“En efectiu” i “sense factura”: el pagament de campanyes amb la caixa B del PP de Rita Barberá, segons testimonis del cas Taula

Quarta sessió del judici de la peça separada A del cas Taula relativa a la presumpta caixa B del PP de Rita Barberá en les campanyes electorals del 2007 i el 2011. Els testimonis proposats per la Fiscalia Anticorrupció van continuar la seua desfilada davant la secció segona de l’Audiència Provincial de València. El primer, l’empresari José Luis Suñer, va confirmar que els encàrrecs per a la campanya li’ls va fer l’acusada María del Carmen García Fuster, llavors secretària del grup municipal popular. El testimoni va assegurar que l’acusada “pagava en efectiu” els encàrrecs en matèria de publicitat per a les campanyes electorals de Barberá. Els pagaments es van produir en el despatx de García Fuster, segons la seua versió. “No sol·licitaven factura”, va dir en referència al PP de València a preguntes del fiscal anticorrupció, Fernando Maldonado.

El lletrat de l’al·ludida, José María Corbín (cunyat de Rita Barberá), va intentar pillar amb el peu canviat el testimoni pel fet que el 2007 va liquidar la seua empresa. L’home va explicar que “treballava a escala personal” (com a autònom). També va dir, pel que fa al fet que no es facturaren les faenes per a la campanya electoral, que era com li ho sol·licitaven. “A mi em demanaven que ho fera així i així ho feia”, va resumir el testimoni. José Luis Suñer va cobrar “en efectiu”, va detallar davant el tribunal.

El segon testimoni, el fotògraf Marcos Petronio Soria, va explicar que va treballar en “diverses campanyes” a petició de la cap de premsa del PP. Després d’una col·laboració en un acte celebrat en el Palau de la Música, el professional va fer una factura i va acudir a la seu del PP de València a cobrar la seua remuneració. No obstant això, una “senyoreta” de la seu li va pagar amb diners en efectiu d’una “caixeta” de cabals. Era, segons va assegurar en el judici, una mena de “caixeta de joguet”. “La factura, la trenques”, va declarar que li van dir en la seu. També va ser contractat a través de l’entramat empresarial de Laterne, usat el 2007 pel PP per al finançament en B de les seues despeses electorals.

Les succintes declaracions d’aquests dos testimonis confirmen la tesi exposada pels investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil durant la primera sessió del judici, segons la qual el PP de Rita Barberá va arribar a manejar fins a dos milions d’euros en una campanya electoral. Una xifra total molt difícil de quantificar amb exactitud, va explicar un dels agents, però que en tot cas va superar àmpliament el sostre de despesa electoral de 150.000 euros que marcava la normativa electoral.

Altres testimonis van prestar declaracions de menys calat a l’efecte d’apuntalar les tesis de les acusacions. Jorge de Andrés, un tècnic audiovisual que va treballar per a la campanya popular del 2011 a través del grup Trasgos, va assegurar a preguntes del ministeri públic que la factura d’11.000 euros que consta en la causa corresponia a les faenes que cobraven mensualment a la signatura de comunicació com a empresa col·laboradora. L’home va explicar que s’hi incloïen diverses faenes (no sols les de la campanya del PP) en la mateixa factura. No obstant això, quan va declarar davant l’UCO “ja havien passat els cinc anys” i no tenien “físicament el paper”.

D’altra banda, també va declarar com a testimoni Jorge Torres, tècnic de so de les mascletades falleres de l’Ajuntament de València. L’empresa de què és gerent va prestar serveis per a Trasgos en el marc de la campanya del PP de València del 2011 per a un acte a les pedanies de la ciutat. “Quan Rita venia a donar la seua xarrada, muntàvem quatre altaveus i un faristol”, va declarar davant el tribunal, encara que va matisar que es tractava de “quatre altaveus i quatre ximpleries”. “L’endemà, un altre esdeveniment”, va postil·lar.

Mitja desena de testimonis van desfilar addicionalment davant el tribunal sense que el seu testimoniatge aportara massa dades rellevants per a la vista oral. De fet, un dels testimonis va explicar que la seua testifical en el cas Taula es va deure a un “greu error” i va rebaixar la seua participació en els fets a haver sigut soci minoritari en una empresa encarregada de dissenyar pàgines web.

D’altra banda, Helena Beunza, ex-alt càrrec de la Generalitat Valenciana durant el Pacte del Botànic i de l’executiu de Pedro Sánchez, va declarar pel que fa a la facturació d’una filial de Laterne amb l’Institut Valencià de l’Habitatge. El departament autonòmic va assegurar que la factura va ser validada per un gerent anterior sense autorització del tècnic competent. La testimoni, no obstant això, no va aportar res durant la seua declaració, al·legant que desconeixia la normativa de l’època així com els preus de la publicitat.

Nou testimoni sobre la retractació de Gordillo

La sessió de dilluns va arrancar amb la petició del fiscal anticorrupció, finalment acceptada pel tribunal, perquè declare el director d’un mitjà de comunicació que va rebre documentació sensible per a la causa de mans de Jesús Gordillo, testimoni clau que es va retractar en la segona sessió del judici. La nova versió de Gordillo va fer aigües pertot arreu amb inversemblances evidents.

“Podem acreditar davant el tribunal que no és cert el que va declarar [Gordillo]”, va assegurar el fiscal. Malgrat l’oposició de tres lletrats de les defenses –Corbín no s’hi va oposar i va deixar la decisió “a criteri de la sala”–, el tribunal de la secció segona de l’Audiència Provincial de València va acceptar la declaració de Javier Alfonso, director de Valencia Plaza, com a “element de pertinència i utilitat de la prova”.

I és que el testimoniatge de Jesús Gordillo era un dels punts clau en la peça A del cas Taula. Més enllà de la possible deducció de fals testimoniatge (un delicte amb penes entre sis mesos i dos anys de presó difícil de provar), el president del tribunal va considerar que el nou testimoni “pot aportar claredat” per a “tindre més elements de judici” en la valoració de la prova amb vista a la sentència.