De veritat, ‘progresa adequadament’ Sra. Catalá?

He llegit una entrevista a l’alcaldessa Sra. Catalá publicada amb foto en portada i ocupant cinc pàgines d’un diari local. Es pot palpar la sintonia i simpatia entre els protagonistes. Acompanya a l’entrevista un editorial del director on em crida l’atenció, junt amb l’entrevista, dos aspectes. El primer la decidida voluntat de convéncer-nos que la Sra. Catalá té fixada la seua carrera política en València com alcaldessa. Segur que sí, però jo em pregunte: No va ser alcaldessa del seu poble, Torrent i va deixar-ho quan li oferiren una Conselleria? Això passà fa poc més d’una dècada sent Torrent el seu poble i no precisament un poble xicotet!... No dubte de l’enamorament sobtat de la Sra. Catalá per València, però normalment eixes vinculacions tant estretes es tenen amb el poble d’on és una persona no amb una ciutat on una s’empadrona un pocs dies abans. En fi, no m’ha acabat de convéncer i sospite que li passa el mateix que a mi a molts valencians. No puc deixar de pensar en la sentència del llatí: 'Excusatio non petita, acusatio manifesta'.

La segona idea que suggereix l’editorial és molt clara i està dita per escrit referint-se a la Sra. Catalá: “La realidad es que el cambio que anunció sigue sin materializarse de forma relevante...”. Quelcom paregut suggereix la mateixa entrevista quan es parla contínuament de projectes, de coses que es van a fer, de crítiques a l’anterior govern, d’idees, de propostes, de pensaetes, etc. Però de coses fetes poques, molt poques, quasi cap. Dient-ho d’una altra forma: De forment molt pocs grans, per no dir ni un gra.

La primera cosa que em crida l’atenció en l’entrevista és la manca d’autocrítica per la nefasta gestió que es va fer de la DANA. Sembla com si els pobles del sud, La Torre, Forn d’Alcedo, Castellar-Oliveral, no formaren part de València. El tema de la DANA es resol segons la Sra. Catalá amb més infraestructures. Res més. És clar que cal avançar en infraestructures però no hem d’oblidar que hi ha moltes més coses a fer. Per exemple, avisar en temps i forma de la situació de perill en què es trobaven aquests pobles. Haver avisat en temps i forma com ho van fer alguns pobles de la província o algunes institucions (per exemple la Universitat) haguera evitat la pèrdua de moltes vides. I açò era competència de la Generalitat però també era competència municipal. Quan ens preguntem si es van desplegar adequadament els serveis necessaris (policies, bombers, protecció civil), la resposta és unànime: No. Es van vore persones voluntàries dels mateixos però no els serveis tal qual. Com també és unànime la crítica a la manca de col·laboració i de coordinació entre Ajuntament, Generalitat i Estat per tot el tema de la reconstrucció posterior.

Un dels temes on més s’ha volgut diferenciar la Sra. Català del govern anterior és en el tema del trànsit. Afavorint el pas del cotxe privat per Colón, posant els autobusos pel centre de la ciutat, reduint l’espai de la superilla de la Petxina, la Sra. Catalá ens vol convéncer que el trànsit en València disminueix. Segons diu en la seua entrevista, han disminuït en 7’7 milions els desplaçaments (per suposat no indica la font d’aquesta dada). Però les dades municipals entre maig de 2023 i maig de 2025 diuen exactament el contrari: a Colón, l’epicentre de la reforma i una de les vies amb més presència per als vianants de la ciutat, l’augment de trànsit que pateixen veïns i vianants supera el 130% (de 4.690 a 10.818) en el primer tram, i quasi un 29% en el segon (de 11.152 a 14.374). L’eix Xàtiva – Guillem de Castro registra també increments del 6’9% i del 10’7% respectivament; i altres, com el frontal de les Torres de Serrans, passade 41.865 a 47.930 vehicles (un 14’5% més). Després afirma que açò del “verd” és una idea de totes les ciutats. Sí, però València ara va en sentit contrari malgrat haver estat Capital Verda Europea.

Un altre tema cridaner són els serveis socials per la situació crítica que travessa la gestió de la dependència a la ciutat de València. Les dades oficials mostren que actualment hi ha 9.410 persones en llista d’espera per a ser reconegudes com a persones dependents. Segons informes del Síndic de Greuges, hi ha 682 menors esperant una resolució, amb casos que superen l’any i mig sense resposta administrativa tot i haver-se anunciat un suposat “pla de xoc” per a desblocar el sistema fa un any. El pla ha sigut un fracàs rotund. Es va anunciar la incorporació de 15 professionals, però només es van contractar 11 i, el dia de hui, només 9 continuen treballant. Es tracta d’un col·lapse total del sistema agreujat a més de per la manca de recursos humans, per la descoordinació entre administracions i per una voluntat política clarament insuficient per part del govern municipal de Catalá.

En el tema de vivenda, sense dubte el problema estrella actual, la primera cosa a destacar és la desaparició, concertada amb el senyor Mazón, de la possibilitat d’adquirir habitatges pel sistema de tanteig i retracte que permetia a l’Ajuntament disposar de vivendes amb rapidesa, tal com es va fer amb alguns edificis la passada legislatura i que precisament aprofità la Sra. Catalá per ubicar a moltes famílies damnificades per l’incendi de Campanar. Crida l’atenció la dubtosa relació entre els pisos buits sense llogar i la por a l’okupació que, per descomptat, no es resoldrà amb l’Oficina antiokupació creada per l’Ajuntament en franca competència amb la propaganda de les cases d’assegurances.

Podríem continuar amb molts altres temes com el túnel de Pérez Galdós o l’Avinguda Federico Garcia Lorca però no vull cansar a ningú. Només deixar clara una cosa: Un avaluador objectiu mai avaluaria la gestió de la Sra, Catalá com 'progressa adequadament' com ella s’autoavalua. Una avaluació un poc menys interessada i més objectiva tindria dubtes entre un 'insuficient' i un 'molt deficient'.