Els buits del president de la Diputació de València salven Mazón i desesperen la jutgessa de la dana i el fiscal

“Sincerament, no me'n recorde”. La frase, repetida diverses vegades, suposa un encertat resum de la declaració com a testimoni aquest dijous a la causa de la dana del president de la Diputació de València, el popular Vicente Mompó. Una font present a l'interrogatori va titllar la llarga testifical del polític del PP —de gairebé set hores— de “desesperant”. La jutgessa instructora, Nuria Ruiz Tobarra, va etzibar al president de la institució provincial que alguns passatges del seu relat dels fets resultaven “difícils de creure”, d'acord amb les evidents contradiccions amb l'entrevista que va concedir al programa 'Salvados' de La Sexta el 8 de desembre passat. Quan li va tocar el torn després de la primera ronda de preguntes de la jutgessa, el fiscal Cristóbal Melgarejo també li va retreure que utilitzara expressions com “jo diria” o “jo crec” en el context d'una declaració testifical sobre uns fets molt concrets. “Ací el que volem és que diga amb certesa, aquestes formes no es poden tindre en consideració; li preguntaré pel que va fer, i que recorde com si haguera passat fa un minut”, li va requerir el representant del Ministeri Públic.

La jutgessa també va mostrar la seua sorpresa pels canvis de versió en relació amb una entrevista més pr+oxima en el temps al dia dels fets —el 29 d'octubre— que la seua declaració, celebrada huit mesos i mig després de la dana. La magistrada li va plantejar: “Havia passat menys temps i ara ha passat més temps, com recorda més ara que abans?”. La testifical de Mompó, reconstruïda per elDiario.es a partir de diverses fonts presents a la declaració, ha sigut una mena de rectificació a si mateix.

A 'Salvados' va assegurar que va expressar al president Carlos Mazón les seues reticències sobre la lentitud i la poca operativitat de la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) i que va parlar amb el cap del Consell sobre l'Es-Alert. Per contra, Mompó ha afirmat a la sala de la Ciutat de la Justícia (en condició de testimoni i amb l'obligació de dir la veritat) que es tractava d'una “interpretació interessada”, ja que en aquest fragment de l'entrevista arrencava dient: Sincerament, no me'n recorde“ o ”crec que“. ”El que faig [a l'entrevista] és suposar“, ha contestat a preguntes de la jutgessa.

Tampoc recordava el contingut de les converses telefòniques que va presenciar entre l'exconsellera Salomé Pradas, investigada en la causa, i el president Mazón. No obstant això, sí que va destacar que, malgrat no recordar “res” sobre el contingut dels diàlegs, en cap cas van parlar sobre l'Es-Alert.

“Pregunte-li a Jorge Suárez”

La tesi principal del president de la Diputació de València ha sigut que de l'enviament de l'alerta automàtica als mòbils només es va parlar al Cecopi a partir de les 19.00 hores i sense saber res de la situació al barranc del Poio. Tota la reunió es va centrar de manera monogràfica en la delicada situació de la presa de Forata, de la qual havia alertat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).

La jutgessa ha interrogat Mompó de manera molt incisiva. Diversos testimonis havien confirmat prèviament a la declaració de Mompó que a la sala d'emergències, annexa a l'espai on es reunia el Cecopi, es va començar a prendre decisions sobre una possible tramesa de l'Es-Alert a partir de les 18.00 hores. A més, els missatges de WhatsApp interns (publicats per aquest diari) confirmen que així va ser. “Resulta difícil d'entendre que a la sala d'emergències es parlara de l'Es-Alert i a la sala del Cecopi no. No li dic que mentisca però és estrany”, li ha dit la magistrada.

Vicente Mompó va adduir que al Cecopi “són els tècnics els que porten la batuta”. La referència als tècnics, en la línia de la declaració de Salomé Pradas, ha sigut constant, especialment Jorge Suárez, subdirector general d'Emergències i un dels testimonis més esperats en la causa de la dana.

“Pregunte-li a Jorge Suárez qui va donar l'ordre directa. (...) Haurà de ser Suárez qui li conteste”, ha dit Mompó a l'advocada que representa l'acusació popular que exerceix Intersindical. El testimoni ha apuntat els dos principals escenaris de la gestió de la tragèdia: la reunió del Cecopi i la sala annexa d'emergències. “Jo dic el que es va parlar a la sala [del Cecopi], no el que Jorge Suárez va parlar amb els seus companys i tècnics”, ha postil·lat.

El testimoni també ha relatat que la “preocupació” al si del Cecopi era que l'enviament de l'Es-Alert provocara un “efecte estampida” a la població.

El paper d'Argüeso: “No li dic nul, però va ser molt bàsic”

El president de la institució provincial ha rebaixat el paper de la llavors consellera Salomé Pradas -que exercia el comandament únic de l'emergència- i ha destacat el paper protagonista dels tècnics al Cecopi del 29 d'octubre i altres que havia presenciat.

