Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Guardiola saca la carta del pucherazo y desaparece sin explicar los casos machistas
España no es un infierno fiscal: la recaudación aumenta pero sigue lejos
Opinión - 'El poder de mantener la boca cerrada', por Esther Palomera
Ministra de Ciencia y líder del PSPV-PSOE

Diana Morant, ministra: “Maribel Vilaplana ha d’esclarir la veritat i no ser còmplice de Mazón”

La ministra de Ciència i secretària general del PSPV-PSOE, Diana Monrant, al seu despatx.

Sergi Pitarch

València —

0

La ministra de Ciència i secretària general del PSPV-PSOE reclama la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la seua gestió de la dana i els diferents canvis de versió sobre el seu parador la vesprada del 29 d’octubre de 2024. Diana Morant es veu a punt per a liderar els socialistes valencians davant un possible avançament electoral: “Que tinga la gent clar que entre ministra i candidata a la presidència de la Generalitat, soc candidata a la presidència de la Generalitat”. Morant repassa davant elDiario.es la setmana de l’aniversari de la dana i la situació de la reconstrucció.

Com ha viscut Diana Morant la setmana de l’aniversari de la dana del 29 d’octubre?

Ha sigut una setmana en què les víctimes han tingut la generositat de mostrar-nos els seus familiars i la seua història de vida. Hem passat de veure només les xifres de 229 morts a posar- cara i vida a totes aquestes defuncions. Hi ha cases en què s’han perdut dues persones, tres de la mateixa família. Això és una tragèdia duríssima, dolorosíssima. I crec que, amb el funeral, tot Espanya va estar plorant, juntament amb els familiars, però també hi havia una part de dolor convertit en ràbia. I aquesta ràbia de les víctimes no naix de l’odi, naix del dolor i també de la valentia i el coratge. Moltes d’elles han promés als seus familiars morts que arribarien fins al final per a fer justícia. I totes aquestes emocions són les que d’alguna manera ens impregnen a tots.

Quan es va acabar el funeral, va estar parlant llargament amb algunes de les víctimes i familiars, ha tingut temps també de visitar moltes famílies? Com a representant de l’Administració, què li van dir que es pot fer millor o que es podia haver fet millor aquells dies?

La veritat és que ahir, quan ja va acabar la part oficial, es va tancar el funeral i van eixir les autoritats, jo m’hi vaig quedar, però quasi que de manera espontània, perquè et quedes saludant la gent a qui coneixes i abraçant-les. Aquesta sensació d’estar realment en un funeral en què després hi ha aquesta part també fora de la cerimònia d’acostament, d’humanitat, l’abraçada, la necessària abraçada. I la veritat és que a mi ahir les víctimes no em parlaven de temes de les administracions. Bàsicament, atribueixen la mort dels seus familiars a la falta de decisions per part de la Generalitat, que és la responsable de l’emergència aquella vesprada del 29 d’octubre. Acaben explicant-me com el seu marit va eixir a salvaguardar la moto, maleïda moto i maleïda decisió que s’ha emportat el seu marit. Venen a explicar-te aquell 29 d’octubre, perquè, lamentablement, no hi haurà reparació mentre no isquem d’aquell 29 d’octubre. I ens manté atrapats en aquell 29 d’octubre el president Mazón i tantes i tantes mentides que ens ha contat.

A això volia anar. En el funeral, jo vaig escoltar les víctimes, vaig escoltar Toñi que deia que els havia anat molt bé aquest estar, aquest recolliment, però sí que va haver-hi un element de distorsió, perquè va haver-hi dos moments de tensió, els dos enfocats cap al president de la Generalitat. Un d’inicial d’algunes víctimes, li ensenyaven les fotos dels seus familiars i el van increpar. I després, al final, quan es crida “Mazón dimissió”, el president de la Generalitat havia d’haver anat al funeral o es podia haver abstingut, sabent que les víctimes li demanaven que no hi acudira?

