Ana Barceló: “Hi ha un acord en el Pacte del Botànic de desprivatitzar serveis i ho continuarem fent, segons els venciments de cada hospital”

Ana Barceló va ser nomenada consellera de Sanitat Universal i Salut Pública al juny del 2018 en substitució de Carmen Montón, per la qual cosa ha dedicat quasi la meitat de la seua gestió a la lluita contra la pandèmia. Assegura que mai es va veure “superada” per la situació, reconeix que potser van faltar restriccions abans de Nadal per a frenar la tercera onada i creu que la Comunitat Valenciana aconseguirà la immunitat de ramat “entre setembre i octubre”. A més, es mostra convençuda que s’arribarà a un acord per a crear la polèmica empresa pública de salut que assumisca el personal de les concessions, unes concessions que afirma que continuaran recuperant per a la gestió pública tal com estableix el Pacte del Botànic.

La creació de l’empresa pública per a assumir al personal dels serveis privatitzats continua avant o s’ha descartat per l’oposició dels socis de govern i els sindicats?

Continuem oberts al diàleg i estem mantenint un diàleg tant amb els socis de govern com també amb els sindicats i amb els portaveus de sanitat de les Corts. Entenem que és un instrument vàlid, és gestió directa al 100% amb capital 100% públic i amb un únic soci, que seria la Generalitat. Per tant entenem que és gestió directa i que és un instrument que cal per a poder dur a terme la reversió de serveis públics que estaven privatitzats.

Per què no els assumeix directament la conselleria, com es va fer amb els treballadors de l’hospital d’Alzira?

Durant aquests anys des de la reversió de la Ribera, la Conselleria de Sanitat ha invertit en el departament en recursos humans, en infraestructures, ha augmentat la qualitat assistencial amb la implantació de noves especialitats en centres de salut i en centres d’especialitats, i tot això ha respost a la necessitat que la població que atén el departament d’Alzira estiguera atesa i amb uns nivells alts de qualitat. Però és cert que la situació dels treballadors que es van incorporar en el seu moment al departament de la Ribera no ha conclòs amb un conveni. Es va presentar fa uns dies amb la finalitat de donar resposta a les reivindicacions que plantegen els representants dels treballadors que, com que l’Administració està dins d’un règim jurídic diferent, no poden accedir a aquesta reclamació de drets.

Llavors aquests treballadors estan com en uns llimbs jurídics?

No, estan ocupant la seua plaça de personal fix a extingir, però quan nosaltres vam assumir la reversió, van entrar amb un conveni i vam assumir aquests drets, però vençut el conveni, cal negociar-ne un de nou i en aquests moments el marc jurídic de les relacions laborals és el de l’Estatut dels Treballadors, mentre que l’Administració el que regula és el personal estatutari i, per tant, ací hi ha un conflicte entre una legislació que s’aplica al laboral i la legislació que s’aplica al personal estatutari. El problema és que són legislacions diferents i no tenim cap instrument jurídic que ho permeta, perquè el personal laboral no es pot convertir en estatutari.

Perilla la recuperació de la gestió pública del departament de Torrevella si això no se soluciona?

No, jo crec que arribarem a un enteniment i a un acord. Nosaltres sempre hem defensat que, per a accedir a una plaça d’estatutari, hem de continuar defensant els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Per tant, no perilla. En el que estem treballant ara és en el fet que la concessionària ens faça lliurament de tota la documentació que se li va sol·licitar a l’octubre de l’any passat perquè puguem arribar al 15 d’octubre amb la informació necessària per a fer-nos càrrec del personal, de les infraestructures, dels sistemes que estan en aquests moments instal·lats, de la contractació, de diferents serveis que estan en vigor i que necessitem conéixer abans d’assumir tota la gestió pública.

Han contactat últimament amb Ribera Salud per saber per què no els remeten aquesta informació?

No, ells van acudir als tribunals per suspendre les normes de reversió, nosaltres ens hi vam oposar i el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ens ha donat la raó. La interlocutòria el que confirma és que Ribera Salud ha d’aportar la informació que li ha sol·licitat la conselleria perquè aquest procés de transició es duga a terme amb la seguretat jurídica que requereix un procediment d’aquesta mena.

A més, la Delegació de Protecció de Dades de la Generalitat Valenciana ha obert una investigació per aquest tema. Què li sembla?

Jo crec que, com a Administració, són sabedors de l’obstaculització sistemàtica de l’empresa Ribera Salud en aquest procés, un procés en què a més l’empresa sabia perfectament, quan es va fer càrrec de la concessió el 2006, que acabava el 15 d’octubre de 2021. Per tant, sabia perfectament quina era la data de la finalització del contracte.

Tenen una previsió del que caldrà invertir-hi una vegada recuperen la gestió directa?

