La PAH denuncia que la Generalitat no està responent a la suspensió de la llei antidesnonaments
La Generalitat, ajuntaments, entitats socials i partits polítics –tots els del Parlament a excepció del PP– van plantejar un front comú per defensar la llei d'emergència habitacional impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l'Observatori DESC, després d'haver estat impugnada davant del Tribunal Constitucional pel govern de Rajoy –i finalment suspesa aquest dimarts. Un mes després, els impulsors de la llei critiquen que la Generalitat no està treballant per mantenir l'esperit d'aquesta norma.
Les entitats posen sobre la taula les mancances de la nova llei d'habitatge que estan negociant, les mesures vigents que el Govern no està aplicant i la mancança de recursos en el projecte de pressupostos presentat al Parlament. Aquesta setmana han interpel·lat els grups parlamentaris perquè reclamin que els pressupostos permetin fer front a l'emergència habitacional.
El principal acord en aquella cimera àmplia va ser l'impuls d'una nova llei catalana contra els desnonaments que permetés a les administracions locals i autonòmica suplir les funcions que complia la llei recorreguda: impedir els desnonaments de famílies vulnerables, garantir que els grans propietaris d'habitatges es fessin responsables d'oferir un lloguer social alternatiu i dedicar als seus pisos buits al parc públic de lloguer. En aquella ocasió, la PAH va reclamar altres mesures sobre les que no hi va haver un compromís del Govern, com és l'ampliació dels ajuts al lloguer –ara només es poden demanar durant uns mesos de l'any– per evitar que les famílies arribin a situacions de necessitat, o desenvolupar el reglament de la llei catalana del dret a l'habitatge aprovada fa 9 anys.
Davant la manca de respostes, la setmana passada la PAH, l'APE i el DESC –els impulsors de la llei– van convocar els 12 principals ajuntaments catalans i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), que entre les dues representen tots els consistoris catalans. Els ajuntaments reunits es van comprometre a fer servir la llei del 2007 per multar els bancs que acumulin pisos buits, però sobretot van posar deures al Govern. Entre els articles de la llei que segueixen vigents, hi ha l'obligació de l'administració a oferir un reallotjament a les famílies vulnerables que es quedin al carrer, però els ajuntaments asseguren que, sense els articles suspesos de la llei que permetien reclamar els pisos buits als bancs, no tenen recursos per fer-hi front.
Preocupació per la nova llei
Des de la PAH expressen la seva preocupació –compartida pel món local– per la nova llei d'habitatge que estan negociant amb la Generalitat i, segons va dir el president Puigdemont, s'ha de tramitar amb la màxima celeritat possible. “No donarem suport a una nova llei que no conservi l'esperit de la llei aprovada pel Parlament, que era corresponsabilitzar els grans tenidors d'habitatge i les subministradores d'aigua, llum i gas”, assegura el portaveu de la PAH, Carlos Macías. De moment, l'estratègia posada sobre la taula pel Govern per evitar els desnonaments és l'expropiació dels pisos de la banca. “Però això acabarà en un tribunal d'expropiacions i s'acaba pagant un preu molt similar al de mercat”, lamenta Macías, que assegura que, en aquest cas, faltarien recursos i afegeix que no apareixen en el projecte de pressupostats de la Generalitat.
El projecte de pressupostos presentat la setmana passada pel vicepresident econòmic Oriol Junqueras preveu augmentar en 10 milions d'euros les partides destinades a fer front a l'emergència habitacional i a la prevenció dels desnonaments. Segons el càlcul del Govern, això representaria entre 5.600 i 6.500 ajuts. Macías assegura que el 2015 hi va haver 15.557 desnonaments a Catalunya, i que les respostes que puguin sortir d'aquests pressupostos són insuficients. “Si la resposta ha de passar per l'expropiació, el cost serà molt més elevat que això”, apunta.
Durant el debat de la ILP que va donar lloc a la llei ara impugnada, el llavors conseller de Territori, Santi Vila, va assegurar que l'aplicació de la llei suposaria entre 400 i 800 millones euros en els nous pressupostos. El portaveu de la PAH, sense estar d'acord amb el càlcul, remarca que els pressupostos queden lluny d'aquesta xifra. Els comptes de Junqueras preveuen dedicar un total de 254 milions a les polítiques d'habitatge.
Mesures pendents en pobresa energètica
Els pressupostos també contemplen una partida de 10 milions d'euros per fer front a la pobresa energètica. El Govern calcula que arribi a 30.000 beneficiaris. Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, remarca que són 320.000 les famílies afectades per la pobresa energètica a Catalunya i valora negativament l'aposta de la Generalitat de dedicar la mateixa partida que l'any passat. “Una vegada més ens trobem davant el traspàs de fons públics, i ja vam veure que l'any passat ni tan sols va funcionar, perquè molt poques famílies es van acollir a aquest fons”, recorda Campuzano. Per això reclama que la Generalitat signi convenis amb les subministradores de llum, gas i aigua perquè apliquin descomptes i condonin els deutes a les famílies que no poden fer fronts a les factures.
