La Conselleria d’Educació elabora un esborrany de criteris lingüístics que incompleix les recomanacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

El Govern valencià de PP i Vox, presidit pel popular Carlos Mazón, aprofundeix el seu xoc amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). A pesar que l’AVL és una entitat estatutària que crea la normativa lingüística oficial (sobre la base d’un costós consens social per a desactivar el conflicte lingüístic), la Conselleria d’Educació ha remés un esborrany de criteris lingüístics per a l’Administració de la Generalitat Valenciana que incompleix les recomanacions aprovades, per unanimitat, pels acadèmics.

Aquest estiu, en plena polèmica per la caòtica gestió en el procés d’adjudicació de places docents, el conseller d’Educació, el popular José Antonio Rovira, va atacar l’AVL, una entitat creada pel PP mateix el 1998 per a desactivar el conflicte lingüístic que patia la societat valenciana. Va ser la primera escaramussa en la batalla per reobrir el tòxic conflicte. El 23 d’octubre, Rovira es va reunir amb la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, i li va lliurar els criteris proposats pel seu departament per a un valencià més pròxim al “carrer” i menys “catalanitzat”, segons va dir el conseller.

Malgrat la voluntat pacificadora expressada per Mazón, que es va reunir el 18 de setembre passat amb la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, l’executiu valencià ha optat per qüestionar l’autoritat lingüística de l’entitat estatutària amb un esborrany de criteris lingüístics que pretén exportar fins i tot a les universitats o els mitjans de comunicació.

El director general de Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe, ha remés divendres un esborrany del document sobre “criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat” que incompleix en diversos aspectes les recomanacions efectuades per l’AVL en un informe dictat després d’un acord per unanimitat en el ple de l’Acadèmia del 22 de desembre passat.

L’escrit, a què ha tingut accés elDiario.es, manté la “voluntat” que els nous criteris siguen “compartits per totes les administracions públiques, els mitjans de comunicació, les universitats, les editorials, les associacions, els col·legis professionals i les organitzacions sindicals”. Per tant, suposa una suplantació en tota regla de l’autoritat normativa de l’AVL.

De fet, fonts de l’Acadèmia consultades per aquest diari sostenen que l’executiu del PP i Vox pretén “instrumentalitzar la llengua” amb vista a reactivar el conflicte. L’informe de l’AVL planteja objeccions fins i tot en el títol de la proposta de la Conselleria d’Educació. Si la Direcció General de Política Lingüística, afirmava l’AVL, “vol aprovar uns criteris lingüístics, haurà de precisar que són els criteris de l’Administració del Consell, però no de l’Administració de la Generalitat en conjunt” (que abasta moltes altres entitats estatutàries).

L’AVL també retreia per “improcedent” que el bipartit del PP i Vox pretenga “estendre” l’aplicació d’uns criteris específics a la resta de les administracions valencianes, incloent-hi les provincials i les locals. “Bona part d’aquestes administracions ja fa anys que han adoptat un model de llengua basat en les prioritats de l’AVL, entitat reconeguda per l’Estatut com a autoritat normativa del valencià i que ha treballat des de la seua creació en un acostament, recuperació i promoció del valencià”, recorda l’informe aprovat per unanimitat.

A més, els acadèmics també indiquen que “és convenient seguir les solucions que l’AVL prioritza”. Unes solucions que l’esborrany de document per als criteris en l’administració no compleix en molts punts. “Això ajudaria a traure del marc polític l’elecció d’una opció o una altra i evitaria un increment d’alternatives formals”, recorda l’AVL. No obstant això, afig, l’esborrany “no sempre ho fa així”.

Criteris fora de la normativa gramatical de l’AVL

El document de la Direcció General de Política Lingüística estableix una equiparació de la variació de gènere -iste/-ista a la forma invariable ista, sent aquesta última la solució preferent de l’AVL. El mateix passa amb algunes conjugacions que l’acadèmia considera secundàries o amb la preferència de la forma vore en compte de veure, la forma prioritzada per l’AVL.

Sobre el verb ser, l’esborrany advoca per usar, en la tercera persona del passat simple, “indistintament” les formes fon o fou. Per contra, l’informe sosté que “la solució més general en la llengua escrita i la prioritària en l’AVL és fou”. El mateix passa amb molts altres exemples de l’esborrany, que advoca per uns criteris lingüístics allunyats de la normativa i propis del moviment blaver (el corrent vinculat a l’extrema dreta a favor del secessionisme lingüístic).

L’AVL també retrau els “aspectes gramaticals que creen incoherències pel que fa a la voluntat de satisfer solucions geogràficament pròximes”. El mateix detecta l’informe en relació amb aspectes dels nous criteris que directament “s’aparten de la normativa gramatical de l’AVL” o que “poden crear confusió en l’usuari”.

Després d’haver incomplit les recomanacions del màxim ens estatutari en la matèria, el director de Política Lingüística ha sol·licitat l’enviament de “suggeriments” per a l’esborrany abans del pròxim 5 de febrer. L’escrit, remés a diverses institucions i als tècnics lingüístics, acaba agraint el treball de “promoció del valencià”, una llengua que els representants de l’executiu de Mazón no usen pràcticament mai en les seues intervencions públiques.