Clar, és que parlem d’un homenatge a les víctimes en què bàsicament els convidats, les persones, els protagonistes eren els familiars de les víctimes, i els familiars de les víctimes havien demanat expressament al president de la Generalitat que no hi anara. Ací hi ha una part institucional, entenc que la Generalitat està representada pel seu president, però hi ha una part humana. I falta tanta humanitat per part del president Mazón fins al punt ja no d’anar al funeral, sinó que al matí, el dia de l’homenatge, es convoca a ell mateix i tots els alts càrrecs del Partit Popular per a donar-se un aplaudiment de més de 50 segons que és indignant, que és abominable i que insisteix en el dolor. Què aplaudiu? Quan la ciutadania de manera massiva, i molt concretament les víctimes, els familiars de les persones mortes, us demanen bàsicament que us n’aneu, perquè heu fet una gestió negligent. Les víctimes recorden, i ahir una d’elles ho va dir públicament, la cosina d’un mort, va dir que no es tracta només d’una catàstrofe climàtica, sinó de la gestió negligent d’una catàstrofe climàtica. Això és el que ha costat vides. Per tant, jo entenc el sentiment dels familiars que veuen el responsable de la mort dels seus familiars i que això no els pot reparar el dolor que tenen. Així que és l’evidència, el que va passar ahir, que fins que el senyor Mazón i el seu govern no se’n vagen, les víctimes no pararan de patir aquest dolor tan intens.

Aquesta setmana s’han publicat diferents revelacions sobre l’hora d’arribada del president de la Generalitat al Palau de la Generalitat, que va ser poc abans de les 20.00. Mai va estar en el seu despatx treballant. També que va acompanyar la periodista a un pàrquing, que és una cosa que crida l’atenció. Vosté és ministra i té un càrrec institucional. No sé si és molt habitual acompanyar a pàrquings amics o periodistes. I també va passar per sa casa. Aquestes revelacions són ja motiu de dimissió del president de la Generalitat?

Bé, hi ha tants motius de dimissió des de fa tant de temps. Però, per descomptat, el que és inassumible, inacceptable, insuportable és una mentida darrere d’una altra. És que fa 20 dies escassos vam tindre una entrevista a so de bombo i platerets en la ràdio i la televisió pública valenciana del senyor Mazón. Clar, una entrevista molt controlada, en què ell tornava amb un to molt de pinxo a dir, primer, que no tenia cap responsabilitat, que en cap cas ell ni havia de convocar el Cecopi, ni havia d’estar dirigint l’emergència, ni havia de donar ordre per a enviar l’Es-Alert. De manera que s’esborra, s’esborra de qualsevol responsabilitat el màxim responsable de la Generalitat Valenciana, que és a qui correspon l’emergència. I, d’altra banda, tot el que va dir en aquesta entrevista ja no val. I ho deia amb tal fatxenderia, arribava fins i tot a donar-nos aquest itinerari de carrers que és mentida.

Llavors, si vosté em pregunta si és habitual en política que es facen dinars de quatre hores, no. No és habitual. Que hi haja sobretaules, no. Que en un dinar de treball hi haja alcohol, no. I per descomptat, que tot això passe desatenent les teues veritables responsabilitats, no. Un és ministre o president de la Generalitat cada, i tothora. No és a estones. No és quan estàs dinant no ets president de la Generalitat, perquè és que mentre tu dines hi ha gent morint, que és el que ha passat ací. Llavors, el senyor Mazón ens ha anunciat una remodelació de Consell per a la setmana que ve. Si es consuma aquesta remodelació, si tenim un quart govern del president Mazón, clarament el Partit Popular és un partit inútil i fallit. I el senyor Feijóo, per descomptat, no és capaç de resoldre els problemes interns que té com a partit i que s’han convertit en el problema principal dels valencians i les valencianes.

Planteja que Mazón dissolga les Corts i convoque eleccions. Seria aquesta l’única solució?

És l’única, l’eixida a una crisi d’aquestes dimensions, que no és només la crisi provocada per la dana mateixa, sinó la crisi política en què ens hem vist immersos, l’única eixida possible és la democràcia, tornar la veu a la ciutadania i que la ciutadania trie com vol superar aquesta crisi i amb quines persones i amb quins responsables. Aquesta és l’única.

El PSPV-PSOE està preparat per a aquestes eleccions si es convocaren demà?

Absolutament. I, per descomptat, no sols hi estem preparats, sinó que nosaltres ens erigim en la gran alternativa. Entre els negacionistes de la ciència, nosaltres, bàsicament és que soc la ministra de Ciència d’aquest país, entre els negacionistes del canvi climàtic, que és la principal causa d’aquesta tragèdia, nosaltres estem presentant un pacte contra l’emergència climàtica. Davant els que van dissoldre l’Agència Valenciana d’Emergències del Govern del Botànic, som nosaltres els que plantegem reforçar els serveis públics. Davant les retallades de Mazón, en educació, en sanitat, també en emergències, nosaltres no posem toreros o experts en corregudes de bous en les emergències. Posem gent que sí que sap què fa i, per tant, som l’alternativa i així ens presentarem davant la ciutadania.