Hi ha una previsió que està recollida en el pla d’infraestructures i en el pressupost del 2021, tenint en compte que el comissionat està instal·lat en el mateix hospital i, per tant, té la informació d’haver observat les necessitats que pot haver-hi a l’hospital i en els centres de salut. En atenció primària i especialitats hi ha previstos 3 milions d’euros d’inversió i a l’hospital de Torrevella són 11 milions. Fins que no ens done la informació Ribera Salud sobre l’estat de les infraestructures, no podem saber si aquestes inversions cal incrementar-les o distribuir-les en altres nivells.

Malgrat tot, continua havent-hi un mantra, sobretot per part dels partits de l’oposició, que la gestió via concessions és més eficient que la pública. Quins són els seus arguments per a defensar aquest procés de recuperació dels serveis privatitzats?

Considerem que la sanitat pública inverteix en la salut de tots els valencians i valencianes i els beneficis en aquest cas de la concessió, perquè una altra cosa diferent és la sanitat privada, van a l’accionariat d’aquesta empresa. Per tant, la sanitat pública té capacitat per a invertir en aquesta qualitat i no desvia les seues inversions, que destina exclusivament a la protecció de la població que ha d’atendre. Evidentment els paràmetres pels quals es mou la concessió no són els mateixos pels quals es mou l’Administració. Nosaltres estem subjectes a principis de transparència; estem subjectes a la llei de contractes del sector públic; hem de respectar els drets del personal adscrit a la conselleria i a més hi ha una cosa fonamental i bàsica: no ens regim per un principi economicista. Això no vol dir que no busquem una gestió eficaç i eficient. Que siga eficient no depén de la titularitat, sinó dels principis que també estan presents en la gestió pública.

Per tant, seguirà avant el procés de reversions a l’hospital de Dénia, la gestió de la qual adjudicada a Marina Salut (DKV i Ribera Salud) acaba el 2023?

Seguirem els terminis, perquè hi ha un acord fonamental en el Pacte del Botànic de desprivatitzar els serveis públics que estan en mans de les concessions. Per tant, d’acord amb els venciments de cadascuna, anirem recuperant-les per a la gestió pública. No hem d’oblidar la població que atenem.

Quan creu que s’aconseguirà la immunitat de ramat davant de la pandèmia a la Comunitat Valenciana?

En principi, segons el ritme de vacunació, però sobretot amb el nombre de dosis, si es mantinguera, pensem que després de l’estiu, al setembre o l’octubre, podem tindre ja un percentatge d’immunització d’un 70%, però tot depén també que es complisca el nombre de vacunes que rebem a la Comunitat Valenciana.

Com s’organitzarà la vacunació entre la població més jove?

Aquest és un tema que encara no s’ha obert. Està pendent d’obrir-se tant en la comissió de salut pública del sistema nacional de salut com en la interterritorial. És un tema que encara no hem abordat, perquè tenim encara un tall d’edat molt nombrós en el tram de 40 a 49 anys, amb més de 800.000 persones. La franja següent seria la de 30 a 39 anys.

Estem en una incidència acumulada que ha repuntat fins a 40 casos per cada 100.000 habitants. Quines conseqüències tindria que superàrem el llindar de 50 casos que marca el risc baix?

Encara és molt prompte per a saber si el superarem, és veritat que estem mantenint un augment lleuger des de fa una setmana, però encara és prompte per a veure si aquest increment lleuger s’estabilitzarà o continuarà creixent. Quant a les conseqüències, tot ho analitzem en el moment de prendre les decisions. La interdepartamental va fixar com a data de finalització de les mesures que estan en vigor el 30 de juny i, per tant, si a mitjan mes la situació canviara en un sentit o un altre, es pot reunir en qualsevol moment.

Les variants del virus estan influint en aquest repunt?

No, ho atribuïm més a la mobilitat, perquè estem veient que els caps de setmana la mobilitat està produint-se, el trànsit està incrementant-se i estem també més oberts a l’arribada de turistes, que és molt bo per a nosaltres. A més, ja no hi ha toc de queda, ja no estem perimetrats, hem alçat mesures que ha quedat demostrat que impedien la transmissió del virus i ara, sense aquestes mesures, és normal que hi haja més contagis.

Els ha sorprés que la majoria dels vacunats en primera dosi amb AstraZeneca opten per mantindre-la també en segona dosi en compte de Pfizer?

No, jo crec que en aquests moments es té informació per a prendre una decisió. El que està clar és que no hi ha cap problema que es puga vacunar amb una dosi d’una altra vacuna i crec que estem en uns percentatges una miqueta per damunt de la mitjana en inoculació de la vacuna de Pfizer, amb un 25% o 26%.

Sembla que per fi es podran celebrar les Falles al setembre, però ara hi ha una mica de malestar en el sector faller perquè consideren que els horaris de tancament dels casals fixats a les 23.00 són molt reduïts per a preparar la festa en contraposició amb els que tenen altres sectors. Ho revisaran?

