La sortida de Duran deixa via lliure al pacte entre Convergència i ERC
El secretari general de Convergència i Unió (CiU), Josep Antoni Duran i Lleida, s'aparta de la federació a cinc mesos de la data programada per a la consulta. Després de sonats desencontres amb l'ala sobiranista de CiU, aquest diumenge es coneixia la decisió del democristià de dimitir de tots els seus càrrecs al partit i d'abandonar la presidència de la Comissió d'Afers Exteriors al Congrés, a més de no repetir com a candidat a les eleccions generals. Sense el principal fre del sobiranisme a la federació nacionalista, CDC i ERC tenen via lliure per pactar un pilotatge conjunt en la recta final cap a la consulta del 9 de novembre.
La decisió de Duran s'ha d'emmarcar dins del gir sobiranista de CiU, una evolució que la majoria de bases i quadres ha fet en el partit de Govern però que a Duran no li ha acabat d'agradar. Va ser el líder d'Unió qui més dificultats va posar en el pacte signat entre CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP per posar pregunta i data a la consulta catalana i ja aleshores Duran va plantejar la seva posició favorable a donar una sortida dialogada al conflicte català sense passar per la unilateralitat d'una consulta, una aposta coneguda com la 'tercera via'.
Però aquesta 'tercera via' de Duran no va trobar prou suports, ni a Catalunya ni a l'Estat. D'una banda, l'Executiu de Rajoy no accepta un diàleg amb el Govern sense la condició que aquest renunciï a la consulta. El PP mai no ha contemplat una altra via que la de la negociació dins dels estrets marges constitucionals. Mentrestant, a Catalunya, Duran no ha obtingut complicitats ni tan sols al seu partit. Per CiU el moment de la tercera via –és a dir, la búsqueda d'encaix institucional de Catalunya dins de la legalitat espanyola– ja va passar, i així ho va explicar el propi Artur Mas, que va apostar pel pacte CDC-ERC per impulsar el procés. L'únic que va agafar el guant de Duran va ser el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que es va implicar personalment en tractar d'establir un diàleg entre la Generalitat i Moncloa. Amb la marxa de Rubalcaba a compte de la crisi interna dels socialistes Duran es quedava sense el seu principal aliat.
No és la primera vegada que el secretari general de CiU amenaça amb marxar. La seva situació política ha anat empitjorant els últims dos anys, des que Unió va quedar relegada a interlocutor secundari d'un Govern que, cada vegada més, mirava a ERC per marcar la seva acció de govern sense que els de Junqueras es desgastessin entrant a l'Executiu català. Aquesta posició ha irritat Duran, que veia el seu partit dessagnar-se en cada procés electoral des del començaments del procés. Per la seva banda CDC ha estat temptant el pacte amb ERC des del començament de la legislatura, esperant que els independentistes entressin al Govern i prenguessin responsabilitats institucionals en el procés.
El que va acabar d'irritar al democristià va ser l'aposta del seu partit per abstenir-se en la votació sobre la successió del rei. Duran entén que l'arribada del príncep al tron pot obrir un nou escenari d'entesa entre governs i apostava per un vot favorable que tendís ponts. No obstant això CDC es va negar i va apostar per l'abstenció, fet que va desencadenar l'últim intent de sortida del secretari general. Al contrari d'anteriors ocasions, quan CDC demanava al seu soci que es replantegés la decisió, Convergència va circumscriure la decisió de Duran a l'àmbit intern d'Unió i Josep Rull, secretari d'organització de CDC, va deixar anar que havia de deixar de ser portaveu del grup nacionalista a Congrés.
Com afectarà la sortida de Duran a la política catalana és una qüestió més difícil de predir a dia d'avui, quan Unió encara no ha donat una resposta. El conseller Espadaler, d'UDC, sembla tenir assegurada la seva continuïtat i no és esperable que hi hagi canvis en el grup al Parlament. Però és difícil calcular els suports que Duran pot rascar si, com s'apunta, pretén presentar-se a unes eleccions autonòmiques convocades en clau plebiscitària com a substitució de la consulta.
La capacitat de Duran de torpedinar el procés és reduïda en termes electorals, però el líder democristià ha aportat tradicionalment a la federació nacionalista uns vots de catalanisme moderat de centredreta que ara serien més valuosos que mai de cara a unes eleccions plebiscitàries. També Duran ha estat qui més i millor ha greixat les relacions amb els empresaris catalans amb interessos a Espanya, l'anomenat lobby del pont aeri. De fet els grans empresaris de l'Ibex-35 han estat els valedors de les tesis de Duran per solucionar el problema català, proposant reiteradament una reforma de la Constitució.