Escriptores emergents que prenen veu

Celebrar el present i el futur literari és clau per veure’ns a nosaltres mateixos i mostrar-nos al món com una cultura viva i amb plena normalitat. Així ho van fer palès les sis escriptores emergents que el passat divendres van desgranar les claus de la seua obra narrativa i teatral el passat divendres a València. Les autores, en una trobada organitzada pel PEN Català i el Col·legi Major Rector Peset, conversaren en públic sobre la literatura actual en català, i aspectes com ara el cànon literari, les dificultats per crear, i els seus referents, entre altres.

Escriuen en català, han publicat novel·les i teatre, han guanyat diversos premis, en alguns casos tenen obra traduïda a altres llengües, col·laboren sovint en mitjans de comunicació, parlen de temes socials i culturals, però també de política internacional, conreen la crítica literària, investiguen sobre la literatura escrita per dones, fan posades en escena arriscades. Tot això està darrere del treball creatiu de les sis escriptores que van reunir-se a València per conversar davant del públic lector, en un moment en què la literatura en català feta per autores està cada vegada més present en tots els àmbits.

Vingudes de llocs diferents i amb trajectòries ben diversos, Maria Climent (Amposta, 1985), Irene Klein (València, 1991), Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985), Clàudia Serra (Alacant, 1996), Magda Simó (La Jana, 1981) i Emma Zafon (Llucena, 1987) van establir un diàleg entre elles i van desgranar les claus de la seua obra literària davant dels lectors en un ambient que, a pesar de censures, greuges i cancel·lacions diverses per la política duta contra la nostra cultura, traspuava normalitat en la literatura en català feta a casa nostra.

D’altra banda, en una cultural com la nostra, on abunden les commemoracions i els centenaris, celebrar el present i el futur literari és clau per entendre’ns com un ens viu i no una peça de museu. I així ho va posar en evidència aquest encontre amb sis autores emergents per parlar de la seua aposta creativa i reflexionar en veu alta sobre diversos aspectes al volant de la literatura actual en català: cànon, vigència, referents, presència en diversos canals i llibreries, i l’arribada de moltes dones editores, entre altres,

Veure i escoltar dialogar aquestes sis veus emergents a València –n’hi ha moltes més, però elles n’eren una mostra molt representativa– té una força i un sentit. D’una banda, perquè som una cultura i una literatura constantment subestimada i amenaçada, i d’altra, perquè ens aboquem sovint a les commemoracions, la qual cosa està molt bé, però pot ser un perill si no mostrem també un rostre d’avenir i continuïtat. Per això, reunir autores joves, amb una certa trajectòria al darrere, i molt de potencial per davant, és una mostra de normalitat i fins i tot optimisme. No tot va mal.

Les sis veus literàries joves i potents en conversa de fa uns dies eren sinònim d’una literatura viva, una escriptura constant i crítica que dialoga amb temes com ara les bretxes socials, les absències, el masclisme, el patriarcat, el maltractament, la “histèria” en les dones, la corrupció política i el cinisme capitalista, els abusos de poder, tots aquestes temes naveguen per obres com ara Mireia, A casa teníem un himne, Casada i callada, És naufragi, Les absències o Una carretera sense arbres. Una literatura que creix i es transforma, que té un públic fidel i heterogeni. Un allau de temes, una conversa crítica i un públic engrescat, tot per mostrar i valorar un present i un futur literari al País Valencià.

Quan encara no hem fet el dol ni la catarsi pel darrer drama col·lectiu, i quan amb irresponsabilitat i frivolitat els nostres governants salten de nou a la càrrega amb un Vixca, vixca, vixca! i amb la  iniciativa –que no prosperarà– d’excloure els autors del Principat i de les Illes Balears del currículum de batxillerat a casa nostra, trobades com la de divendres fan palès que, al marge de les barbaritats, hi ha una feina i una normalitat que parla per ella mateixa i que esperona.