Amparo Navarro: “Posarem tota la nostra obstinació perquè ningú deixe d’estudiar per motius econòmics”

La rectora de la Universidad de Alicante, Amparo Navarro.

El 4 de desembre passat, en una votació ajustada, la catedràtica de dret financer i tributari Amparo Navarro va ser elegida rectora de la Universitat d’Alacant (UA). Amb un parlar pausat i reflexiu, Navarro, que ha tirat per terra 41 anys de consells de govern encapçalats per homes, atén elDiario.es.

Com interpreta la seua victòria? Ha sorprés davant les expectatives de l’altre candidat, José Cabezuelo?

La meua lectura és que el meu programa ha aconseguit il·lusionar més la comunitat universitària i que la campanya que hem dut a terme pel meu equip ha sigut molt bona. No em vaig presentar mai contra ningú, sinó a favor de la meua persona, de la meua candidatura i de la meua experiència, i això és el que han sabut veure els companys.

Vosté és la tercera rectora valenciana que aconsegueix trencar el sostre de vidre. Com han sigut aquests passos fins a arribar ací?

Estic molt contenta de ser la primera dona rectora de la Universitat d’Alacant, no perquè represente totes les dones, que no les represente, només faltaria, sinó perquè hem anat en la universitat espanyola aconseguint els nivells en la presa de decisions. Ho hem tingut molt difícil, perquè, per a ser rectora, abans catedràtica d’universitat, i les dones hem tingut més dificultats per a accedir a aquestes càtedres, però una vegada que ho hem aconseguit, crec que cal atrevir-se als llocs més alts. M’he sentit molt secundada per tot el meu equip d’homes i dones i estic molt contenta, perquè normalitza una situació que és de justícia i que s’hauria d’haver produït fa molt de temps.

Davant la crisi econòmica actual, quina solució té perquè l’alumnat no es quede despenjat i puga seguir matriculat en la Universitat d’Alacant?

Incrementarem les ajudes d’emergència, també treballarem amb la Generalitat perquè rebaixe les taxes, complementarem amb ajudes a l’estudi i al pagament de les taxes i crec que hem de posar tota la nostra obstinació perquè ningú deixe d’estudiar per motius econòmics.

Quina fórmula farà servir per a augmentar l’ocupabilitat de l’estudiantat, una assignatura pendent de la universitat pública espanyola?

La primera cosa és que cal formar els nostres estudiants, ja ho féiem, en competències lingüístiques, perquè això és el futur i és el que permet més ocupabilitat en un món global. I després cal recuperar molt de tant les pràctiques curriculars com les extracurriculars, perquè és la primera trobada dels estudiants amb el món laboral real. També cal ensenyar-los a emprendre i a buscar la seua pròpia faena.

I quina fórmula per a reduir la precarietat entre el professorat? Depén la millora laboral de la universitat o necessita el Consell i l’Estat?

Qualsevol decisió en política universitària es pot fer molt més bé a partir de la reforma d’altres normes que no depenen de nosaltres, entre aquestes la mateixa dotació pressupostària i de finançament per a les universitats públiques valencianes. Com més finançament tinguem, més projectes podrem escometre i millorar tot el que porte en el meu programa. Dins dels recursos de què disposem, podem prioritzar allò que considere més important, com l’estabilització del personal interí i la regeneració de la plantilla del professorat i investigador que en els últims anys ha tingut un accés molt difícil a la carrera docent.

Tot això va unit, entenem, a l’endogàmia que pateix la universitat pública espanyola. Com es pot posar-hi fi?

Crec que quan s’utilitza aquesta paraula, endogàmia, a vegades s’empra no del tot correctament. L’important per a una universitat és que els seus professors, davant concursos públics i oberts, els guanyen els millors, els més capacitats. I considere que això es pot produir tant dins, és a dir, cal retindre talent i al mateix temps s’ha de captar el talent que hi ha fora. Jo mateix sóc estudiant i després professora de la Universitat d’Alacant i no considere que el meu currículum siga pitjor que si haguera estudiat en una altra universitat. Crec que l’important és que hi haja competitivitat en els concursos públics, que siguen transparents, objectius i que els guanye el més ben preparat.

De debò es compleix aquesta transparència en la concurrència als llocs?

Per descomptat, en el meu departament i en l’àmbit del meu coneixement, la carrera acadèmica i universitària és llarga i costosa. Supose que hi haurà pretesos irregulars, però els casos que conec s’han obtingut amb un filtre de l’acreditació d’INECA molt costós d’arribar i a més ara s’arriba a aquests llocs d’estabilització en la carrera docent en edats molt avançades; quan jo vaig començar un podia ser professor titular amb 30 anys i ara fins als 50 no poden estabilitzar-se com a professors titulars.

Tenim altres casos, com el recent de Fernando T. Maestre, ara Premi Jaume I, que va ser alumne i doctor per la UA, va estar fora i ha tornat, perquè era el millor i perquè va obtindre una beca Gen-T; el professor Francis Mojica va ser doctor per la UA i hauria sigut un desaprofitament que el doctor Mojica se n’haguera d’haver anat per considerar que era endogàmic que continuara en la UA.

Vosté ha insistit en campanya a reduir la burocràcia que perjudica alumnes i professors.

La digitalització i les noves tecnologies haurien d’afavorir aquesta reducció de la burocràcia i jo sempre pose d’exemple l’Agència Tributària, en què, pitjant un botó en el mòbil presentem la nostra declaració de la renda i és molt més complex. I per què no ho hem d’intentar també en la universitat.

Quin serà la seua primera mesura quan prenga possessió?

La primera mesura serà organitzar el segon quadrimestre i el principi del curs que ve. També hem de millorar la coordinació horària i d’exàmens per acabar amb èxit aquest curs i començar el curs que ve amb la màxima presencialitat possible.

Sobre això, quina aposta farà la universitat entre la dicotomia presencialitat-no presencialitat quan la pandèmia siga història?

Jo crec que les noves tecnologies ja estaven en la universitat i s’han de potenciar molt més. Però no hem de renunciar a la presencialitat perquè l’experiència universitària per a les persones joves no és només aprendre continguts, que es poden aprendre de moltes maneres, sinó adquirir competències que només pot ser amb el contacte amb professors, amb altres estudiants, amb activitats culturals... tot el que significa la universitat.

Pel que fa a la carrera de Medicina, continuarà la línia del rector ixent de lluitar perquè aquest grau siga una realitat en aquesta universitat o conjuntament amb la veïna Miguel Hernández?

Jo lluitaré perquè en aquesta província hi haja més places per a cursar el grau de Medicina. Crec que la pandèmia ens ha demostrat que manca personal sanitari i que els últims anys s’ha invertit poc en sanitat i, per tant, cal treballar braç a braç perquè des de les universitats hi haja més nombre de metges. Tenim un grau el pla d’estudis del qual va ser aprovat per l’ANECA, l’autorització depén de la Generalitat i, si finalment ens l’autoritzen i ens ofereixen prou finançament per dur-lo a terme, doncs, assumirem el compromís.

Etiquetas
Publicado el
14 de diciembre de 2020 - 07:00 h

Descubre nuestras apps

stats