I vosté seria la que lideraria aquesta alternativa dels socialistes valencians?

Sí, mira, ja que em dones l’oportunitat, m’agradaria dir a la gent la meua prioritat màxima i absoluta és ser aquest element mobilitzador de l’esquerra i de la ciutadania progressista que vol superar aquesta etapa. No tinc una altra prioritat. Que tinga la gent clar que entre ministra i candidata a la presidència de la Generalitat, soc candidata a la presidència de la Generalitat. Considere que ara mateix aporte més sent ministra, perquè de fet nosaltres som els que plantegem aquest pacte contra l’emergència climàtica o, en molts casos, som nosaltres els que reforcem el sistema de ciència davant d’altres que el retallen. O la retallada de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que he rescatat jo des del Ministeri de Ciència pense que aporte més als valencians i a les valencianes i que dibuixe millor aquesta alternativa a Mazón i al Consell i del Partit Popular, que són tots, si m’ho permet, uns negligents i uns inútils. Sens dubte, aporte més com a ministra.

La ministra Diana Morant, durant l'entrevista.

I una moció de censura si no hi ha eleccions anticipades?

Nosaltres no hem presentat una moció de censura perquè Partit Popular i Vox tenen una majoria absoluta en les Corts i pense que això podia aprofundir en la frustració o en la sensació d’impunitat de Mazón. Que les Corts Valencianes sotmeteren el càrrec del president del Consell a examen i que perdérem. Perquè això no dibuixaria la societat valenciana actual. La societat valenciana actual ja no és aquella majoria parlamentària del Partit Popular i Vox. I tant em fan les enquestes, així li ho dic. El carrer, hui dia, la gent d’esquerres majoritàriament vol tirar Mazón i la gent de dretes també. És que l’electorat del Partit Popular no perdonarà ni a Mazón, ni al Partit Popular valencià que l’aplaudisca. Ni a Feijóo que el sostinga.

Comentava abans que la vida segueix, plantegen eleccions, però continuem en El Ventorro. I com que no s’ha aclarit la situació, els periodistes continuem intentant endevinar què va passar la vesprada del 29 d’octubre de 2024. L’oposició també. Dilluns declara Maribel Vilaplana en el jutjat de Catarroja. Què li diria a Maribel Vilaplana?

Em sembla molt important el que vosté assenyala. Perquè, al final, no és que tinguem una obsessió els periodistes ni els polítics a veure què va passar el dia 29 d’octubre. Mazón bàsicament diu que és igual. És que la justícia a través de Maribel Vilaplana també vol saber què va passar aquella vesprada. Perquè és important. Perquè al final el president Mazón, per acció o per omissió, va condicionar tot el que va esdevindre aquella vesprada. Vull recordar que una de les últimes telefonades de la consellera abans que Mazón arribara al Cecopi va ser a les 20.10 i a les 20.11 es va llançar l’Es-Alert. Estic completament segura que va ser una ordre de Mazón i que, per tant, no va donar l’ordre abans. A Maribel Vilaplana què li diria? Per descomptat que està obligada a dir la veritat. Que ja no ens valen més mentides. Ella també ha mentit. Han sigut diversos ja els comunicats que ha fet i que ella mateixa ha anat desmuntant. Ja anem per la tercera versió de la mateixa Maribel Vilaplana. Que ens ajude la societat a esclarir què va passar el 29 d’octubre i que no es convertisca en còmplice de la mala actuació de Mazón.

Les últimes revelacions sobre el parador del president de la Generalitat el dia de la dana i el funeral sembla que no són motiu de dimissió de Mazón. Creu vosté que una possible elevació de la causa al TSJ podria ser motiu d’eixida del president de la Generalitat?

Torne a repetir, hi ha tants motius de dimissió que és incomprensible que el senyor Mazón es mantinga en la butaca. Ja no el senyor Mazón, és que torne a repetir, el matí del funeral d’Estat hi havia 160 càrrecs del Consell aplaudint-lo durant un minut. I vostés saben que els rituals polítics són el que són. És a dir, no hi ha un aplaudiment d’un minut espontani. Això es va organitzar per a explicar a la societat que el Partit Popular continua blindant Mazón. Estan fora de la realitat i jo considere que això significa que no sols Mazón ha de dimitir, sinó que tots els dirigents ara mateix del Partit Popular valencià que sostenen Mazón, incloent-hi la senyora Catalá, incloent-hi el president de la Diputació de València, el senyor Vicente Mompó, estan inhabilitats per a continuar en els seus càrrecs o per a significar el futur de la Comunitat Valenciana.

