Se'ns acaba el temps

La situació política a tots els nivells té moltes connotacions d’emergència. Millor no parlar de la situació internacional i de l’escandalós paper que estan fent els EUA a tots els nivells i que en molts aspectes recorda el paper de Hitler i l’Alemanya nazi abans de començar la Segona Guerra Mundial.

A escala estatal la situació de precarietat del govern és tan evident que l’únic que afirma amb seguretat que finalitzarà el mandat és el seu cap, el Sr. Pedro Sánchez. Així mateix, tant en l'àmbit autonòmic com al municipal hem superat els dos anys i mig de mandat i en els dos casos toca posar-se a pensar seriosament en les pròximes eleccions del 2027. Tinc el convenciment de què els resultats de l’esquerra transformadora, en el País Valencià encapçalada per Compromís, seran decisius per a conformar governs progressistes a tots els nivells i evitar de passada la pujada de l'extrema dreta als governs o al control dels mateixos per altres mitjans.

Les formacions polítiques a l’esquerra del PSOE, tant per la nostra dimensió com per estar circumscrites moltes vegades a un territori determinat, no podem pretendre obtenir uns resultats significatius en els processos electorals estatals i europeus si no ens plantegem algun tipus de confluència. Els resultats en les eleccions generals dels últims quinze anys així ho palesen amb claredat meridiana. L'estructura dels mitjans de comunicació, concentrats fonamentalment en la capital de l’Estat, així ho exigeix si no vols quedar marginat i aïllat en el procés electoral. Només Catalunya i el País Basc escapen parcialment d’aquesta realitat.

Si pensem en clau estatal em sembla molt saludable que els partits que formen part del govern a l’esquerra del PSOE hagen començat a parlar de com s’ha d’articular en un futur pròxim l’esquerra transformadora. Seria bo contar també amb Podemos, però tenint sempre clar que dos o més no s’ajunten si un d’ells no vol. Els desitge un bon treball i que com més prompte millor obtinguen resultats concrets.  Però l’esquerra necessita integrar les formacions de la resta de comunitats autònomes i seria desitjable la participació d’aquestes des del començament. Un procés que permeta trobar un model que respecte les nostres peculiaritats, que no són poques, i on tots puguem treballar a gust en un projecte comú. En València entenent la importància de la unitat de l’esquerra hem començat a fer passes en aquesta direcció amb reunions i actes amb Esquerra Unida que continuaran en un futur i confie que donen uns bons resultats més enllà d’un resultat purament electoral.

Què volem oferir i proposar a la societat davant la qual ens hem de presentar en les pròximes eleccions? En primer lloc, una voluntat decidida de guanyar-les per a transformar aquesta societat valenciana. Les dades sociològiques ens diuen que açò és possible si treballem adequadament. Al meu entendre açò de «què ve el llop, vestit d’extrema dreta» ja està molt vist a més de molt treballat pels companys del PSPV. Jo m’inclinaria més per la radicalitat en la defensa de l’estat de benestar i dels grans serveis públics, començant, no cal dir-ho, pel tema de l’habitatge. L’exemple el tenim ben recent: L’alcaldia de Nova York com a crit d’esperança enmig de la negror de les polítiques del Sr. Trump.

Cal plantejar un projecte d’esquerra transformadora sense complexos i amb la decidida voluntat de complir allò que es proposa. Ja hem governat i la gent del carrer sap com ho hem fet i sap també que sabem governar en coalició amb el PSPV mantenint les diferències, però sabent arribar a acords. Per cert, molt millor del que està demostrant la dreta amb les contínues picabaralles entre el PP i Vox, tant en l’Ajuntament de València com en la Generalitat.

Per a fer qualsevol projecte fan falta eines, instruments que ho possibiliten i executen. La ciutadania quan veu una proposta de transformació social, per exemple el que diu la nostra Constitució sobre el dret a l’habitatge, es pregunta si aquesta és un somni o es disposa d’instruments adequats per a fer-la realitat. Disposar amb temps d’estructures polítiques que permeten dur a terme un programa polític determinat és clau per a donar credibilitat a qualsevol proposta. En Compromís hem de finalitzar de forma urgent la transformació de mera coalició electoral en una federació de partits ben articulada. Sense oblidar que a l’esquerra transformadora se'ns acaba el temps per articular una proposta plural, pegada al territori i amb una vertadera voluntat de transformar aquesta societat pel camí de més llibertat personal i una vertadera equitat social.