Així era el Palau de Justícia de Xàtiva que acaba d’anul·lar la Generalitat al cap de 8 anys de treball

Després de quasi una dècada de planificació i una inversió tècnica que ja superava el milió d’euros, el futur Palau de Justícia de Xàtiva ha quedat paralitzat. La decisió de la Generalitat Valenciana de descartar el projecte dissenyat per a l’antic Reial Monestir de Santa Clara ha generat un malestar profund en la capital de la Costera. El que es projectava com una infraestructura judicial d’avantguarda integrada en un bé d’interés cultural (BIC) s’enfronta ara a un futur incert, tirant per terra anys de tramitació administrativa i acords institucionals.

El projecte no era una simple oficina judicial, sinó una intervenció quirúrgica en un complex amb traces gòtiques, renaixentistes i barroques. El disseny fet pels arquitectes Ramón Esteve i Carlos Campos aprofitava la ubicació estratègica del monestir, amb accessos principals per l’avinguda de Selgas —a pocs metres de l’Ajuntament— i una entrada secundària pel carrer de Montcada, en ple centre històric.

La distribució interior s’organitzava en quatre nivells per a maximitzar l’eficiència: una planta baixa destinada a seguretat, atenció civil i àrea de detinguts; una primera planta que acollia les sales de vistes, la clínica forense i les unitats de violència de gènere; i dues plantes superiors reservades per als jutjats, fiscalia i administració. Amb tot el projecte plantejava un edifici modern de 4.900 metres quadrats perfectament integrat en el centre urbà i amb solucions d’accessibilitat i aparcament ja validades en el seu moment pels mateixos tècnics autonòmics.

Arquitectònicament, la proposta destacava pel respecte per l’entorn històric, i preveia la recuperació de la façana original i utilitzava l’antic claustre com una gran sala d’espera banyada per la llum natural. El pla d’execució era minuciós i incloïa fases d’excavació arqueològica profunda, amb cales de fins a 7 metres en punts crítics, i una fase prèvia de demolició d’estructures sense valor històric per a sanejar el conjunt monumental abans de la construcció.

L’acord per a la cessió de l’immoble per a instal·lar-hi les dependències judicials es va aprovar per un període no inferior a 50 anys. Amb aquesta cessió, es posava a la disposició de la Generalitat l’immoble lliure de càrregues, gravàmens i al corrent de qualsevol despesa.

El Centre Raimon (CRAC) i la inversió pressupostada

La rehabilitació de Santa Clara també estava lligada al fet que allotjara el futur Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC) dedicat a acollir el llegat del cantautor local de caràcter universal, era un projecte ‘siamés’ en què també participaven la Generalitat i la Diputació de València. Tots dos projectes compartien l’ambició de regenerar el barri antic mitjançant la creació de la futura plaça de Selgas i la posada en valor de restes de la muralla antiga.

No obstant això, fa poc la Generalitat també ha deslligat el projecte de restauració de l’antic convent del fet que aculla el centre dedicat a la divulgació de l’obra de Raimon, una decisió que també ha tingut la seua càrrega política.

Quant a les xifres, el pressupost total estimat per al conjunt de les actuacions en Santa Clara estava al voltant de 19 milions d’euros. D’aquesta quantitat, la Generalitat ja havia destinat una inversió inicial superior a un milió d’euros en la redacció de projectes, estudis tècnics i prospeccions arqueològiques prèvies. El pla pluriennal preveia una inversió de 12 milions d’euros específics per a la seu judicial, mentre que el CRAC tenia una dotació pressupostària anunciada d’uns 7 milions d’euros, finançada parcialment mitjançant fons de la Generalitat, la Diputació de València i el mateix Ajuntament. Aquestes inversions estaven en fase de licitació o a punt per a l’inici de les obres de consolidació quan es va produir la frenada autonòmica.

Tres etapes polítiques per a un mateix projecte

La trajectòria d’aquesta infraestructura ha estat marcada pels canvis en el Consell. El projecte va començar a dissenyar-se originalment sota el govern del Botànic presidit per Ximo Puig, etapa en què es va forjar la col·laboració institucional i es van definir les línies mestres de la rehabilitació de Santa Clara. Amb l’arribada de la nova legislatura, el Consell del PP encapçalat per Carlos Mazón va mantindre inicialment el projecte sense anul·lar-lo, encara que des de l’Ajuntament de Xàtiva es percebia que la tramitació no avançava amb la celeritat esperada ni es complien els terminis previstos.

Tanmateix, ha sigut ara, sota la gestió del nou govern liderat per Juanfran Pérez Llorca en l’Administració autonòmica, que s’ha informat formalment de la intenció de descartar tot el que s’havia treballat fins a la data per a començar de zero. Aquesta decisió suposa l’abandó definitiu del pla tècnic que ja estava a punt d’execució.

El malestar institucional: “Un càstic a Xàtiva”

La notícia s’ha rebut amb profunda indignació per l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, que considera la decisió una “deslleialtat institucional sense precedents”. Cerdà ha defensat que l’argument de la falta d’espai esgrimit ara per la Generalitat és infundat, ja que el projecte tenia tots els vistiplaus tècnics i s’adaptava a les necessitats judicials per a les pròximes dècades. L’alcalde ha denunciat que paralitzar el projecte després d’haver-hi invertit tants diners públics en la preparació i al cap de huit anys de consens suposa un “castic” directe a la ciutat i a la protecció del seu patrimoni.

Per al govern local, les noves objeccions tècniques no són més que una excusa política per a desviar fons, i deixar en l’aire tant la millora de la justícia com el centre cultural dedicat a Raimon. La negativa a continuar amb el pla previst no sols retarda una infraestructura necessària, sinó que deixa el Reial Monestir de Santa Clara en una situació de vulnerabilitat legal i arquitectònica, malgrat ser un dels motors de regeneració urbana més importants de Xàtiva.