Després de la victòria de CiU a les eleccions del 2010, la conselleria de Salut va canviar la cara de la socialista Marina Geli per la de Boi Ruiz, qui havia ostentat la presidència de la Unió Catalana d’Hospitals, la gran patronal de la sanidad privada catalana, des del 2008 fins llavors. Ruiz, que fins aquell moment era desconegut per la majoria dels catalans, no trigaria a convertir-se en un dels consellers que aixecaria més volada i de qui se n’ha demanat, en múltiples ocasions, la dimissió. Tot i les crítiques, Mas el va mantenir al capdavant de Salut en el seu segon govern el 2012, però ara la candidatura de Junts pel Sí fa poc probable la seva continuïtat.
Si la gran incògnita pel nou govern era com s’evitaria que les retallades no afectessin la qualitat assistencial, avui dia queda clar que la tisorada en més de 1.300 milions d’euros va tocar, entre d’altres, les llistes d’espera per ser intervingut, ha obligat a tancar llits i quiròfans i ha augmentat la pressió sobre els professionals, que han vist reduït el seu sou mentre disposen del mateix temps per assumir més feina. Francesc Sancho, secretari de Participació Social i Local en Salut del Departament, reconeix a Catalunya Plural que el govern ha hagut de prendre mesures que no hauria volgut prendre però segons ell “el sistema de salut està intacte” i el nivell de satisfacció per part dels usuaris segueix mantenint molts bons resultats. Tot plegat explica en bona part que el 2015 representants d’una cinquantena d’entitats formalitzessin la creació de la Marea Blanca de Catalunya, que naixia amb la voluntat de ser un espai comú de mobilització contra totes les temptatives de desmantellar o privatitzar la sanitat pública.
Segons dades oficials, el 2010 el pressupost del departament de Salut era de més de 9.000 milions -concretament 9.709.389.100 euros- , una xifra que va anar baixant progressivament fins que aquest 2015, que té pressupostats 8.466 milions, ha augmentat per primera vegada en els darrers cinc anys respecte a l’any anterior. Tot i que suposa un lleuger augment en comparació amb l’any 2014, segueix estant molt lluny de les xifres de 2010, 2011 o 2012. Entre 2010 i 2013 el pressupost es va mantenir per damunt dels 8.500 milions d’euros però el 2014, per exemple, va tocar fons amb prop de 8.200 milions. En total, les reduccions pressupostàries han suposat que avui es compti amb 1.300 milions d'euros menys que el 2010.
Dit d’una altra manera, i segons dades de Salut, si el 2010 es va comptar amb 1.297,45 euros per càpita, els anys que es va comptar amb menys van ser el 2013 i el 2014, que rondava els 1.090 euros per càpita. Aquest 2015 és de 1.120, encara inferior a les xifres de 2010, 2011 o 2012. Amb tot, el govern segueix vantant-se que malgrat les retallades s’ha aconseguit mantenir en un 40% la quota dels comptes de la Generalitat per Salut.
D’altra banda, cal destacar que l’Institut Català de la Salut (ICS), que és l'empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya -presta atenció sanitària a gairebé sis milions d'usuaris de tot el territori- ha vist reduit el seu pressupost considerablement. L’ICS, que gestiona prop de 300 Centres d’Atenció Primària (CAP) i vuit hospitals -Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona, Verge de la Cinta de Tortosa i Viladecans- ha reduït el seu pressupost de 2.915.506.800 (l’any 2010) a 2.551.870.000 (2015).
La reducció del pressupost de l’ICS contrasta, però, per exemple, amb l’augment de les transferències del CatSalut amb centres privats del grup IDC que formen part de la xarxa d’utilització pública. El CatSalut hauria passat de transferir a IDC 71,1 milions d’euros el 2010 a 127 milions el 2012.
En part, aquest augment s’explica per les derivacions a centres del grup, com per exemple, l’Hospital Sagrat Cor, la Clínica del Vallès o l’Hospital General de Catalunya. En el cas de l’Hospital General de Catalunya, el contracte amb el CatSalut per la prestació de serveis és de 17.539.771 euros anuals i a la Clínica del Vallès el CatSalut li adjudica els serveis d’assistència per una anualitat de 7.3750.610 euros. Aquest diari recollia recentment l'exemple de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, que deriva pacients al grup privat IDC Salud mentre manté llits tancats.
Amb tot, Francesc Sancho justifica que les derivacions se segueixen fent amb els mateixos centres, centres del SISCAT, i que aquest govern “no ha introduït res de nou”, res que no es fes amb el Tripartit, assegura. Entre els centres dels quals parla Sancho però, n’hi ha que si bé formen part de la xarxa pública són de titularitat privada. Explica que les derivacions depenen també del preu i es mostra convençut que és un sistema “útil” i que “estalvia diners”.
Si bé el govern presentava enguany que el 2014 s’havien reduït les llistes d’espera en un 12% respecte a l’any anterior -21.610 persones menys- i és cert que des del 2011 la tendència ha estat decreixent en els darrers anys, en part ho ha estat perquè les xifres assolides el 2011 eren rècord en nombre de pacients esperant per ser intervinguts. El 2014 hi havia 193.879 pacients en llista d’espera, és a dir, gairebé 40.000 més que el 2010, quan n’hi havia 153.916. Amb tot, les dades de 2012 i 2013 tampoc eren per tirar coets, 188.176 i 181 559 respectivament.
D’altra banda, el temps mitjà d’espera dels pacients per intervenir en llista és un indicatiu que no permet valorar la individualitat de casos en què aquesta espera es va allargar més del compte o casos en què l’espera era determinant per la salut del pacient. Francesc Sancho, del departament de Salut, reconeix que en alguns casos s’han superat els terminis d’espera fixats i explica que convé introduir aspectes socials i de salut que determinin les llistes d’espera més enllà de processos burocràtics fixats matemàticament. Cal tenir en compte però que, com explicava aquest diari, el sistema de computació depèn d'uns criteris que permeten al departament ajustar els temps.
Amb tot, en les operacions garantides, el temps mitjà d’espera se situava el 2014 en 2,92 mesos mentre que el 2013 ha estat de 4,45 i el 2010, de 3,98. Sancho destaca els avenços que s’han fet en casos com la cirurgia cardíaca -ha disminuït un 70% l’espera- o oncològica, on totes les operacions estan per sota dels 45 dies d’espera entre aquells pacients que han de ser intervinguts.
La plataforma Dempeus per la salut denunciava fa uns mesos en un article que la reducció pressupostària i les retallades de personal impulsades pel Govern català des del 2010 als vuit hospitals i 280 centres d’assistència primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS), pertanyents a la Generalitat, “han portat aquests centres a una situació de supervivència al límit”. Segons indica el text s’hauria prescindit des del 2010 de 5.810 professionals sanitaris entre metges, infermeres, auxiliars sanitaris i personal administratiu. D’altra banda, els 38.000 que conformen actualment la plantilla de l’ICS haurien perdut el 25% del seu salari. Sancho reconeix que s’ha augmentat la càrrega assistencial dels professionals, posa en valor la seva tasca i remarca que hi ha hagut un augment del reconeixement social vers els sanitaris que considera molt positiu.
D’altra banda, com recollia ja aquest diari, segons un informe elaborat per Salut, i agafant dades de 2012 com a referència, Catalunya està per sota de la mitjana espanyola pel que fa al nombre de llits per habitant tot i que té més activitat que altres comunitats autònomes. Exemple del tancament estructural de llits ho són els dos hospitals públics més grans de Catalunya: l’Hospital de Bellvitge i el de Vall d’Hebron. En el cas del primer, aquest comptava el 2010 amb 906 llits hàbils mentre que el 2013 només disposava de 724. El de Vall d’Hebron, el principal hospital de Catalunya en capacitat, va passar de tenir 1.176 llits el 2010 a tenir-ne 1.017 el 2013.
La creació del Consorci del Clínic i la intenció de crear un Consorci a Lleida han provocat la manifestació de professionals i usuaris que s’oposaven a aquesta forma jurídica. En el cas del consorci del Clínic, les prop de 4.000 al·legacions presentades no van servir per aturar-lo però en el cas del consorci de Lleida, que comptava amb una oposició molt major i que es va traduir en prop de 12.000 al·legacions, s’ha aconseguit aturar, com a mínim, temporalment.
En el cas del Clínic, que es trobava sense forma jurídica des del 2008, treballadors i usuaris de l’Hospital aplegats en l’assemblea Tancada Clínic temien que l’aprovació del Consorci no es traduiria en un consorci 100% públic. De fet, el Consorci finalment constituït deixa la porta oberta a la participació privada ja que en els estatuts no s’especifica la titularitat jurídica de les institucions que poden participar.
Tot plegat va forçar entre altres coses la celebració d’un ple extraordinari sobre salut, un fet que feia trenta anys que no es produïa i en el que si es va evitar la reprovació de les polítiques del govern, va ser gràcies al suport d’ERC a CiU.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
