des del passat 7 de juliol, els treballadors d’aquest sector es troben sense conveni col·lectiu al haver-se acabat l’ultraactivitat del conveni de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), que inclou empreses i consorcis públics així com fundacions i centres privats. Això suposa un probable empitjorament de les condicions laborals dels empleats del sector ja que, a falta d’acords a cada centre, només sel’s hi aplicarà l’Estatut dels Treballadors, que té exigències menys elevades.

Mesos abans d’aquesta data, les patronals del sector i els sindicats es van reunir diverses vegades per acordar un nou conveni però les propostes de les patronals van ser rebutjades pels representants dels treballadors. Finalment, una mediació de la conselleria de Sanitat va posar sobre la taula una proposta de reducció del sou del 5% - per equiparar-se a la retallada sufrida pels funcionaris - i d’augment de la jornada laboral alhora que l’exigència dels centres de suprimir una paga extra no es va prendre en compte. CCOO i UGT van decidir aleshores sometre aquesta mediació a votació dels treballadors. “Enteníem que era una proposta finalista”, explica Carmen Espósito, de la federació de Sanitat de UGT, “tot i que no estàvem d’acord per la retallada de drets que suposava”. Unes 11.000 persones, d’un total de 60.000 empleats van participar en l’escrutini i el 56% va rebutjar la proposta. Les patronals negocien ara centre per centre sota la base de la mediació en el millor dels casos.

Davant d’aquesta situació, diversos sindicats professionals (metges, infermeres i personal no sanitari), així com algunes organitzacions minoritàries, han exigit aquest dimecres poder negociar directament amb la Generalitat i han reclamat la supressió de les patronals de la XHUP. “No estem disposats a continuar finançant a les empreses amb les nostres retribucions i, encara menys, els salaris dels intermediaris i dels seus assessors”, critiquen en un manifest. Per donar suport al seu argument, el vicesecretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, s’ha referit a les recents declaracions del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, que va apuntar al model de consorcis com a causa de malbaratiment de diners públics.

A més, les organitzacions demanen poder rebre la nòmina directament de la Generalitat, una solució que, segons els autors del document, permetria prescindir de les diferents organitzacions patronals que actuen com a intermediàries.

Acusacions de demagògia

Paco Cardona, de la Federació de Sanitat de CCOO, considera que aquestes organitzacions “estan fent demagògia”. Acusa algunes d’elles de “corporatives” – al referir-se a Metges de Catalunya i als altres col·lectius representants d’infermeres – i recorda que els altres sindicats signants del manifest són minoritaris i no tenen representació a la mesa de negociació. Per altra banda, Espósito assegura que la demanda de negociar directament amb la Generalitat no és nova, ja que UGT també la va demanar però que no ha estat possible. Pel que fa a la proposta de suprimir les patronals, la qualifica de “irrealista”.

En tot cas, la fi de la vigència del conveni és una realitat i els sindicats han començat a negociar a cada centre amb les direccions per arribar a pactes d’empresa que no tenen, però el caracter legal que sí tenia el conveni. Només una part del sector, el sociosanitari, negociarà un conveni, ja que és l’únic que va votar a favor de la mediació. Segons explica Espósito, això s’explica pel fet que es tracta d’un sector amb pitjors condicions que la resta.