Revisar, revisem constantment totes les restriccions per intentar anar adequant-les al moment i a la situació epidemiològica, per tant, continuarem analitzant les dades per poder, en la mesura que siga possible, anar alleujant aquestes mesures. Cal tindre en compte que cada sector té una activitat diferent i és per això que els horaris siguen diferents, molts tenen la seua activitat sobretot a l’exterior. Com dic, mantindrem reunions i contactes amb el món de les Falles per continuar avaluant amb ells l’evolució, igual que hem fet amb les activitats falleres que es podran dur a terme a partir de setembre, en la mateixa línia de diàleg i de buscar la situació que els permeta dur a terme qualsevol activitat compatible amb la situació que tinguem.

Quina previsió tenen amb els hospitals de campanya?

De moment es quedaran fins a final d’any i, depén de la situació, continuaran. No tenim ara mateix gens de pressa i de fet en alguns s’està vacunant, s’estan fent proves PCR. Per tant, estan encara alguns en actiu. El de Castelló, a més, haurà d’acollir les urgències per la reforma que es farà a l’Hospital General. Per tant, no tenim en aquests moments cap necessitat de prendre decisions.

Ara que sembla que de moment ha passat el pitjor de la pandèmia, vist amb perspectiva, quina decisió canviarien o quina autocrítica es pot fer quant a la gestió?

Quan acabe tot podrem fer un balanç i una reflexió, perquè crec que hem d’aprendre d’aquesta pandèmia i de tot el que ha trastocat. No sols en l’activitat econòmica, o en la crisi social, sinó que valorem com ha respost el sistema sanitari, quins ensenyaments podem extraure d’ací per estar preparats davant qualsevol altra pandèmia, que tant de bo no torne a passar. Ara som més conscients que som vulnerables, que vivim en un món globalitzat on ningú imaginava que un virus que s’escapa de la ciutat de Wuhan acabaria portant el món a una pandèmia amb tants morts i tant de dolor.

Però, de les decisions que han pres, en canviaria alguna encara que siga més fàcil veure-ho ara, a posteriori?

Jo crec que ho anirem veient, veurem com en una pel·lícula el principi i el final i llavors veurem si en un punt concret havíem d’haver pres una altra decisió.

Potser un d’aquests punts va ser no haver pres mesures més dràstiques abans de les festes de Nadal passades?

Sí, també és cert que hi havia en l’ambient per l’arribada del Nadal una certa relaxació i moltes ganes de relacionar-se, a més, perquè són unes festes tan entranyables que hi ha molt de contacte físic i les relacions es multipliquen. Per tant, tot va influir i cal analitzar-ho quan acabe tot això.

En algun moment va arribar a sentir-se superada i es va plantejar si podria amb això?

Bé, aquest moment no s’ha produït. Dir que estic desesperada i no puc amb això no s’ha donat. Jo crec que aquesta conselleria compta amb molt bons equips tant en els serveis centrals com en Salut Pública, que han donat el millor, no sols en els departaments de salut i en la part assistencial, que per descomptat també, sinó en el motor d’aquesta casa, on s’han entregat i no han contat ni dies, ni hores, ni caps de setmana. Jo crec que aquest potencial i aquest alinear-se perfectament amb la situació que estàvem vivint no ens ha permés pensar en res més, només a fer front al virus i dir-li “ací estem i no passaràs”.

Destacaria algun moment tant per a bé com per a mal?

És tota una situació la que s’ha viscut. Aquesta pandèmia ha causat molts morts, però també molt de dolor i els que tenim responsabilitat no som aliens al dolor. Formem part de la societat i hi estem immersos i, per tant, també te’n fas càrrec. Jo m’he fet càrrec del que estaven vivint persones que no han pogut acomiadar-se dels seus familiars, persones que han mort i que l’única mà que han tingut aferrada a ells ha sigut la d’un sanitari, la d’un metge, la d’una infermera, la situació que estàvem vivint en les residències, on estaven en moments dramàtics de soledat, d’un virus que causava estralls. Tot això també produïa dolor i aquesta consellera veia i llegia les xifres i no ha sigut aliena al dolor i al que hi havia darrere d’aquests números.

I dins de la situació, ha tingut algun moment, diguem-ne, menys roí?

Bé, cada vegada que ha eixit una persona de la unitat de cures intensives (UCI), cada vegada que una persona s’ha salvat o ha rebut una alta en un hospital ha sigut motiu d’alegria, una alegria compartida, hem vist els aplaudiments dels sanitaris quan ix algú de l’UCI i supera la malaltia. Hem vist els aplaudiments de la societat cap al personal sanitari que s’ha entregat. Tot això són motius també d’alegria, d’esperança, de sentiment, de ser una societat solidària dins de la tragèdia que hem viscut, i això obri també un món d’esperança; la societat aprendrà molt d’aquesta pandèmia.

Ens queda molt per a continuar portant màscara?

No ho sé, ací estem. Jo crec que arribarà molt abans evidentment la retirada de la màscara a l’aire lliure. No sabem encara quan, però en els espais tancats, en l’àmbit públic, hi tardarem bastant més.