Un dirigent del PP de Castelló atribueix a la gerent condemnada en Gürtel el pagament de 72.000 euros a Carlos Fabra: “No és normal aquesta dinàmica”

L’exgerent del PP valencià, condemnada pel finançament irregular en el cas Gürtel, va ser la dirigent del partit que va ordenar al seu homòleg provincial a Castelló que el compte de la formació abonara 72.480 euros a l’empresa de Carlos Fabra per uns serveis d’assessoria en matèria de seguretat dels quals no s’ha sabut res. El jutge instructor del cas Fabra II, el magistrat Jacobo Pin, va interrogar Miguel Carot Blasco, gerent provincial i apoderat del compte del PP de Castelló, sobre els abonaments a l’empresa Asdecas SL, de Carlos Fabra, un any després que abandonara el càrrec de president de la Diputació de Castelló. L’ordre “em va vindre de València”, assegura l’apoderat en el vídeo de la seua declaració a què ha tingut accés elDiario.es. 

El pagament va ser bastant peculiar, més enllà que no quede rastre de les preteses faenes. Carlos Fabra era, juntament amb Miguel Carot, l’altre apoderat del compte del PP de Castelló i al mateix temps l’amo de l’empresa que va cobrar els 72.480 euros. Les factures (per “faenes i assessorament en temes de seguretat del Partit Popular i dels seus membres”) no tenien res a veure amb l’objecte social de la mercantil de Fabra. 

L’ordre, segons va declarar el gerent provincial, provenia de València i no era una cosa habitual. “Ells em van proporcionar els fons necessaris per poder procedir al pagament. Em van transferir dels comptes del partit de València les quantitats per a procedir jo al pagament d’Asdecas”, explica l’home, ja jubilat. 

“Qui va donar l’ordre?”, pregunta el jutge. “La meua companya a València, gerent provincial”, respon Carot. “Com es deia?”, insisteix el magistrat. “Cristina Ibáñez”, contesta l’apoderat dels comptes del partit a Castelló en referència a l’exgerent condemnada a tres anys i quatre mesos de presó per la secció segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional en el marc de la causa sobre el finançament irregular del PP valencià de les campanyes electorals del 2007 i el 2008 que van organitzar les empreses de la trama Gürtel (Ibáñez es va deslliurar d’ingressar a la presó perquè va pagar la multa a què va ser condemnada). 

“Em van portar una factura [en què] figurava una quantitat que es corresponia amb el que m’havien transferit des de València. Jo vaig rebre tres transferències que venen a ser el mateix que els tres pagaments”, relata Miguel Carot. “No ho acabe d’entendre molt bé”, li diu el jutge.

–És una dinàmica normal, habitual? –insisteix el magistrat Jacobo Pin. 

–No, no és normal aqueixa dinàmica. De València jo rebia pocs diners, era una cosa extraordinària. 

–I no li va cridar l’atenció?

–Bé, no hi havia cap il·legalitat. 

–Vosté recorda qui era en aquella època l’apoderat en el compte?

–Home, Carlos Fabra, president provincial.

–Aham..., i vosté sabia que la mercantil Asdecas era de Carlos Fabra?

–Al principi no, però després vaig veure les signatures i em va signar ell la recepció. 

–I no li va cridar l’atenció que fora un pagament per a ell, que era autoritzat en el compte [del PP]?

El gerent, malgrat l’ordre tan peculiar, no va verificar que s’haguera fet el pretés encàrrec en matèria de seguretat (ni va observar cap incompatibilitat en el fet que un compte bancari del partit en què Fabra era apoderat ingressara a la seua empresa 72.480 euros). “És que em venia condicionat del que em remet els fons per a procedir a aquests pagaments”, al·lega davant el magistrat Jacobo Pin. 

El gerent se salva de la banqueta

Les misterioses faenes de seguretat per al partit no queden del tot clares. A continuació, el representant del ministeri fiscal continua amb l’interrogatori. “Vosté recorda a qui li va pagar, a Asdecas o Carlos Fabra?”, pregunta. “Bé, jo he mirat els rebuts (...) i el que consta en la recepció crec que ve signat per Carlos Fabra i un ve signat per una tercera persona”, explica Carot. 

—Vosté sabia que tenia relació amb Asdecas? Era el president del seu partit...—abunda el representant del ministeri públic. 

—Quan signa Carlos Fabra, jo entenc que si signa és perquè li correspon signar a ell. No signa Carlos Fabra, no posa “signat Carlos Fabra” sinó “signat per Asdecas” i la signatura de Carlos Fabra.

L’interrogat, en condició d’investigat i assistit del seu lletrat, ha sigut un dels afortunats en el cas Fabra II que s’ha deslliurat de la banqueta. El jutge va declarar extingida la possible responsabilitat penal de Miguel Carot pel fet d’haver prescrit el pretés delicte que se li imputava.