‘El diari de Guillem’: la novel·la gràfica que humanitza el mite antifeixista de Guillem Agulló

Hui, 11 d’abril, el País Valencià commemora el trenta-tresé aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló i Salvador, un crim perpetrat per un grup de neonazis l’any 1993 que va marcar un punt d’inflexió en la consciència política de tota una generació. En aquesta data de record i reivindicació, la memòria del jove militant es revifa amb el llançament de la novel·la gràfica El diari de Guillem (Sembra Llibres), una obra que pretén anar més enllà de la icona política per a redescobrir la persona que hi havia darrere del símbol.

L’obra, que estarà disponible a les llibreries a partir del pròxim 15 d’abril, és fruit del treball conjunt del guionista Cèsar Martí i l’il·lustrador Daniel Olmo. La trama s’articula a través de la veu de Betlem Agulló, germana de Guillem, que en l’actualitat descobreix un diari amagat del seu germà. A partir d’aquestes pàgines, el còmic submergeix el lector en la València vibrant i perillosa dels anys huitanta i noranta, retratant l’evolució d’un jove apassionat per l’esport, la música i les subcultures de carrer, fins a la seua presa de consciència davant les agressions del feixisme impune.

Els autors han tingut el vistiplau i l’acompanyament constant de la família Agulló i Salvador per a teixir aquest relat que bascula entre la realitat i la ficció. Segons expliquen Martí i Olmo, la creació d’aquest còmic responia a una pulsió social: “Era com una necessitat en aquests temps, volíem fer una cosa pròpia”. Amb aquesta aproximació, l’objectiu era clar: “Tot el que s’havia fet era del postassassinat, volíem fer una obra que aproximara a la faceta més humana de Guillem”.

Humanitzar el símbol davant l’ofensiva reaccionària

La publicació d’aquest còmic arriba en un moment d’especial tensió política, marcat per l’entrada de l’extrema dreta a les institucions valencianes i gestos com l’eliminació del premi contra els delictes d’odi que portava el nom de Guillem Agulló. Per als autors, aquesta situació fa que la memòria de Guillem siga més necessària que mai: “Tots els que estem preocupats per l’auge de l’extrema dreta sabem que la figura de Guillem Agulló està més en vigor que mai”, assenyalen, i adverteixen que “no volíem perdre el símbol, però sí humanitzar-lo”.

L’obra també dedica espai a recordar altres víctimes del feixisme sovint silenciades, com Davide (David Àngel Ribalta), amic d’Agulló assassinat pocs mesos després, o Carlos Javier Palomino, mort a Madrid el 2007. La tria del format còmic, un gènere en ple auge i cada vegada més valorat, busca connectar especialment amb el públic jove per a contrarestar uns discursos d’odi que, segons els autors, van normalitzant-se en les xarxes socials i les institucions, com per exemple eliminant el premi de les Corts contra l’odi que portava el nom de Guillem Agulló.

Una visió integral del cas: la investigació de Rafa Xambó

Aquest esforç per mantindre viva la dignitat i la memòria coincideix amb la publicació recent del llibre de Rafa Xambó, Guillem Agulló. L’operació mediàtica i judicial darrere del crim feixista. En aquesta obra, Xambó dissecciona meticulosament com es va construir el relat oficial per a despolititzar l’assassinat i presentar-lo com una simple baralla entre bandes juvenils, evidenciant la connivència d’estructures judicials i mediàtiques de l’època.

Tant el còmic de Sembra Llibres com la investigació de Xambó conformen un front cultural necessari en paraules de Cèsar Martí, que entén la cultura com una “eina de construcció massiva” davant la intolerància. Trenta-tres anys després, la figura de Guillem Agulló continua sent el pal de paller de la lluita antifeixista al País Valencià, recordant que, malgrat els intents d’esborrar el seu llegat, el seu nom continua vinculat a la llibertat i la tendresa.