Dirigents de Bloc i PSPV es van reunir amb la trama del 'cas Azud' per a una operació urbanística a Burjassot que no va prosperar

L'empresari Pere Mayor, històricament vinculat al Bloc Nacionalista Valencià fins a la seua eixida de Compromís, i l'actual director de relacions externes del Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace), Jordi Sebastià, es van asseure a la taula a Burjassot amb membres de la trama del 'cas Azud'. L'ordre del dia tenia un sol punt: el projecte urbanístic que l'empresari Jaime Febrer pretenia dur a terme amb el Grup Eroski en la localitat en la qual Jordi Sebastià era regidor en l'oposició. 

La trama pretenia la reclassificació de terrenys de no urbanitzarbles a urbans d'ús terciari per a promoure un centre comercial i de negocis amb el Grup Eroski en el PAI La Capella de Burjassot. El Grup Axis, de l'empresari Jaime Febrer, i Eroski van crear una empresa conjunta de cara a aconseguir un conveni amb l'Ajuntament de Burjassot perquè el consistori governat pel PSPV-PSOE assumira les pretensions del projecte en matèria d'edificabilitat, altura i usos.

L'Ajuntament de Burjassot era un objectiu “preferent” de la trama i en la llista de possibles pilotes urbanístiques remarcaven al PSPV-PSOE com el partit que ha governat històricament el consistori. Mentre que els contractes sota sospita de José María Corbín, cunyat de l'alcaldessa Rita Barberá, se circumscrivien a València, els de l'empresa de José Luis Vera s'expandien a tot el territori valencià.

Encara que l'ambiciós projecte no va arribar a prosperar, el presumpte aconseguidor de la xarxa va moure els seus fils. I és que l'encarregat de la mediació, en una primera fase, va ser l'advocat socialista José Luis Vera, que es va emportar 150.000 euros pels seus serveis, abonats abans que moguera un dit. Una vegada conformada la joint venture entre la xarxa d'Azud i el Grup Eroski, Vera va desaparéixer de l'escena. Les negociacions van passar a les mans de Febrer i de José Miguel Cubero i Pere Mayor, històric dirigent del Bloc Nacionalista Valencià, en representació del Grup Eroski.

Així, en la reunió es van asseure a la taula Pere Mayor, administrador de la mercantil Game Llons SL; José Miguel Cubero, per part d'Eroski; el regidor Jordi Sebastià, en l'oposició en aquells dies juntament amb l'edil Emili Altur; Francisco Domingo Cabo, vinculat a la signatura CM Arquitectura i Urbanisme SL encarregada de la tramitació del PAI, i el regidor socialista d'Urbanisme José Ruiz. “D'ací va fructificar l'acord de dur a terme un projecte de conveni urbanístic a subscriure amb l'Ajuntament de Burjassot”, sosté l'escrit de la jutgessa instructora al qual ha tingut accés elDiario.es.

El 2 de juny del 2009 els empresaris i el consistori van signar el conveni. D'altra banda, el contracte entre les empreses de Febrer i de Vera va fixar uns honoraris per a l'advocat d'1,5 milions d'euros, encara que només va aconseguir 174.000 euros.

Jordi Sebastià, llavors regidor del Bloc Nacionalista Valencià i actual alt càrrec de la Conselleria d'Economia, defineix el paper de Pere Mayor com a “valedor del projecte” d'Eroski. Sebastià, consultat per aquest diari, recorda que en aquella època estava en l'oposició i explica el context en el qual es va reunir amb la presumpta trama.

Els dos edils valencianistes, els vots dels quals eren decisius en governar els socialistes sense majoria absoluta, pretenien que el Pla General d'Ordenació Urbana de Burjassot, aprovat en 1990, reduïra la població de la localitat de 50.000 a 40.000 habitants i que es rectificaren zones d'horta productiva de cara a la seua protecció. L'aval al projecte de centre comercial d'Eroski seria una sort de contraprestació en la balança de la negociació política amb el PSPV-PSOE. El projecte, que mai es va executar, va ser aprovat per unanimitat.

Pere Mayor ja estava retirat de la primera línia política en aquella època (era militant de base del Bloc, després d'haver encapçalat diverses candidatures fallides en el llarg hivern del valencianisme polític de l'última dècada del segle XX i la primera del XXI) però mantenia una certa influència entre els càrrecs municipals del partit des de la seua ambivalent posició de consultor en l'empresa privada.

Un paper que, a més, sempre va crear recels en el si de Compromís. Pere Mayor també va tindre un rol rellevant en la intermediació amb la família Cotino per a negocis a Hongria, a través d'un empresari magiar productor de cinema porno i condemnat per estafa. A més, el seu nom va eixir a la superfície en la investigació pel 'cas Crespo Gomar', finalment arxivat per prescripció. Més d'un en Compromís va respirar tranquil quan Major va anunciar que es donava de baixa (al·legant l'abandó per part del partit de la “defensa dels interessos nacionals i socials” del País Valencià).

Regals a l'edil d'Urbanisme

Burjassot era, segons indica la jutgessa instructora, un objectiu prioritari de la xarxa Azud. La llista de municipis en el punt de mira de la presumpta trama, encapçalada per Burjassot, mostrava la preferència per projectes de VPO en lloguer. A més, la llista incloïa el partit que governava cada consistori i els noms d'alcaldes, regidors d'Urbanisme, secretaris i arquitectes municipals.

José Ruiz Cervera, l'edil socialista encarregat a Burjassot del negociat d'Urbanisme, va passar a engreixar la llista de persones que rebien regals nadalencs de la presumpta trama (en concret, uns bessons i bitllets de loteria).

Després de ficar l'anegueta en la localitat, l'empresari Jaime Febrer i José Luis Vera van entrar en contacte amb José Manuel Calpe Carceller, enginyer municipal encarregat de “totes les modificacions i alteracions necessàries” en les bases de licitació per a l'adjudicació dels drets de superfície sobre parcel·les de titularitat pública destinades a construcció d'habitatge protegit que perseguia la trama del 'cas Azud'. L'enginyer va obtindre després un “clar benefici” quan una empresa de la qual era apoderat va signar un contracte “en contraprestació als serveis que va prestar”, indica la resolució.