Diana Morant, a la seu dels socialistes valencians.

Estan a punt d’arrancar les comissions d’investigació de les Corts i el Congrés. Què espera de la Comissió d’Investigació de les Corts Valencianes? I en el cas que vosté siga citada, anirà a la Comissió de les Corts Valencianes?

Per descomptat que hi aniré. Entre altres coses, perquè no tinc res a amagar. Jo puc contar on estava, què feia el dia 29 i els dies posteriors. I a més també defensaré la institució de la Generalitat Valenciana, la institució i l’autogovern valencià, perquè una de les coses que també ésnt víctima de la mala gestió de Mazón és la mateixa institució de la Generalitat Valenciana, perquè bàsicament el que ens diu el senyor Mazón és que no serveix per a res, que l’autogovern, que les competències que té la Generalitat Valenciana no serveixen per a res, que això ho han de fer uns altres, que ho han d’arreglar uns altres, tant el que va passar el dia 29 d’octubre com la reconstrucció mateixa. Fixe’s que el senyor Feijóo havia condicionat el futur del senyor Mazón a la reconstrucció, una reconstrucció en què de cada 100 euros, 85 els posa el Govern d’Espanya. És un altre motiu pel qual el senyor Mazón tampoc ens val. Ni tan sols en la reconstrucció estan l’altura. I, d’altra banda, què espere jo de la Comissió de les Corts Valencianes? Doncs res. I la veritat és que em fa molta pena, perquè és una altra institució que ésdesprestigiada, en aquest cas pel PP i per Vox, perquè la presideix Vox i Vox farà de còmplice necessari, com ho ha fet durant tota aquesta legislatura del senyor Mazón, per a salvar el coll del senyor Mazón.

És cridaner que les famílies de víctimes han estat amb Ursula von der Leyen a Brussel·les, han estat en el Parlament Europeu, estaran la setmana que ve en el Congrés dels Diputats, però encara no tenen data en les Corts. És una anomalia que les Corts de tots els valencians encara no hagen rebut les seues víctimes?

Clar que és una anomalia i és un maltractament. És un maltractament. De fet, en el Congrés dels Diputats compareixeran les víctimes, però ja li assegure jo, perquè a més així ho ha transmés la presidenta de la comissió, que és la companya Carmen Martínez, que les víctimes aniran com a víctimes, és a dir, no se les sotmetrà a un interrogatori, per si algú té aquesta temptació de tornar a assenyalar-les o de maltractar-les en un espai públic com les Corts Generals. Les víctimes no han de donar compte de res. Les víctimes ens explicaran com els seus familiars van morir i quina és la seua perspectiva. I a partir d’ací ja hi aniran la resta de responsables a donar compte. El primer Mazón, el dia 17 de novembre, que tampoc ha comparegut encara ni en les Corts Valencianes ni en el Senat.

Quina és la seua opinió dels atacs a la jutgessa per part d’algunes acusacions, fins i tot d’alguns mitjans de comunicació? Se li critica l’empatia, se li critica que plore amb les víctimes. Estem en un moment en què s’intenta rebentar la institució judicial?

Absolutament. De fet, els dos càrrecs imputats del Consell, tant Salomé Pradas com Emilio Argüeso, van intentar reprovar-la, llevar-se-la del mig. I les motivacions… És que no hi havia cap motivació que se sostinguera. Bàsicament, els resulta una instrucció molt incòmoda. I quan declare Maribel Vilaplana, que bàsicament ens explicarà què va fer o què no va fer el senyor Mazón, encara es posaran més nerviosos amb aquesta instrucció. L’única cosa que jo li puc dir per part del Govern d’Espanya és que ens van demanar que reforçàrem el jutjat perquè la jutgessa es poguera encarregar exclusivament d’aquesta causa i es va concedir per part del Consell General del Poder Judicial a la petició del Govern d’Espanya aquest reforç en el jutjat de Catarroja. Qui no té res a amagar no té por de la justícia.

Està vosté satisfeta 100% amb la gestió del Govern de què forma part o creu que es podria fer-ho tot més, millor i més ràpid? Després de la dana, milers de persones van patir durant dies una desesperació enorme, perquè l’Estat no va estar present.

