Consuelo Císcar s’empara en els difunts Tomás Llorens i Calvo Serraller per justificar la compra de còpies de l’obra de Gerardo Rueda en l’IVAM

L’escena era pròpia d’una obra del surrealisme espanyol. Consuelo Císcar, exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), ha declarat davant la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València en la primera sessió del judici per la compra de les obres post mortem de Gerardo Rueda envoltada per les maquetes de les escultures i pels catàlegs de l’artista. Císcar s’enfronta a una petició de pena de sis anys de presó per part de la Fiscalia pels presumptes delictes continuats de prevaricació, falsedat i malversació. 

En el banc dels acusats també s’asseuen l’exdirector economicoadministratiu del museu Juan Carlos Lledó, que s’enfronta a una petició de pena de cinc anys de presó com a cooperador necessari dels mateixos delictes i que ja va ser condemnat per tinença de pornografia infantil, i el fill i hereu de l’artista, José Luis Rueda, a qui demanen cinc anys com a cooperador necessari únicament d’un presumpte delicte de malversació.

Ha sigut el lletrat Santiago Milans del Bosch, el nebot del general colpista que exerceix la defensa de José Luis Rueda, qui ha sol·licitat als magistrats que s’exhibiren les maquetes de les escultures. La magistrada que presideix la vista ha fet un recés de vint minuts perquè l’equip que acompanyava el fill de l’escultor poguera desembalar les maquetes i col·locar-les davant del tribunal. Després de les qüestions prèvies, en què la defensa de Consuelo Císcar ha atacat la magistrada instructora i la investigació de la Udef, era el torn de la declaració de l’exdirectora de l’IVAM, que s’ha limitat a respondre a les preguntes del seu lletrat. 

Tota la declaració de Císcar s’ha produït envoltada de les maquetes i dels catàlegs de l’escultor Gerardo Rueda en una imatge poc habitual en els tribunals. De fet, la presidenta del tribunal ha advertit a la defensa de Rueda que l’Audiència Provincial de València no té la “capacitat organitzativa” per a guardar les obres “amb garantia” a la sala. Així doncs, l’hereu de l’artista s’ha compromés a custodiar i desembalar les maquetes en cada sessió del judici (compta amb un equip de “especialistes amb guants de seda”). 

La causa pretén dilucidar si l’adquisició de les obres post mortem va ser per un preu unflat. La Fiscalia Anticorrupció afirma que l’adquisició de les obres va suposar una despesa de 3,4 milions d’euros per a les arques públiques. La defensa de Consuelo Císcar, no obstant això, afirma que les adquisicions d’obres executades després de la mort de l’artista és habitual en museus de primera línia com el Reina Sofia o la Tate Modern. De fet, el lletrat de l’hereu de l’artista ha demanat en la fase de qüestions prèvies que s’aporte a la causa el comprovant d’adquisició de la venda a un particular d’una de les obres post mortem, per valor de 800.000 euros. 

Císcar ha tret pit sobre la seua gestió al capdavant de l’IVAM, malgrat la seua condemna anterior mitjançant un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció en la primera peça del cas IVAM. L’exdirectora del museu considera que la seua gestió va “ser excel·lent”. Císcar s’ha mostrat orgullosa d’haver “augmentat el patrimoni dels valencians” (en donacions, afirma, va aconseguir 100 milions d’euros). La declaració de l’acusada s’ha convertit en una mena de lliçó sobre l’art abstracte centrada en la figura de Gerardo Rueda. “Volíem que fora un altre referent de l’IVAM”, ha dit Císcar en referència a l’escultor. 

L’exdirectora de l’IVAM, en una declaració molt preparada amb el seu lletrat, el penalista Juan Molpeceres, ha repetit unes quantes vegades que l’adquisició de les escultures post mortem de Rueda, un dels artistes favorits de l’expresident José María Aznar, va ser “autèntica, legal i vàlida”. “Sabíem perfectament que eren obres pòstumes, en l’escultura es pot tindre fins a nou reproduccions”, afig Císcar. 

L’acusada manté que el contracte preveia explícitament que es tractava d’obres reproduïdes després de la mort de Rueda. “Va ser una operació molt avantatjosa per a l’IVAM, ho deien Tomás Llorens i Francisco Calvo Serraller”, ha dit Císcar en referència als seus crítics de capçalera, ja difunts. “Se m’han mort tots; ho sent, senyories; només falta que muira jo”, ha postil·lat.

L’acusada ha remarcat que tots els òrgans del museu van avalar l’adquisició de les obres sense problemes i afirma que el seu paper al capdavant de l’IVAM era purament institucional. “Igual que tots els museus del món que tenen obra pòstuma de milers d’artistes, es consideren autèntiques, legals i vàlides”, ha abundat Císcar. L’exdirectora de l’IVAM ha exemplificat el seu argumentari amb les obres post mortem de Julio González, sobre l’obra del qual el museu va construir la seua col·lecció permanent. 

“L’IVAM té moltíssimes obres pòstumes de Julio González i mai ningú ha dit que no eren originals, ni vàlides”, ha assegurat Císcar, que també ha incidit en el fet que les hereues de Julio González, a diferència de José Luis Rueda, no tenien una “carta del finat” amb l’autorització i les instruccions per a les reproduccions post mortem. Així doncs, “mai s’han considerat les obres de Julio González il·legals”, ha afegit.

L’exdirectora de l’IVAM ha acabat la seua lliçó davant les magistrades amb una explicació sobre La dona cactus, una obra “molt interessant” de Julio González de què les hereues canvien les dimensions després de la mort de l’artista, i L’home cactus, una obra original feta en vida. Císcar, de 76 anys, s’ha alçat després de la seua declaració i, esquivant les maquetes de les escultures de Gerardo Rueda, s’ha assegut al costat del seu advocat.