Contra tota esperança

Al seu lúcid assaig The Origins of Totalitarianism (NewYork, 1951), Hannah Arendt analitzava els fonaments dels moviments totalitaris durant la primera meitat del segle XX. Ho feia en tres volums dedicats respectivament a l'antisemitisme, l'imperialisme i el totalitarisme.

L'última secció del llibre analitza l'estratègia del totalitarisme al nazisme i l'estalinisme. Arendt comentava la transformació de la ciutadania en massa, la importància de la propaganda i l'ús del terror, factors essencials a l'estratègia totalitària. La seua anàlisi es podria aplicar també al franquisme. Arendt diferenciava el totalitarisme dels règims autocràtics l'objectiu dels quals és assolir el poder polític absolut i proscriure l'oposició, i els diferenciava del totalitarisme l'objectiu del qual és dominar tots els aspectes de la vida de les persones en un projecte més ambiciós de dominació global. Hitler parlava de “la nova Europa” i Franco de “la nova Espanya”. Ara ens trobem en procés totalitari de destrucció del vell ordre i construcció del nou ordre mundial.

La cultura, l'art, la intel·ligència són un perill més gran per al totalitarisme que l'oposició política. Per això, la persecució sistemàtica de la llibertat intel·lectual i el coneixement significa alguna cosa més que ressentiment cap a tot allò que els totalitaris no arriben a comprendre. La dominació total no permet la lliure iniciativa a cap àmbit de la vida. El totalitarisme substitueix invariablement la intel·ligència per la neciesa, la manca de valors, d'intel·ligència i de creativitat que és la millor garantia de la seua lleialtat.

Hannah Arendt considerava els règims soviètic i nazi juntament amb les colònies europees a Àfrica i Àsia, analitzava el paneslavisme rus com una etapa d'expansió del racisme i el totalitarisme. Destacava l'ús d'organitzacions façana, agències governamentals falses i doctrines esotèriques com a mitjà per amagar la naturalesa radical dels seus objectius totalitaris. A la part final del llibre descrivia com l'individualisme és una condició prèvia per a la dominació totalitària, ja que les persones socialment aïllades són més propenses a sentir-se atretes per aquesta ideologia i els seus moviments.

Actualment, això que anomenem 'extrema dreta' és un poderós projecte internacional totalitari, que conté els atributs analitzats per Arendt, organitzat contra la democràcia i els drets humans. El seu objectiu és enderrocar els pilars de la democràcia, del multilateralisme engendrat després de la II Guerra Mundial. Veiem com menysprea i desacredita la política i els polítics, els parlaments, els organismes internacionals, el periodisme, les universitats, les convencions de drets humans, en un intent de substituir la diplomàcia internacional per la negociació bilateral entre poderosos, imposar la força de les armes, sotmetre els més febles emprant les bombes, la propaganda, i l’odi contra els emigrants, perseguint el periodisme i la llibertat d'opinió, sembrant ignorància. Dirigit per corruptes, gàngsters i assassins, el totalitarisme actual assoleix un poder de deshumanització, de destrucció moral i de dominació sense precedents. Assistim atònits i impotents a la destrucció del nostre univers intel·lectual i moral, i dels valors de la modernitat.

Sens dubte, la resistència davant d'aquesta força destructiva poderosa requereix estratègies que sobrepassen les formes tradicionals d'activisme, però no tenim més opció que apostar contra els nous tirans mitjançant aspiracions i projectes d'emancipació, la lluita del feminisme, la lluita per la salut humana i del planeta. El germen de la reacció està sembrat. No cal escatimar ni una ocasió ni un esforç per resistir i fer front a aquestes màfies internacionals i els seus còmplices espanyols i valencians. Amb la voluntat de Sísif, fins i tot contra tota esperança.