El lletrat de Pradas li ha preguntat directament si l'exconsellera va mantindre una participació “proactiva o més aviat passiva”. “M'hauria de dir què és proactiva i què és passiva”, va respondre Mompó. Aclarits tots dos conceptes, ha dit: “És una cosa molt subjectiva, la meua sensació és que la reunió no la liderava Salomé Pradas, si era més proactiva o menys, no ho sé”. En tot cas, Mompó ha declarat que Pradas no s'hi va oposar ni va endarrerir l'enviament de l'Es-Alert.

Qui, al seu parer, va tindre un protagonisme molt limitat (tot i ser el director de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències) va ser el llavors secretari autonòmic, Emilio Argüeso, l'altre imputat a la causa. “El paper d'Emilio Argüeso no li dic nul, però va ser molt bàsic, almenys allà a viva veu no [va intervindre]”, va afirmar Mompó a preguntes de l'advocat que exerceix la defensa de l'investigat.

La magistrada li ha repreguntat diverses vegades davant d'afirmacions poc clares o que contradeien fets acreditats. Vicente Mompó ha criticat que la delegada del Govern, la socialista Pilar Bernabé, “no va avisar” de la situació a Paiporta, de la qual havia estat alertada a les 19.00 hores per la llavors alcaldessa de la localitat, Maribel Albalat. “Sí que va avisar, li va dir a la senyora Pradas, ¿ho sap?”, li ha preguntat la jutgessa. I Mompó ha contestat: “Ho desconec”.

De fet, aquest avís de Bernabé a Pradas, segons han comfirmat alguns testimonis, va propiciar que s'interrompera la pausa de la reunió del Cecopi i que les agències que participaven de manera telemàtica foren reconnectades. Tot i això, Mompó no ha tingut “aquesta sensació” que la reunió se n'anara a negre per als participants en línia, entre ells la delegada del Govern, el representant de l'Aemet o el president de la CHX, Miguel Polo.

“Voleu enviar el missatge d'una puta vegada”

D'altra banda, ha desvinculat Pradas de l'enviament del missatge d'alerta als mòbils. De l'exconsellera, preguntat pel tipus de relació que mantenia amb ella, Mompó ha dit que era simplement una “companya de partit” amb la qual havia coincidit en actes. Amb Carlos Mazón ha assegurat tindre una “bona relació”, en ser un “company de feina, però no tan intensa com una amistat”. “Els meus amics són de Gavarda”, ha dit en referència a la localitat de la qual és alcalde i en què, a primera hora del matí del 29 d'octubre, va ordenar la suspensió de les classes.

Mompó ha admés que la situació al Cecopi, a partir de les 19.00 hores, “com a ciutadà” el “desesperava”. El testimoni ha detallat que la frase que va exclamar al Cecopi en eixe moment d'angoixa va ser: “Voleu enviar el misstage d'una puta vegada”. Tenia la sensació que es tardava “més del que es deuria” en l'enviament d'un missatge de “tres línies”. També va matisar que li van explicar que s'havia de validar.

Vicente Mompó ha dit que, aproximadament a primera hora de la vesprada, va cridar a la seua germana per a alertar-la que no es desplaçara, després d'haver vist que s'estaven produint tornados. “La meua germana treballa a Xàtiva i viu a València i s'ha de desplaçar per on [jo] estava i li volia advertir que no passara per on estic passant jo”, ha afirmat a la sala.

Preguntat per aquest diari a l'eixida de la declaració sobre per què no es va estendre l'avís de caràcter familiar a tota la població de la província, Mompó ha al·legat que la Diputació de València “no emet avisos”, en referència al fet que és una competència del departament autonòmic d'Emergències.

“Es van fer moltíssimes coses”

La lletrada de l'Associació Víctimes dona 29 d'octubre 2024 li ha preguntat per la intervenció de Mazón davant els mitjans de comunicació a partir de les 21.00 hores (la segona del president d'aquella jornada després de la seua inoportuna compareixença a les 11.45 hores). Mompó apareixia, juntament amb Suárez i Pradas, escortant Mazón, que va demanar a la població que es refugiara en altura (uns consells titllats per la jutgessa d'“inútils”, segons l'hora en la qual van ser expressats, quan ja s'havien produït morts i centenars de ciutadans romanien atrapats per les inundacions).

Qui va recomanar al president que diguera aquests consells que ni tan sols s'incloïen al missatge de l'Es-Alert de les 20.11 hores? “És el que ens van dir els tècnics que calia fer”, ha explicat el testimoni.

El president de la Diputació de València també ha volgut “deixar clar” que el dia de la dana “es van fer moltíssimes coses”. “L'inspector en cap [del Consorci Provincial de Bombers, José Miguel Basset] tenia clar el que volia fer, però havia de lluitar amb les nostres ànsies de fer més; una emergència, ens agrade o no ens agrade, té les seues fases. Això ho deia ell. No és que no es va fer res, això no és així, segons es ficaven temes s'anaven parlant. La catàstrofe va deixar 228 víctimes mortals (una d'elles embarassada de vuit mesos).