Adjudicacions, regals i “amiguitos del alma”: el pou de corrupció de Gürtel a València de què Camps ix absolt

La trama Gürtel, liderada per Francisco Correa, va obrir una delegació a València al caliu del context de la bambolla immobiliària i dels grans esdeveniments impulsats per Francisco Camps. El seu delegat, Álvaro Pérez El Bigotes, va desembarcar a València, es va encarregar de les campanyes electorals del PP valencià i fins i tot es va incrustar en l’àmbit familiar més íntim del president de l’executiu autonòmic llavors.

Una de les converses telefòniques entre Francisco Camps i El Bigotes persegueix l’expresident de la Generalitat Valenciana des que la Policia la va intervindre el 2009, a l’inici de la instrucció del cas:

—Feliz Navidad, amiguito del alma.

—Que te sigo queriendo mucho.

—Y yo también (...). Te quiero un huevo.

—Contarás durante muchos años con mi lealtad, ¿vale?

—Perdona, durante muchos años no, hijo de puta, durante toda tu vida.

La proximitat de la trama Gürtel amb les institucions controlades pel PP, a Madrid o a València, va propiciar un llarg recorregut judicial i una taca duradora.

“Érem com un braç del PP”, va dir Francisco Correa, cap de la trama Gürtel, en l’últim judici de la macrocausa en l’Audiència Nacional (AN). L’última peça separada de la causa, relativa als contractes menors amb la Generalitat Valenciana, s’ha saldat amb l’absolució de Francisco Camps i de tres dels seus exconsellers i la condemna a cinc ex-alts càrrecs del seu Govern.

Una cosa similar va passar amb el ‘judici dels vestits’ el 2011, en què un jurat popular va declarar no culpable Camps i Ricardo Costa, ex-secretari general del PP valencià: Víctor Campos, exvicepresident autonòmic, i Rafael Betoret, ex-cap de gabinet de la Conselleria de Turisme, van ser condemnats per suborn passiu impropi. La dimissió de Camps el 21 de juliol de 2011 va precedir l’última legislatura del PP al capdavant del Palau de la Generalitat, agònica pels casos de corrupció.

Després del primer judici, Francisco Camps va eixir indemne d’altres causes en què va ser investigat, totes arxivades: el cas Valmor, la causa de la visita del Papa a València i la de la construcció de circuit de Fórmula 1. En la causa de la peça separada dels contractes amb la Generalitat Valenciana (per un total d’1,8 milions d’euros), Camps va ser imputat per l’Audiència Nacional i posteriorment processat, arran de la confessió del seu antic número dos, Ricardo Costa.

No obstant això, la secció segona de la Sala Penal de l’AN conclou en la seua sentència que no hi ha proves, ni tan sols indicis, que Francisco Camps ordenara o suggerira que s’adjudicaren contractes a les empreses de la xarxa, més enllà de les confessions de Costa i dels principals caps de Gürtel, que no han pogut ser corroborades per altres mitjans.

El finançament irregular del PP nacional durant dues dècades, íntimament vinculada a la trama Gürtel i amb una caixa B, va ser confirmada pel Tribunal Suprem. Si bé la trama Gürtel va nàixer a Madrid, en els voltants de la seu del PP al carrer de Génova i al caliu del lideratge de José María Aznar, la xarxa es va estendre a València amb l’arribada de Mariano Rajoy, tal com van detallar en el judici els màxims responsables de la xarxa corrupta.

Per la capital del Túria va aparéixer el 2004 un personatge simpàtic al capdavant de l’empresa Orange Market: Álvaro Pérez El Bigotes. Es tracta de l’empresa de la xarxa corrupta encarregada d’organitzar tots els actes electorals del PP.

L’última sentència de l’AN descriu l’“expansió del negoci” a València, mitjançant l’“accés a determinades persones que desenvolupaven la seua activitat política en l’àmbit d’aquella Comunitat, amb l’objectiu d’aconseguir una posició avantatjosa en la convocatòria i l’adjudicació de contractes públics relatius a esdeveniments que pogueren ser organitzats per òrgans de l’Administració autonòmica valenciana i per entitats públiques dependents d’aquesta”.

“Érem l’empresa oficial”, va dir Correa en referència al PP. El Bigotes, amb el seu cridaner mostatxo, organitzava tots els actes electorals dels populars valencians. La relació d’Álvaro Pérez amb el PP valencià va quallar fins a tal punt que, en el seu casament va dir aquestes paraules sobre Francisco Camps: “Sempre m’ha donat coses bones, sempre es preocupa de mi, és collonut com a persona i com a amic, no falla mai i això és l’hòstia”.

En el judici, Álvaro Pérez va aclarir que “parlava amb el cor”. La investigació del cas Gürtel, comandada per la Fiscalia Anticorrupció i la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, també va aflorar els regals rebuts per diverses generacions de la família de Francisco Camps i la relació, si més no, pròxima amb El Bigotes.

La sentència, per contra, qüestiona que l’amistat entre tots dos condicionara les decisions del Govern de Camps en matèria de contractació. “El que per a un [El Bigotes] pot tractar-se d’una amistat íntima, per a l’altre [Francisco Camps] pot ser del tipus professional, o fins i tot superficial”, afirma el ponent, el magistrat José Antonio Mora Alarcón.

Camps va repetir el mateix argumentari usat en el ‘judici dels vestits’ per a matisar les escoltes telefòniques en què deia “te quiero un huevo” al seu “amiguito del alma”: el seu caràcter el porta a expressar els seus sentiments amb tal devoció que pot portar a malentesos. A més, sense altres indicis o proves que corroboraren les confessions de la cúpula de Gürtel i de Ricardo Costa, no hi ha prou manteniment probatori per a una condemna, segons argumenta la sentència.

L’ex-secretari general del PP valencià, germà de l’exministre popular Juan Costa, es va convertir en el principal penedit. Després de la seua condemna per tres delictes electorals i un altre de continuat de falsedat documental a quatre anys de presó i una multa de 75.000 euros pel finançament irregular de les campanyes electorals del PP valencià del 2007 i el 2008, Costa es va avindre a col·laborar amb la Fiscalia Anticorrupció.

En el judici de l’Audiència Nacional, Costa va definir Álvaro Pérez com una “persona de confiança del partit i del president”. El testimoni va declarar que El Bigotes “tenia accés a moltes persones en l’Administració, a uns quants vicepresidents consecutius, a més de Camps mateix i d’algun altre conseller”.

La causa en què Ricardo Costa va ser condemnat, relativa al finançament del PP valencià en el marc del cas Gürtel, es va saldar amb les confessions de rellevants empresaris adjudicataris de l’executiu autonòmic de Francisco Camps, incloent-hi els contractistes més grans d’aquella etapa en gestió del cicle integral de l’aigua, depuradores, neteja d’edificis públics, recollida de fems, manteniment de carreteres, treball amb dependents i obra pública.

En la llista figuren, entre altres, l’expresident de la patronal alacantina Coepa, Rafael Martínez Berna, l’empresari Enrique Gimeno i els constructors Vicente Cotino i Enrique Ortiz.