Salaris baixos, hores extra, jornades eternes: la faena en el turisme de la nova normalitat de sempre

Un camarero informa a una mujer de que no dispone de mesas al tener reservadas todas sus mesas tanto en la terraza como el comedor, en uno de los restaurantes de la playa de la playa de la Malvarrosa de Valéncia. EFE/Manuel Bruque/Archivo

No hi hagué cartell de benvinguda a Mr. Guiri, però quasi. Des de dilluns passat els hostalers dels municipis costaners de la Comunitat Valenciana esperen els turistes estrangers, especialment els britànics, amb candeletes. O com a negre d’estiu. Els empresaris de Benidorm i fins i tot l’alcalde mateix van aplaudir fa dues setmanes l’arribada dels primers jubilats a les seues platges i ara veuen amb expectació els primers anglesos que aterren als aeroports valencians, encara que el Regne Unit manté la recomanació de no viatjar a Espanya i exigeix proves a l’anada i a la tornada.

La petició de Ximo Puig a l’ambaixador britànic de “territorialitzar” les restriccions –en altres paraules: demanar que la Comunitat Valenciana passe de l’ambre al verd en el seu semàfor sanitari i excloure la quarantena i les PCR– va animar els empresaris del sector turístic i hostaler, que enarboren constantment les dades d’ocupació i l’impacte econòmic del sector. El 2019, abans de la pandèmia i el Brexit, els britànics suposaven un 30% del turisme estranger a la comunitat autònoma, amb una despesa de 900 euros, uns 122 per persona i dia. En total, segons estima el govern autonòmic, 2,8 milions de turistes i una despesa de 2.500 milions d’euros el 2019.

Un turista britànic gasta de mitjana en les seues vacances pràcticament el mateix que cobra una kelly, una cambrera de pis, en un mes si té un contracte a jornada completa. Abans de la pandèmia, estar ocupat en el sector hostaler a la Comunitat Valenciana significava tindre pitjors condicions que en la resta de l’Estat, però també que en qualsevol altre sector valencià. El 2018, un empleat del sector hostaler al territori valencià va ingressar de mitjana 12.157 euros, un 45% menys que la mitjana d’empleats de la resta dels sectors el mateix any, segons l’informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) per a l’Observatori Valencià del Treball Decent (OVTD).

En la que sembla ser la fase final de la pandèmia, no hi ha aparença que un treballador en el sector turístic i hostaler haja de tindre millors condicions. Les cambreres de pis que van començar a treballar en la primera quinzena de maig han lliurat un dia des de llavors, bona part de la plantilla no ha eixit de l’ERTO i la sobrecàrrega de faena ha tornat a les seues vides, segons denuncia la portaveu de les kellys de Benidorm, Yolanda García.

Cansada de comparéixer en el Congrés i en les Corts Valencianes, la representant de les treballadores de neteja en hostaleria es mostra pessimista amb vista a la temporada estival. Les companyes que han eixit de l’ERTO ho han fet amb jornades reduïdes i la mateixa càrrega de faena, 26 habitacions per persona i dia en un marge de 6 hores, de les quals dues es dediquen a altres qüestions independents dels dormitoris. “Nosaltres no volíem tornar a la normalitat de la sobrecàrrega de faena, la que ens causa lesions, a netejar 26 habitacions per persona i dia”, denuncia.

Els empresaris hostalers enarboren el discurs del sacrifici comú, de posar el muscle, d’estirar el carro, però uns hi pugen i altres estiren, ironitza la treballadora, que reconeix que entre les seues companyes hi ha por de protestar per la crisi econòmica. Les treballadores fixes discontínues tenen una prestació per ERTO irrisòria –un 70% del salari, 700 euros en el millor dels casos–, concorde a la seua jornada laboral precària, i les eventuals van quedar fora de la cobertura, per la qual cosa estan “desitjant” tornar a treballar per tindre ingressos. Algunes, relata, han hagut de vendre els seus vehicles per fer front a les despeses; altres s’han afartat de demanar ajudes a cada Administració pública.

En els últims anys la portaveu ha comparegut en nombroses comissions parlamentàries per parlar de la precarietat de les treballadores en el sector del turisme i els serveis, en les quals ha reclamat l’aplicació dels convenis, el reconeixement de malalties laborals i unes jornades que facen compatible la seua faena amb la seua vida: “Ningú ens ha escoltat. Hi ha segells de qualitat i Covid free, però no valen de res. Tornarem als vells vicis”, lamenta en conversa amb elDiario.es. “No tenim previsió de millora, mai han tingut mirament; estan acostumats al fet que aquesta és la nostra faena”, incideix.

Els sindicats consideren que la Covid ha sigut la “tempesta perfecta” per a fugir de la pujada salarial preacordada en el sector hostaler. Així ho descriu Salvador Mejías, de Comissions Obreres a València, que recorda que les taules salarials en el sector estan sense actualitzar-se des del 2014. Abans de la pandèmia hi hagué un preacord que forçava a apujar un 8% del salari en quatre anys, una qüestió que en les últimes reunions els empresaris han rebutjat emparant-se en la crisi, ignorant els cinc anys de facturació prèvia. Els fraus en els ERTO són el tema que preocupa la delegació sindical: “Estem detectant moltíssimes empreses, sobretot en hostaleria, que rescaten la gent dues o tres hores i treballen jornades d’11 hores”, denuncia, i subratlla que els ERTO són una prestació pública.

García recorda que en els últims anys la Comunitat Valenciana ha tingut xifres rècord de turistes, que hi ha cadenes hoteleres en expansió i que unes quantes empreses van aprofitar la pandèmia per a fer reformes. El sector, segons reconeix la patronal Hosbec, està duent a terme una reconversió que inclou inversions milionàries –un total de 255 milions d’euros en més d’una trentena d’actuacions– que inclouen des de construccions noves –cinc hotels de nova planta– fins a renovació i adequació d’instal·lacions, com van assenyalar els seus responsables a aquest diari. No obstant això, aquest rècord de pernoctacions no s’ha traduït en una millora de les seues condicions salarials, assenyala mentre mostra un quadrant laboral.

La precarietat de les kellys va saltar dijous passat a la sessió de control en les Corts Valencianes, quan el diputat de Compromís Fran Ferri va interpel·lar el president, Ximo Puig sobre les condicions laborals de les treballadores. En la seua resposta vaga, Puig va coincidir en el diagnòstic dels problemes estructurals previs –precarització, temporalitat no volguda i economia submergida– i va apuntar que la resposta de la Generalitat Valenciana és treballar amb patronal i sindicats en la desestacionalització del turisme, diversificant l’oferta per consolidar plantilles, en la signatura dels convenis laborals “absolutament necessaris” i en formació en les categories menys reconegudes. Dimecres es va presentar un nou programa universitari perquè les cambreres de pis obtinguen un certificat professional, va assenyalar.

La Generalitat preveu que entre juny i setembre visiten la Comunitat Valenciana més de dos milions de turistes estrangers i espera rebre quasi set milions de visitants d’Espanya. Les kellys, insisteixen, no volen un certificat professional. Volen jornades menys abusives i que la dignificació de les seues condicions laborals no depenga de la voluntat de l’empresari. El Consell de Ministres va aprovar fa poc un paquet d’ajudes per al turisme de més d’11.000 milions d’euros i el Govern valencià, en el marc del Pla Resistir, ha aprovat ajudes de fins a 380 milions d’euros per a turisme, hostaleria i oci nocturn i crèdits bonificats per al sector, a més de subvencionar el turisme intern amb el Bo Viatge.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats