La crisi de l’habitatge a València: augmenten les persones sense llar, les barraques i els menors en assentaments

La ciutat de València té gairebé dos milers de persones en situació de sensellarisme o vivint en infrahabitacles i assentaments informals. Els dos últims desallotjaments de les persones que pernocten en l’antic llit del Túria i el Parc Central, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats, han tornat a posar el focus en un problema directament relacionat amb la crisi d’habitatge, i han provocat que l’oposició municipal i les ONG isquen en bloc a reclamar mesures urgents.

Les xifres són una estimació, una instantània que a penes reflecteix el moment en què es pren, però coincideixen amb la percepció ciutadana d’un problema en augment. L’últim cens de sensellar, fet el 2023, va comptabilitzar 837 persones en situació de carrer o en albergs, 80 més que dos anys arrere. Entitats com ara Metges del Món apunten que atenen més de 200 persones en el llit. Segons les dades de l’Ajuntament, obtingudes en una resposta al grup Compromís, hi ha a la ciutat 37 assentaments. Hi habiten 815 persones, de les quals més de 200 són menors d’edat; un increment d’un 20% en dos anys. Els més grans se situen a Quatre Carreres i el Cabanyal, seguit de l’assentament del circuit urbà de Fórmula 1, que ja té més de 80 persones. El cens d’habitatge precari apuntava el 2022 que en aquestes condicions vivien més de mil persones. Totes es consideren d’una vulnerabilitat extrema a ulls de l’Administració.

L’oposició denuncia la falta de serveis per a atendre aquestes persones en una situació extremadament precària. Les places de tècnics de serveis socials encarregats de l’estratègia de sensellarisme no s’han cobert, i el projecte està dos anys parat. També l’estratègia d’assentaments, que no ha arribat a desplegar-se. Les dues qüestions són clau per a afrontar la crisi, apunta la regidora de Compromís, Lucía Beamud, que recalca que s’han tancat albergs i recursos assistencials a la ciutat.

La coalició ha reclamat una junta de portaveus extraordinària per a atendre aquesta qüestió. La seua portaveu, Papi Robles, va denunciar que l’augment de persones en assentaments de barraques “demostra una falta d’acció del govern del PP i Vox, que fomenta la cronificació de la pobresa i l’exclusió social a la ciutat”. “La ciutat tanca les portes als que més ens necessiten. No es pot parlar de govern per a tots i totes i després donar l’esquena als que no tenen ni un sostre on dormir”, va afirmar Beamud en roda de premsa. A més, va apuntar, milers de sol·licituds d’empadronament especial estan pendents de registre. La coalició va recordar que el govern del PP i Vox ha prohibit el repartiment d’aliments al carrer, s’imposen multes de 300 euros per acampar en la via pública i s’han intensificat els desallotjaments policials.

De la mateixa manera, el PSPV ha exigit a Catalá que “ature el desmantellament dels serveis socials que ha emprés des que va arribar a l’Ajuntament i que han provocat una crisi sense precedents a la ciutat amb centenars de persones dormint al carrer”. La regidora Maite Ibáñez apunta a una “crisi social” en la capital i reclamen “activar l’atenció d’emergències i respondre a les necessitats de les famílies vulnerables, així com parar de tancar albergs i de carregar-se l’auxili”. Les mil places que hi ha en albergs a la ciutat són insuficients, destaquen, i estan gairebé ocupades íntegrament.

L’Ajuntament anuncia un nou recurs

En resposta a Compromís, el consistori va defensar que hi ha prou recursos, com el centre de Santa Cruz de Tenerife, que, apunten, no cobreix totes les places i obri de manera ininterrompuda. L’Ajuntament de València té prop de 1.000 places d’emergència diàriament i manté convenis amb hostals de la ciutat per si hi ha necessitats puntuals, indica l’Ajuntament, que assegura que continua treballant a ampliar el nombre d’instal·lacions. L’equip de govern apunta que s’ha vist forçat a tancar recursos, “perquè l’esquerra no va fer tasques de manteniment mínimes, com és l’exemple del centre del Carme, que no complia cap mesura de seguretat per a acollir aquesta mena de centres” i remarca que en situació de sensellarisme hi ha persones amb un perfil complex amb problemes d’addiccions o malalties mentals, que dificulten la seua entrada en altres recursos.

Divendres, la junta de govern local ha aprovat una addenda al conveni amb la Creu Roja Espanyola per a l’atenció integral en situacions d’emergència social, que permetrà que aquestes dependències d’assistència romanguen obertes els 12 mesos de l’any per a atendre les necessitats de les persones sense llar i en risc d’exclusió.

Fins ara, el Centre funcionava entre els mesos de desembre a febrer de manera ordinària, a més de les situacions extra de necessitat específica en què es considerara oportú des de la Regidoria de Serveis Socials, com davant alertes meteorològiques per pluges, tempestes, vent o calor.