El director de la presa de la Generalitat va dir davant la jutgessa que l'embassament “està en pitjors condicions” que abans de la dana

Pedro Javier Rivas, director d’explotació de la presa de Buseo (de titularitat autonòmica), va advertir davant la jutgessa de la dana que la infraestructura “està en pitjors condicions que estava abans” del 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts. “Si tornara a passar alguna cosa, és més improbable que ho tornara a suportar”, va explicar el 25 de març passat davant la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, segons diu l’acta de la seua declaració, a què ha tingut accés elDiario.es. L’enginyer, empleat de l’empresa Typsa, va detallar els danys que va provocar la dana en la presa: va trencar la barana, la caseta amb les vàlvules que operen les preses i la muralleta (un mur de mig metre de grossària) quan va coronar i va deixar “erosions i soscavaments”.

El testimoni va assegurar que el pla d’emergència de la presa “no estava implantat” (estava des del 2024 redactat i aprovat, però no operatiu), tot i que la Generalitat encara estava en el termini (de quatre anys). Es tracta d’un “procés administratiu que porta temps”, va argüir Rivas.

“El pla d’emergència suposa avisos a la població que no estaven operatius. Però són avisos de trencament de la presa, no d’avingudes”, va matisar Pedro Javier Rivas.

L’enginyer va tractar d’acostar-se a la presa aquella catastròfica nit, encara que no va poder fer-ho fins a l’endemà perquè estaven tallades les vies d’accés. “Jo esperava no trobar-me presa, (...) esperava que ací no hi hauria res, i la presa estava”, va relatar. Un altre enginyer de la presa, Alberto Canet, va demanar a Emergències aquella nit que es desallotjaren les poblacions aigua avall i va alertar d’un “punt de debilitat”, segons un correu electrònic incorporat al procediment.

El testimoni va dir que l’empresa que s’ocupa de l’explotació de la presa té l’obligació de contactar amb el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i amb el Centre d’Emergències de la Generalitat per a informar de la situació en la infraestructura.

Rivas va recordar que enguany es va fer un simulacre. També s’han reparat les preses afectades i les comportes, s’ha canviat la instal·lació elèctrica i s’han fet obres d’emergència per a subjectar un vessant que tenia problemes d’estabilitat. “S’ha estat treballant a millorar coses, però s’ha acabat ara (...) La presa està molt danyada i no podem deixar que s’òmpliga”, va postil·lar el director d’explotació.

Cinc mesos abans de la dana, una revisió de seguretat enviada a la Generalitat va detectar “falta de capacitat hidràulica per a adequar una avinguda gran”. Tanmateix, l’enginyer va explicar que “això ja se sabia des del 57”, any en què la famosa riuada que va afectar València ja va colpejar la presa de Buseo, construïda el 1905. Una de les advocades de les acusacions va preguntar al testimoni precisament per la revisió de seguretat:

—Llavors, diguem que el titular, que és la Conselleria d’Agricultura, des del maig del 24 era conscient d’aquests problemes que tenia la presa.

—Sí, però la presa estava construïda així, tothom n’era conscient.

“No hi havia manera de comunicar” amb Sot de Xera

Encara que dues de les tres preses estaven inoperatives, “era igual, perquè podien haver servit per a buidar la presa amb previsió, però ja estava buida, per la qual cosa tampoc hauria calgut”, va adduir Pedro Javier Rivas.

Els tècnics de la presa van patir el dia de la dana la caiguda de les telecomunicacions i no van poder contactar amb Sot de Xera, una de les localitats més afectades per l’avinguda en la presa de Buseo. Davant la insistència de l’enginyer Alberto Canet perquè s’avisara la població potencialment en perill, un tècnic d’Emergències va dir que “no hi ha manera” de contactar amb la localitat, segons una gravació telefònica incorporada a la causa.

“No hi havia manera de comunicar amb ells, no hi havia telèfons habilitats a Sot de Xera. El pitjor que recorde d’aquella nit era que no es podia saber què hi passava, perquè no hi havia comunicació de cap mena”, va lamentar Rivas.