La desficaciada bola de la pederàstia del Bar España arriba a judici

La venjança d’un perruquer contra la parella de la seua exmuller va crear una de les boles més grans de la història d’Espanya. Una història totalment desficaciada, nascuda al caliu de les teories de la conspiració del cas Alcàsser, que dues dècades després ha portat quasi una desena de propagadors de la bola davant el banc dels acusats. 

Reinaldo Colás Navarro, mort el 2017, era un perruquer de Benicarló amb problemes d’alcoholisme que les últimes dues dècades de la seua vida es va dedicar en cos i ànima a construir una trama falsa d’abusos a menors que ha esguitat importants càrrecs polítics i fins i tot una jutgessa i un capità de la Guàrdia Civil. Tot comença quan es divorcia el 1997 i acusa la parella de la seua exdona, Giuseppe Fariña, d’abusar de les seues filles. La jutgessa que va arxivar la causa, perquè no s’havien acreditat els abusos, va passar a ser objectiu prioritari de la bola i ha patit aquests anys un autèntic calvari. 

El perruquer, segons l’escrit d’acusació del ministeri fiscal a què ha tingut accés elDiario.es, “va iniciar una campanya de difamació” contra la magistrada, un capità de la Guàrdia Civil i la directora del centre de protecció de menors del Baix Maestrat, “incloent-hi gradualment altres persones”. 

La bola afirmava que el Bar España, un antre situat en la carretera de Benicarló, era l’epicentre d’una pretesa xarxa de pederastes que abusava de xiquets de centres de menors. A més, Colás va incloure en la faula Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, i dos empresari, un metge i un fotògraf amb qui mantenia “enemistats personals”. “Posteriorment també es va incloure com a participant” en la falsa xarxa Francisco Camps, expresident de la Generalitat Valenciana. 

L’home va gravar les seues filles assegurant que en el Bar España es produïen orgies i fins i tot ritus satànics amb menors d’edat i va usar drogoaddictes i joves vulnerables per a fabricar testimoniatges que sistemàticament es van demostrar falsos. De fet, Reinaldo Colás ja va ser condemnat pel Jutjat Penal número 1 de Vinaròs com a autor d’un delicte d’acusació i denúncia falsa. Els testimoniatges dels menors, penjats en Internet, es van convertir en la punta de l’iceberg d’una pretesa xarxa de pederastes que, a més, també hauria comés assassinats. 

Pel mig, es va ficar Antonio Toscano Marqués, un pseudocriminòleg ja mort que va alimentar la paranoia de Reinaldo Colás i el va ajudar a fabricar testimoniatges dels falsos abusos per part de menors exclosos de la zona, incloent-hi toxicòmans. 

Els fòrums conspiracionistes en Internet van anar multiplicant la desficaciada bola (s’assegurava que Francisco Camps participava en els abusos vestit de Spiderman) i el mal per als afectats va ser pràcticament irreparable. De fet, la instructora del cas ha dictat mesures cautelars per a la retirada dels continguts sobre el Bar España, si bé encara queda cert rastre en la xarxa. A més, igual que va passar amb la teoria de la conspiració del cas de les xiquetes assassinades a Alcàsser, a Castelló va calar la creença popular que el Bar España havia sigut l’epicentre d’una xarxa de pederastes. 

El periodista Genar Martí, coautor d’un reportatge d’Equipo de Investigación en La Sexta sobre la bola, observa “paral·lelismes brutals” amb les teories de la conspiració del cas Alcàsser i destaca l’any 1997 com a crucial per a entendre el context. Coincidint amb el judici dels terribles assassinats de Miriam, Toñi i Desiré, el programa Esta noche cruzamos el Mississipi, dirigit per Pepe Navarro, va tindre un paper tòxic en la propagació de la teoria de la conspiració. En aquell moment, el perruquer de Benicarló comença a construir el cas Bar España i fins i tot entra en contacte amb el pare d’una de les víctimes d’Alcàsser que sostenia la teoria i el pseudocriminòleg Juan Ignacio Blanco, tots dos condemnats. 

La bola, afirma Genar Martí, “resulta increïble per a qualsevol amb dos dits de cervell, perquè no hi ha per on agafar-la, però els vídeos dels xiquets en Internet dient que han sigut víctimes d’abusos en el Bar España donen credibilitat”. El periodista Javier Cavanilles, expert en teories de la conspiració, coincideix a emmarcar el naixement de la bola en el context del judici pel crim d’Alcàsser. “El que fa diferent aquest cas és que naix directament com una venjança”, explica Cavanilles. “S’aprofita el context d’Alcàsser i el perruquer des del principi, quan comença a venjar-se de la seua dona, l’emmarca en la teoria existent”, afig.

El problema per als creadors de la bola és que els menors dels vídeos han reconegut que tot va ser un muntatge. Les filles de Colás han declarat que son pare elaborava un guió amb les absurdes afirmacions, que després gravava en la seua perruqueria. Malgrat les condemnes per difamació, van continuar tretze són tretze. 

Quan el 2015, el Pacte del Botànic va accedir al govern de la Generalitat Valenciana, Reinaldo Colás es va dirigir amb una tropa reduïda d’adeptes a la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, per denunciar els presumptes abusos. Com que no li van fer cas, simplement la van afegir a la llista de càrrecs públics acusats d’encobrir la trama de pederàstia, juntament amb la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, i dues directores generals. Senzillament “van ampliar la campanya de difamació”, assenyala l’escrit de la Fiscalia. 

Ja morts tant Reinaldo Colás com Antonio Toscano, principals artífexs de la falòrnia, fins nou propagadors de la bola en Internet s’asseuran en el banc dels acusats pels presumptes delictes contra la integritat moral, per calúmnies amb publicitat contra particular i contra autoritat i funcionari públic, injúries i calúmnies amb publicitat i per denúncia falsa contra l’Administració de justícia. 

Els acusats, en l’“òrbita negacionista i antivacunes”

Els acusats, “durant més de 20 anys” sota anonimat i “faltant totalment a la veritat per ser fets totalment inventats”, van amplificar la bola en Internet i en les xarxes socials (especialment en blogs, canals de YouTube i en Telegram) per atemptar contra la fama i la consideració professional i pública dels protagonistes de la bola, argumenta el ministeri fiscal. 

“És gent que està ficada en l’òrbita negacionista, antivacunes i de les teories de la conspiració, la majoria dels difusors tenen aquest perfil”, explica Genar Martí. Dos dels propagadors de la bola (Juan Lankamp Riaza i Joaquín Crespo Marqués) estan en situació processal de rebel·lia, per la qual cosa no han pogut ser jutjats. La resta conformen una tropa peculiar de conspiracionistes que actuaven, segons la Fiscalia, amb “vertadera maldat”. 

Es tracta de María Pilar Baselga Calvo, ja condemnada juntament amb Juan Lankamp per intromissió il·legítima del dret a l’honor de la magistrada afectada, que administrava un blog i va penjar vídeos i àudios en la xarxa sobre el cas Bar España. L’acusada fins i tot va difondre una fotografia de la jutgessa obtinguda d’un acte acadèmic dels seus fills. Fins i tot es va permetre afirmar que la magistrada “mata xiquets”.

Un altre dels que s’asseurà en el banc dels acusats és Javier Fernández Torres, que, contractat per Reinaldo Colás, va elaborar dictàmens i va assegurar que la pretesa trama havia causat la mort de dos menors i abusos a 80. L’acusat usava “com a pantalla” el col·lectiu denominat Abogados contra la Corrupción. Alimentat per aquest últim, José Eduardo Sánchez Juan va difondre la bola en La Tribuna de España, un portal del qual va ser editor, afegint-hi “elements de ficció propis”, segons el ministeri fiscal i connectant el pretés cas del Bar España amb el cas Alcàsser. 

Virginia Mota San Máximo, redactora d’un “periòdic digital” anomenat Aquí Actualidad (l’editor del qual, Santiago Cordido García, figura com a responsable civil) també va difondre la bola amb informació proporcionada per Javier Fernández Torres. A més, la llista d’acusats també inclou a Carlos García Viejo, drogodependent i amb trastorn de la personalitat, que va difondre la bola en YouTube i en les xarxes socials. També s’asseurà en el banc el documentalista Valentí Figueres, el documental del qual mai s’ha arribat a estrenar, però que va ser entrevistat en TV3 manifestant que “a Espanya no es permetia investigar aquesta mena de casos”.

Finalment, Ramón Valero Martín Consuegra, autodenominat en la xarxa Tècnic Preocupat, ha difós activament la bola (després de l’obertura del judici oral ha iniciat una campanya per a recaptar fons per a la seua defensa). “L’impacte publicat en Internet per aquest acusat ha sigut de gran rellevància”, afirma el ministeri fiscal en el seu escrit. 

La jutgessa instructora ha demanat contra tots ells una responsabilitat civil de 2,4 milions d’euros. Tanmateix, el rastre de la bola encara cueja per la xarxa.