Fer-se autònom: una elecció de risc

La meitat dels autònoms es van donar de baixa als sis mesos el 2013. Amb aquesta impactant notícia ens despertem fa uns dies en un país que sembla viure aliè als problemes reals de la ciutadania. I és que, encara que poques vegades es digui, el col·lectiu de persones autònomes és un dels més vulnerables en el mercat laboral actual. Podem desgranar molts dels factors que contribueixen a la seva precarietat com ara l'elevada tarifa mensual, la tardança en cobrar les seves factures quan efectuen treballs per a les administracions públiques, el pagament avançat de l'IVA, la dificultat d'accedir a crèdits, la seva poca presència en internet i les plataformes mediàtiques... però tot això per si mateix no explica l'alt índex de fracàs d'aquestes iniciatives personals. Per aconseguir una foto completa hem d'anar una mica més enrere, a l'arrel de la situació.

I l'origen es troba en la greu crisi econòmica que ha expulsat a molta gent del mercat laboral, especialment joves i persones majors de 45 anys. Els acomiadaments i la dificultat de trobar una feina estable remunerada són, doncs, la causa principal del creixement dels autònoms. Paral·lelament, les contínues invitacions a fer-se emprenedor -de vegades fins i tot diria que fregant la irresponsabilitat- per part d'actors polítics i econòmics, com si emprendre fos la panacea de tots els mals. De fet, quan se celebren les xifres d'emprenedoria anual, poques vegades es té en compte que la gran majoria no responen a la creació d'empreses sinó a persones que es dónen d'alta com a autònomes i que, a més, no contracten cap persona treballadora (el 75% no contracta ningú en plantilla, segons dades de la Confederació d'Autònoms de Catalunya).

És a dir, sota el glamurós epígraf de persones emprenedores estem situant a totes aquelles que, en realitat, escullen aquesta opció per intentar autoocupar-se des d'una posició molt precària, en no trobar una altra manera de guanyar-se la vida i sense haver analitzat prou els pros i contres d'aquesta elecció. Com moltes d'elles han capitalitzat, a més, la prestació per desocupació, per poder iniciar el seu negoci, quan es donen de baixa als pocs mesos a causa d'una situació insostenible, es troben que no tenen cap ingrés per fer front a les despeses quotidianes.

La situació és encara més greu en el cas de les dones ja que, del total d'emprenedores, el 70% són autònomes, i només el 3% d'elles tenen alguna persona ocupada al seu càrrec. Imaginin si es tracta de dones responsables de famílies monoparentals o amb persones dependents.

De tot això se'n desprèn, d'una banda, que les mesures que s'han pres per ajudar les persones autònomes no han donat el fruit esperat i resulta urgent implementar-ne de noves. D'altra banda, tal com han destacat alguns gurús de l'àmbit econòmic en la recent celebració del Biz Barcelona, cal desinflar l'expectativa col·locada en el fet d'emprendre en un país on no s'educa des de la iniciativa emprenedora ni existeix el dinamisme econòmic i social suficient per a això. Altrament, s'està condemnant a moltes persones al fracàs en un moment en què moltes no s'ho poden permetre.

No es tracta, en absolut, de negar possibilitats d'èxit a les persones emprenedores. N'hi ha que aconsegueixen els seus objectius i es realitzen personal i professionalment començant com a autònomes i creant després petites i mitjanes empreses, que són ,per cert, les que sostenen la nostra economia. Però han de saber al que s'enfronten i fer-ho en condicions. Abans d'emprendre cal realitzar estudis rigorosos sobre el present i el futur, sobre la competència i el mercat, preparar un pla de màrqueting, de recursos humans i financer, estar en disposició d'arriscar capital propi i tenir una dosi de coratge i voluntat suficient per seguir endavant malgrat les previsibles dificultats. La immensa majoria de persones que es fan autònomes estan, a dia d'avui, massa soles per aconseguir tot això per si mateixes.