Es podria haver treballat amb més celeritat o que les ajudes arribaren abans? Segur. Tota acció de govern és millorable, sempre. De fet, l’actuació del Govern d’Espanya en aquesta crisi és millor que la que vam fer en el volcà de La Palma i les dues són millors que la que es va fer en la pandèmia. El que vull dir és que, davant una tragèdia, no hi ha un manual i el que hem fet ha sigut utilitzar les eines que ja sabíem que eren útils, els ERTO, els crèdits ICO per a les empreses tan criticats pel senyor Mazón. Si a tu se t’ha arrasat l’empresa fins que arriba el peritatge de l’asseguradora, tu vas a un banc i no et donen ni un duro. I que siga l’Institut de Crèdit Oficial del Govern d’Espanya la manera de finançament públic, la que cobrisca aquest espai de temps és molt important. He visitat naus industrials on s’ha adquirit la maquinària, fins i tot millor maquinària que abans i que tenen més volum de negoci que abans de la dana, ja comparant un mes amb el mes anterior. Per tant, jo crec que hi ha hagut coses que han sigut molt bones, que s’han millorat respecte d’altres crisis i, per descomptat, altres coses que continuem millorant. Si tu contes a la gent, com ha fet Carlos Mazón, que no pot comptar amb l’Estat que som tots, què li queda a la gent? De manera que, efectivament, tota la gestió inútil que va fer el Consell, tant en els moments previs com en els moments posteriors, és una llosa que va contra la política i contra el sistema en general.

No creu que el president Sánchez hauria d’haver vingut més als municipis de la zona zero de la dana?

El president Sánchez ha tingut unes visites molt importants i molt simbòliques. És l’únic dels dos presidents que s’ha reunit amb els alcaldes i les alcaldesses, l’únic, i és l’únic dels dos presidents que s’ha reunit amb les víctimes. També ha estat en empreses per a conéixer directament quin era el feedback. I, a més, el president, quan ha vingut i s’ha reunit amb els alcaldes i les alcaldesses, ho ha fet gairebé amb tot el Consell de Ministres, perquè cadascun ens emportàrem deures a casa. I, per descomptat, els ministres han vingut, hem vingut, vicepresidentes, ministres, en multitud d’ocasions, en diferents fases. Fase d’escolta, fase d’elaboració d’instruments, de baix a dalt, escoltant el que necessitava la gent, veient com s’aplicaven. El president del Govern quan nosaltres estem ací està present.

I ja per acabar, Mazón implora una reunió amb el president del Govern. Hi haurà aquesta reunió o es considera que amb la coordinació actual ja és prou?

Bé, vull recordar què ha passat. Mazón al quart dia o així, va tindre unes quatre o cinc hores la premsa convocada, però esperant, i al ministre Marlaska esperant, perquè va estar preparant-se una roda de premsa ell, en què va exigir al Govern d’Espanya, em sembla, que constitució entre cinc i sis comissions, en què els ministres, fins i tot les vicepresidentes, havien de treballar sota el comandament dels consellers i de les conselleres. Per exemple, el conseller Rovira tenia sota el seu comandament i la seua coordinació la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, el ministre d’Economia i no recorde si la ministra d’Educació, em sembla. La qüestió és que van vindre tots els ministres, van vindre tots els vicepresidents, ens vam posar a treballar sota el comandament del Consell, que és com es gestiona l’emergència. I van ser ells mateixos els que van deixar de convocar aquestes reunions, perquè, perdone que ho diga, però és que el Consell no ha aportat res útil i, llavors, és molt difícil coordinar-se amb un pes mort.

Perquè mentre el Govern d’Espanya s’ha compromés a assumir totes les infraestructures que tenen a veure amb els serveis públics que es presten en els municipis, el 100%, mentre ens hem compromés, per descomptat, a pagar totes les infraestructures hidràuliques, el clavegueram dels municipis, a reposar els cotxes, a reposar els habitatges, a reposar les indústries, Mazón el que fa és donar una mena d’estrenes. El Govern d’Espanya que cobrisca el cotxe, i jo a més et done dos mil eurets. Tot el que dona la Generalitat és extra, i a mi això em sembla una altra indignitat de Mazón. Perquè jo recorde en la pandèmia Ximo Puig, quan el Govern d’Espanya posava tants diners per als ERTO, Ximo Puig eixia l’endemà a completar aquestes ajudes. Doncs bé, han arribat huit mil milions d’euros del Govern d’Espanya. I del senyor Mazón? No m’atrevisc a dir una xifra, perquè, com que juga al joc d’on està la boleta, que un dia et promet 20 milions per a això, l’endemà fa una modificació pressupostària i ho canvia per a una altra partida. En definitiva, trilerisme polític, falta absoluta de lleialtat institucional, i així, si vosté m’ho permet, no es pot treballar.

Podeu veure en el vídeo següent l’entrevista completa:

Etiquetas
stats